dissabte, 31 de maig de 2014

HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - The 13 Part-Songs

Andrea Appiani - Jupiter und Merkur bei Philemon und Baucis (c.1800)
Obra d'Andrea Appiani (1754-1817), pintor italià (1)



- Recordatori de Joseph Haydn -
En el dia de la commemoració del seu 205è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Andrea Appiani (Milà, 31 de maig de 1754 - Milà, 8 de novembre de 1817) va ser un pintor neoclàssic italià. Va néixer a Milà i es va formar en pintura amb Carlo Maria Giudici. Va rebre formació en dibuix tot copiant tot tipus d'obres. Es va unir a la classe del pintor de frescs Antonio de' Giorgi que impartia classes a Milà. Va estudiar amb Martin Knoller, amb qui va aprofundir en el seu coneixement de pintura a l'oli. També, va estudiar anatomia a l'Ospedale Maggiore de Milà amb l'escultor Gaetano Monti. Va dibuixar retrats i escenes històriques. El 1776 va entrar a l'Accademia di Belle Arti de Brera per seguir els cursos de pintura de Giuliano Traballesi, de qui va rebre ensenyament magistral sobre la tècnica al fresc. Va rebre una pensió de Napoleó fins el 1814. A partir d'aleshores va viure en la pobresa i va morir a Milà el novembre de 1817.

Font: En català: No disponible En castellano: Andrea Appiani (1754-1817) In english: Andrea Appiani (1754-1817) - Altres: Andrea Appiani (1754-1817)



Parlem de Música...

Franz Joseph Haydn (Rohrau, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) va ser un compositor austríac, una de les figures més influents en el desenvolupament de la música del classicisme. D'origen humil, va a Rohrau an der Keitha, prop de Viena. Va ser el més gran dels dos músics fills d'un fabricant de rodes. Alguns suposen que era descendent de croats. Amb 8 anys va entrar a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve, a Viena, on va rebre la seva única formació acadèmica. Als 17 anys va abandonar el cor i va passar diversos anys treballant com a músic independent. Va estudiar els tractats de contrapunt i va rebre algunes lliçons del prestigiós mestre de cant i compositor italià Nicola Porpora. El 1755 va treballar pel baró Karl Josef von Fürnberg, època en què va compondre els seus primers quartets de corda. El 1759 va ser nomenat director musical del comte Ferran Maximilian von Morzin. L'any 1760 va contreure matrimoni amb Maria Anna Keller, unió que va fracassar i de la qual no hi va haver descendència. La sort d'Haydn va canviar el 1761, any en què va ser nomenat director musical adjunt del príncep Pál Antal Esterházy, i el 1762 mestre de capella. Va treballar per a tres prínceps de la família Esterházy. El segon d'ells, el príncep Miklós József Esterházy, va ser un gran amant de la música. A Esterházy (Hongria), el seu lloc d'estiueig, Miklós tenia una fundació musical important, que va ser dirigida per Haydn. A més de les simfonies, òperes, operetes de titelles, misses, obres de cambra i música de dansa que el príncep li encarregava, també va fer que assagés i dirigís les seves pròpies obres, així com les d'altres compositors. Havia d'ensenyar als cantants, mantenir la col·lecció d'instruments i la llibreria musical, treballar com a organista, violista i violinista quan fos necessari i solucionar les disputes dels músics que estaven al seu càrrec.

Encara que amb freqüència es va queixar del pes del seu treball i de l'aïllament que sentia a Esterházy, la seva posició era envejable pels músics del segle XVIII. Un aspecte important del seu contracte després del 1779 va ser la llibertat de vendre la seva música als editors i d'acceptar comissions per això. Com a resultat, durant la dècada del 1780 la seva obra va començar a conèixer-se més enllà dels límits d'Esterházy i la seva fama es va estendre considerablement. Després de la mort del príncep Miklós el 1790, el seu fill, el príncep Antal, va reduir les ajudes per a la fundació d'Esterházy. El violinista i empresari britànic Johann Peter Salomon el va contractar pels seus concerts a Londres. Els dos viatges que va fer a la capital britànica per assistir a aquests concerts (1791-1792 i 1794-1795), van ser les ocasions perfectes per a l'èxit de les seves últimes simfonies. Conegudes com les Simfonies Salomon o Simfonies de Londres, inclouen algunes de les seves obres més famoses. Durant els seus últims anys a Viena, Haydn va començar a compondre misses i grans oratoris com La creació (1798) i Les estacions (1801, basat en el poema del mateix nom de l'escocès James Thomson). També d'aquest període és L'himne de l'emperador (1797), que més tard es va convertir en l'himne nacional d'Alemanya. Després d'aconseguir fama i riquesa, va morir a Viena el 31 de maig de 1809. Haydn va abastar pràcticament tots els gèneres: vocals, instrumentals, religiosos i seculars. Moltes de les seves obres no es coneixien fora d'Esterházy, especialment els 125 trios i altres peces compostes per a viola baríton, instrument híbrid de corda que el príncep Miklós tocava. La majoria de les seves 19 òperes i operetes de titelles les va compondre segons el gust i les directrius del príncep. Haydn va admetre la superioritat de les òperes del seu jove amic Wolfgang Amadeus Mozart. No obstant això, en altres gèneres, les seves obres van tenir bona acollida i la seva influència va ser molt important.

