dissabte, 24 de maig de 2014

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Symphony No.39 & Divertimento in D

Alexis Grimou - Portrait of a Lady, said to be Louise Julie de Nesle, Comtesse de Mailly (c.1730)
Obra d'Alexis Grimou (1678-1733), pintor francès (1)





Parlem de Pintura...

Alexis Grimou (Argenteuil, 24 de maig de 1678 - París, 1733) va ser un pintor francès. La seva vida és poc coneguda, no obstant, no va ser un pintor acadèmic. La seva formació fou autodidacta fruit del contacte que el seu pare tenia a Versalles, on va poder copiar obres de Van Dyck i Rembrandt. Va estudiar durant uns anys amb François de Troy. La seva obra es caracteritza per un estil clàssic. Va pintar principalment retrats i algunes escenes de gènere. El 1705 va ser admès a l'Acadèmia de París però la seva mala conducta i el menyspreu pels seus companys van provocar el seu abandonament. El 1709 es va unir a l'Acadèmia de Sant Lluc a Roma. Va morir el 1733 admirat per la seva pintura però menystingut pels seu mal caràcter. Moltes de les seves obres romanen, actualment, en palaus i col·leccions privades així com en el Museu del Louvre.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Alexis Grimou (1678-1733) - Altres: Alexis Grimou (1678-1733)



Parlem de Música...

Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Salzburg, 10 d'agost de 1806) va ser un organista i compositor austríac, germà petit de Joseph Haydn. Va ser un compositor molt prolífic (més 800 obres) en diferents gèneres i especialment admirat per la seva música sacra. Va néixer a Rohrau, a la riba del riu Leitha, proper a geogràficament a la frontera entre Àustria i Hongria. Amb 8 anys va viatjar a Viena on va entrar a formar part del cor de la Catedral de Sant Esteve en un temps en què el mestre de capella era Georg Reutter. Amb 12 anys va compaginar els seus estudis corals i acadèmics amb la feina d'organista suplent de la catedral tot escrivint les primeres obres. El 1753, el canvi que va produir la seva veu, el va fer desistir del cor. Probablement, va entrar en contacte amb el seminari Jesuïta on va progressar ràpidament en el coneixement de la llengua llatina i amb la literatura clàssica. En aquell temps va continuar exercint d'organista amb Albrechtsberger. També va estudiar les obres de Johann Fux, el compositor més conegut a Viena aleshores. També va estudiar a Bach, Händel, Graun i Hasse. En aquells primers anys va compondre especialment música religiosa: Nombroses misses, lletanies, himnes, etc. Ràpidament, la seva fama va créixer i la seva obra es va exportar arreu d'Àustria i Moràvia entre els anys 1759-1763.

El 1757 va viatjar de Viena a Grosswardein (Oradea, Romania). Allà hi va romandre fins el 1765, any en què Dittersdorf el va succeir com a mestre de la Hofkapelle. La Missa SS Cyrilli et Methodii (1758) va ser una de les grans obres que va compondre a Grosswardein. En aquell temps Haydn ja havia escrit 15 simfonies, 14 misses, divertimentos, partites i alguns concerts així com nombrosa obra religiosa per a cor a quatre veus i orquestra. El 1762 va fer una visita fugaç a Viena on un programa de concert d'aleshores cita una "Composition du S.r Michel Hayde". L'Arquebisbe de Salzburg, Sigismund Christoph, i el seu nebot Vinzenz Joseph Schrattenbach, van sentir interès per aquell jove compositor i el van recomanar a la cort de Salzburg. Durant els anys 1750-1760 el seu nom era àmpliament conegut arreu d'Àustria fins i tot amb major intensitat que el seu propi germà Joseph Haydn. El 1762, la mort de Johann Ernst Eberlin, va propiciar la reorganització musical a Salzburg i va precipitar el nomenament de Michael Haydn com a Konzertmeister de Salzburg, el càrrec musical més important de l'Arquebisbat de Salzburg. Entre els col·legues d'Haydn cal destacar a Leopold Mozart, A.C. Adlgasser, G.F. Lolli i posteriorment a Wolfgang Amadeus Mozart.

