dilluns, 26 de maig de 2014

ASIOLI, Bonifazio (1769-1832) - Keyboard Sonatas

Richard Parkes Bonington - The Grand Canal, Venice, Looking Toward the Rialto (1826)
Obra de Richard Parkes Bonington (1801-1828), pintor anglès (1)



- Recordatori de Bonifazio Asioli -
En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Richard Parkes Bonington (Arnold, Nottinghamshire, 25 d'octubre de 1802 - Londres, 23 de setembre de 1828) va ser un pintor paisatgista romàntic anglès. Va néixer a Arnold, prop de Nottingham. Quan la seva família es va traslladar a Calais, França, va assistir a l'Escola de Belles Arts de París el 1820 on va rebre classes particulars del baró Antoine-Jean Gros i es va fer amic de Delacroix. Encara que també va pintar a l'oli, és més conegut pels seus paisatges a l'aquarel·la. Va passar la major part de la seva vida a França i va ser un dels primers pintors d'aquest país a adoptar la tècnica dels paisatgistes anglesos de l'època, com John Constable. Va morir a l'edat de 26 anys a Londres, abans que el seu estil assolís la plena maduresa. No obstant això, en la seva obra s'aprecia una gran habilitat, espontaneïtat i agilitat en la traçada. Juntament amb Turner i John Constable va posar en voga les pochades (esbossos ràpids presos del natural). Després de la seva mort, la seva pintura de caràcter líric i eteri va exercir una gran influència a l'Escola de Barbizon francesa. Entre les seves obres en destaquen Enric IV i l'ambaixador espanyol (c.1827, Col·lecció Wallace, Londres), Francesc I i la duquessa d'Étampes (c.1828, Museu del Louvre, París), Escena costanera, Normandia i Descans a la vora del camí (ambdós en el Museu Metropolità, Nova York).




Parlem de Música...

Bonifazio Asioli (Correggio, 30 d'agost de 1769 - Correggio, 26 de maig de 1832) va ser un compositor i pianista italià. Nascut en una família de músics, la seva primerenca formació va ser autodidacta tot i estudiar, durant un breu període de temps, amb Giovanni Battista Lanfranchi, un assistent de mestre de capella de la seva ciutat natal. Amb 8 anys va començar a compondre música de cambra i obra litúrgica. Va estudiar a Parma amb Angelo Morigi i el 1782 va estudiar a Bologna amb el Pare Martini. Des d'allà va viatjar a Venècia abans de tornar a Correggio. Amb 14 anys va començar a donar classes de clavecí, flauta i violoncel al Collegio Civico i el 1786, amb 17 anys, el van nomenar mestre de capella. El 1785 va estrenar La volubile, la primera de les seves òperes. A partir d'aleshores va començar a recorre Itàlia com a compositor teatral. El 1895 va ser nomenat maestro di camera i director de la capella musical del virrei Eugène Beauharnais. El 1808, gràcies a la influència de Mayr, va ser nomenat director del Conservatori de Milà on va ocupar la càtedra de composició. A partir d'aquell moment va dedicar la seva vida a la docència tot publicant diversos treballs teòrics. Va promoure la música d'Haydn i va tenir a Karl Mozart com a alumne en el conservatori. La caiguda del regnat d'Itàlia el va obligar a abandonar el càrrec de professor del conservatori i va decidir tornar a Correggio, on va compondre especialment música de cambra i obra religiosa abans de morir el mes de maig del 1832.

Font: En català: Bonifazio Asioli (1769-1832) En castellano: Bonifazio Asioli (1769-1832) In english: Bonifazio Asioli (1769-1832) - Altres: Bonifazio Asioli (1769-1832)



Parlem amb veu pròpia...

Bonfiazio Asioli va ser el membre més destacat d'una generació de tres germans especialment coneguts, imagino, a Correggio. Giovanni Asioli (1767-1831), mestre de capella, organista i compositor, i Luigi Asioli (1778-1815), tenor, pianista i compositor, van ser els altres representants d'aquesta família musical. Bonifazio va ser el més internacional de tots ells i la seva música va arribar a ser, si més no durant un temps, bastant popular arreu d'Itàlia. Alhora, el seu talent va ser àmpliament reconegut en públic en els seus anys d'opulència creativa i docent. El seu llenguatge musical, proper instrumentalment a Haydn i Mozart i vocalment a Pasiello i Cimarosa, va ser agradable, i en general, ben construït acadèmicament. No obstant, avui dia el seu nom malviu en l'oblit. De fet, només existeix una edició monogràfica relacionada amb la seves sonates de piano. Aquestes precisament, en una edició compartida amb obres de Mozart i de qualitat interpretativa irregular, seran les protagonistes en aquest recordatori pòstum de la seva vida i obra. La Sonata en Do opus 9-2, de tres moviments i d'estètica clàssica, serà la que podrem escoltar en honor a un ciutadà que en vida va rebre grans mostres d'afecte i admiració. D'aquella alegria i amor per Asioli en el nostre temps no en queda ni rastre. Des d'aquí un homenatge breu però sincer per no oblidar a tants i tants mestres de l'apassionant història de la música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Kathryn Deguire & Vladimir Pleshakov (piano)
AMAZON: Mozart - Asioli:Keyboard Sonatas

Mozart And Asioli: Keyboard Sonatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Pau, ¿sería tan amable de reactivar este enlace? Se lo agradecería mucho.

    ResponElimina