Les 107 simfonies (104 és el nombre tradicional, altres tres s'han inclòs posteriorment) i els 83 quartets per a corda, que van revolucionar la música, són proves fefaents de la seva original aproximació a nous materials temàtics i formes musicals, així com del seu mestratge en la instrumentació. Les seves 62 sonates i 43 trios per a piano mostren un ampli ventall, des d'aquells compostos per aficionats fins els destinats a virtuosos del teclat, aquests últims pertanyents a les seves obres de maduresa. La influència que va exercir en el desenvolupament de la sonata va ser decisiva. Aquesta era la forma predominant del classicisme, que van utilitzar els compositors fins al segle XX per a crear estructures musicals cada vegada més extenses. Haydn la va utilitzar de dues maneres diferents: en primer lloc, va desenvolupar el que fins llavors havia estat una simple exposició de temes en diferents tonalitats i va crear una sofisticada interacció entre diferents grups temàtics, les diferents tonalitats definien l'extensa estructura dels moviments; en segon lloc, va economitzar el material temàtic de manera que només les tonalitats diferenciaven les diferents parts. Aquesta tendència cap a l'austeritat temàtica es pot apreciar en les últimes simfonies de Jean Sibelius, cent vint anys més tard. La productivitat d'Haydn es va veure reforçada per la seva inextingible originalitat. La forma innovadora en què transformava una simple melodia o motiu en complexos desenvolupaments va fascinar als seus contemporanis. Són característics del seu estil els canvis sobtats de moments dramàtics a efectes humorístics així com la seva inclinació per les melodies de tipus folklòric. Un escriptor de la seva època va descriure la seva música com "art popular", i, de fet, el seu equilibri entre la música directa i els experiments innovadors van transformar l'expressió instrumental del segle XVIII.

Font: En català: Joseph Haydn (1732-1809) En castellano: Joseph Haydn (1732-1809) In english: Joseph Haydn (1732-1809) Altres: Joseph Haydn (1732-1809)



Parlem amb veu pròpia...

Les 13 Part-Songs d'Haydn, per a tres o quatre veus amb piano, formen part del seu repertori "final"ja que les va acabar de compondre el 1801. En aquell temps Haydn ja gaudia del més absolut reconeixement així com de totes les facilitats per a difondre les seves obres. No en va, ja era el compositor viu més famós, sense rival possible. En aquella època Haydn, resignat, es queixava que "les seves obligacions augmentaven a mesura que els meus anys també ho feien". Amb independència de les seves circumstàncies professionals, aquestes singulars cançons van ser escrites, aparentment, sense que ningú els hi demanés, per tant, emanen de la seva més genuïna llibertat creativa, sense restriccions de cap mena. Per tant, ens trobem amb unes cançons que possiblement expressen, en gran mesura, l'estat d'ànim creatiu més sincer d'Haydn. Aquestes són, en essència, entreteniments sense més pretensions que la intrínseca de la seva pròpia naturalesa. A diferents veus, la versió editada que les trobarem són per a cor i pianoforte. Religioses algunes d'elles, expressen el ser i el creure d'un Haydn que sempre va demostrar una profunda espiritualitat personal. D'altres, seculars, es presenten amb elements més humorístics i algunes, fins i tot, en forma de breus historietes. Un Haydn diferent que amb l'absolut domini de la tècnica del contrapunt, de la seva dilatada experiència i del seu art innat, ens regala unes breus però majúscules obres corals d'una bellesa irrenunciable!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
The 13 Part-Songs, An die Frauen, Hob. XXVb:4

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hi Pau,

    these songs are a joy to sing, I haven't sung them all, but they are all great fun.
    Listening to Haydn one sometimes thinks he is underrated, like his little brother, but that's another story.

    Greetings,

    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Peter,

      The underrated Haydn especially is when you refer to Michael Haydn... Indeed, that is another story!
      These songs are unknown but really delicious!!

      Greetings!
      Pau

      Elimina