El 14 d'agost de 1763 va assumir, oficialment, el seu nou càrrec que implicava les funcions d'organista, violinista, direcció del cor i composició a la Catedral de Salzburg. En aquell temps, a banda de la regular interpretació i direcció, va compondre obres teatrals dramàtiques sacres i seculars per a la Universitat Benedictina. Entre aquestes cal citar Die Schuldigkeit des ersten Gebots (1767), una obra teatral creada per Haydn amb la col·laboració d'Adlgasser i d'un Mozart de només 11 anys. El 17 d'agost de 1768 es va casar amb Maria Magdalena Lipp (1745-1827) i van anar a viure en un pis propietat de l'Abadia de Sant Pere, coordenada important en la vida d'Haydn. L'únic fill que Haydn va tenir, Aloysia Josepha, va morir abans de complir l'any d'edat. L'entronació, el març del 1772, del nou arquebisbe Hieronymus, Comte de Colloredo, va condicionar la nova vida musical de Salzburg. La limitació de les activitats musicals en el teatre universitari, tancat definitivament el 1778, van motivar grans canvis en la vida d'Haydn. No obstant, va conservar el càrrec de mestre de capella i va assolir un nou càrrec d'organista, el 1777, a la Dreifaltigkeitskirche, fruit de la sobtada mort d'Adlgasser. Una posició sol·licitada per Leopold Mozart pel seu fill Wolfgang. Aquesta circumstància adversa per la família Mozart va desencadenar el recel de Leopold vers Michael Haydn.

Aquell va ser un dels períodes més creatius de Michael Haydn amb obres com el famós Rèquiem Pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo (1771), la Missa S Hieronymi (1777) i la Missa de S Aloysii (1777). El 1782 va assumir el càrrec d'organista de la cort. En motiu de la commemoració del 1200 aniversari de l'Arquebisbat, el comte Colloredo va publicar una carta pastoral que, entre moltes altres coses, era la primera d'una sèrie de proclames dirigides a simplificar els serveis de l'església. Com a resposta, Haydn va compondre, entre els anys 1783-1791, un centenar de parts de missa en un estil homòfon simple. En aquella dècada Haydn va escriure també 20 noves simfonies. Aquestes van arribar a mans de Mozart, en aquell temps a Viena, que les va estudiar en profunditat. També va compondre, el 1786, la descomunal Missa a due cori (Missa Hispanica) per la cort espanyola. Van ser temps de relativa calma per Haydn a Salzburg. A partir del 1790 Haydn es va convertir en professor de composició. Alguns dels seus alumnes van ser G.J. Schinn (mestre musical a la Hofkapelle de Munich on es va difondre la música de Michael Haydn durant gran part del segle XIX), Anton Diabelli (en posterioritat va publicar gran part del catàleg religiós d'Haydn), Segismundo Neukomm (va exportar al Brasil la música religiosa d'Haydn) i C.M. von Weber va estudiar contrapunt i harmonia amb ell (1797).

Al final de la seva vida, Haydn va fer dos viatges a Viena. El primer el 1798 i el segon motivat pel saqueig que els soldats francesos van fer a casa seva el 1801. Aquell mateix any va compondre la gran Missa Sancta Theresia en honor a la visita que va fer a l'emperadriu Maria Teresa. El 1801 va rebre l'encàrrec d'assumpció del lloc de mestre de capella del príncep Nicolau Esterházy, un càrrec que va acceptar a contracor. Va viure a Viena fins pocs mesos abans de la seva mort. Emulant a Mozart, va iniciar la composició d'un rèquiem (MH.838), encarregat per la pròpia emperadriu, que no va poder finalitzar. Abans de morir va decidir tornar a Salzburg, la ciutat que l'havia vist créixer i consolidar, on va traspassar el 10 d'agost de 1806. Franz Schubert, que no va coincidir amb ell, va expressar la profunda admiració per la seva música religiosa. ETA Hoffmann va admirar de tal forma a Michael Haydn que va deixar escrit que possiblement va ser el més delicat i brillant compositor d'església del segle XVIII. Werigand Rettensteiner (1751-1822) va descriure a Haydn, en la seva biografia, com "el gran, únic i inimitable mestre musical religiós".

Font: En català: Johann Michael Haydn (1737-1806) En castellano: Johann Michael Haydn (1737-1806) In english: Johann Michael Haydn (1737-1806) Altres: Johann Michael Haydn (1737-1806)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Michael Haydn és, juntament amb Mozart, el compositor amb més referències absolutes en aquest espai. I principalment ho és per la seva abundant i enlluernadora música religiosa la qual, i personalment, no em canso d'escoltar periòdicament. Si bé és poc coneguda a la nostra geografia, el cert que el fet de descobrir-la amb la major intensitat possible m'ha descobert un univers musical únic que m'apropa a la realitat que tant bé van descriure Schubert, Weber o Hoffmann. La singularitat en aquest sentit és realment incomparable. En qualsevol cas, Haydn va ser un compositor extraordinàriament prolífic amb un repertori de més de 800 obres de les quals moltes d'elles van ser, també, únicament instrumentals. D'aquestes cal destacar les nombroses simfonies que va compondre, en total 41. Les simfonies van ser una de les principals contribucions d'Haydn a la música instrumental de Salzburg. Les que corresponen a la dècada del 1770 són, curiosament, més populars que les posteriors. Això es deu a què moltes d'elles feien ús d'instruments de vent poc convencionals com la trompa anglesa o el whistle. No obstant, les que trobarem a partir del 1780 són possiblement de major qualitat que les primeres tot i no arribar a l'esplèndida creació simfònica del seu germà Joseph. Les de Michael Haydn acostumen a ser de tres moviments, algunes amb breus obertures lentes i altres amb solemnes i vigorosos finals en fuga. Mozart va mostrar especial interès en les simfonies del seu col·lega les quals va utilitzar per inspirar-se. L'exemple més clar en aquest sentit és el final en fuga de la Simfonia No.41 "Jupiter" (1788) on la influència del moviment Finale de la Simfonia No.28 MH384 (1784) és evident.

La Simfonia No.39 en Do Major MH478, escrita a Salzburg el 1788, és una de les últimes simfonies que Haydn va compondre. Alhora, és de les poques en què a la instrumentació hi trobarem, a banda dels vents i cordes, clarino i timbales. De tres moviments, allegro con spirito, andante i fugato-allegro vivace, el primer moviment entra amb la vigorositat de les trompes en tonalitat de Sol major i de la potència de les timbales. Tot i ser una simfonia clàssica, tant per contingut, com per estil i durada, el cert és que Haydn demostra una brillant acadèmia en l'ús de la instrumentació, tant en l'allegro inicial, en l'andante, amb clarini en Do (Mozart va usar aquesta forma en la Simfonia Jupiter) i trompes en Mi i Re, i en el fascinant fugato allegro vivace. Mozart, també va disposar de la còpia d'aquesta simfonia mesos abans d'escriure la seva simfonia No.41. L'acompanyarà una breu partitura de cambra. El Divertimento en D Major per a flauta, violí, violoncel i guitarra. De dos moviments, allegro i rondó, es correspon al període de joventut d'Haydn, concretament, de la dècada del 1750. La forma preclàssica i barroca és la dominant en una obra emmarcada en la seva etapa formativa. En seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

HAYDN, M.: Symphony No. 39 / MOZART, W.A.: Clarinet Concerto / HAYDN, J.: Symphony No. 101

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau muchas gracias por las joyas musicales!!!!
    Un abrazo
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amo a Michael Haydn! Aún tengo muchísima música por compartir de él, alguna de ella auténticas obras maestras!
      Abrazo!
      Pau

      Elimina
  3. Es posible actualizar este link? Gracias!!!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina