dimecres, 9 d’abril de 2014

RANDHARTINGER, Benedict (1802-1893) - Lieder

Antonio María Esquivel Suárez de Urbina - Los poetas contemporáneos (1846)
Obra d'Antonio María Esquivel (1806-1857), pintor espanyol (1)





Parlem de Pintura...

Antonio María Esquivel i Suárez de Urbina (Sevilla, 8 de març de 1806 - Madrid, 9 d'abril de 1857) va ser un pintor romàntic espanyol, especialitzat en retrats. Format a la seva ciutat natal, Sevilla, el 1831 es va traslladar a Madrid, on va desenvolupar la major part de la seva activitat artística. El 1837 va participar en la creació del Liceu Artístic i Literari de la capital, i va tenir sempre una intensa relació amb poetes i escriptors, com es reflecteix en els seus retrats col·lectius: Una lectura de Zorrilla en l'estudi del pintor (1846, Museu del Prado, Madrid) i Una lectura de Ventura de la Vega davant els actors de la seva època (c.1845, Museu Romàntic, Madrid). Si bé va conrear diverses temàtiques, les obres de major qualitat, les que el van fer famós, van ser els seus retrats, que es troben entre el millors de la pintura romàntica espanyola. Va morir a Madrid el 1857.

Font: En català: Antonio María Esquivel (1806-1857) En castellano: Antonio María Esquivel (1806-1857) In english: No disponible - Altres: Antonio María Esquivel (1806-1857)



Parlem de Música...

Benedict Randhartinger (Ruprechtshofen, 27 de juliol de 1802 - Viena, 23 de desembre de 1893) va ser un tenor, compositor i director d'orquestra. La seva formació va ser a Viena, a la Kaiserlich-Königliches Stadtkonvikt on durant els anys 1813-1819, a banda d'estudiar-hi, va conèixer a Schubert, amb qui va compartir una bona amistat. Va estudiar, alhora, Dret i Filosofia a la Universitat de Viena. En aquest temps el seu mestre va ser l'italià Salieri. El 1825 va ser nomenat secretari privat del Comte Louis Széchényi, a qui va servir fins a la seva incorporació el 1832, com a tenor, a la Hofkapelle. Allà, a banda de cantar, va adquirir una bona tècnica com a director d'orquestra i el 1846 va assolir el càrrec d'ajudant de mestre de capella. El 1862 va succeir a Ignaz Assmayer (alumne de Michael Haydn) com a mestre de capella i director d'orquestra de la cort. Quatre anys més tard, es va retirar definitivament de les seves labors musicals. L'extensa producció, més de 2000 obres, de Randhartinger inclouen dues simfonies, quartets de corda, danses instrumentals, gran quantitat d'obra de cambra, l'òpera König Enzio, prop de 20 misses (17 soli, cor i orquestra, 1 cor i orgue i 2 rèquiems), i moltes obres corals. Tot i aquest nombrós corpus instrumental i religiós, el motiu principal del seu repertori van ser les seves cançons; més de 800. Inspirades molt sovint en texts poètics, el seu principal referent vocal, tot i la seva bona amistat amb Schubert, va ser el seu mestre italià Antonio Salieri. Després de la mort de Schubert, Randhartinger va participar activament per mantenir viu el repertori de l'alemany i sovint interpretava en públic les seves cançons. Fins i tot, en dues ocasions va col·laborar amb Lizst al piano. El seu quartet vocal, Ins stille Terra (1830), el va dedicar a la memòria del seu bon amic Franz Schubert.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Benedict Randhartinger (1802-1893) - Altres: Benedict Randhartinger (1802-1893)



Parlem amb veu pròpia...

Sovint hem remarcat casos com els de Randhartinger en què, de sobte, ens trobem amb un nom desconegut però amb un repertori descomunal. El Pare Martini és un d'ells, però l'austríac d'avui no es queda curt. Amb un catàleg, documentat, de més de 2000 obres és, possiblement, un dels autors romàntics més prolífics de la història. La realitat musical, inversament proporcional al nombre d'opus de l'austríac, ens explica una trista realitat a l'entorn del seu nom. A dia d'avui, les edicions que trobarem disponibles al mercat són immerescudament poques. De fet, d'aquestes, la majoria circulen a l'entorn del gènere lied, amb el que es va fer famós, com a cantant i compositor. Malauradament, les més de 1000 obres instrumentals, les 20 misses i les dues òperes que va compondre malviuen en el silenci més absolut. La llum, l'esperança i la única de les possibilitats de veure renéixer el seu univers les haurem de delegar en la Benedict-Randhartinger-Gesellschaft, la societat que actualment recupera, sense pressa però sense pausa, el seu repertori. Randhartinger va ser, pel que sembla, un bon amic de Schubert, amb qui va socialitzar regularment a partir de la dècada del 1820. La seva dilatada existència, la quasi totalitat del segle XIX, va facilitar que entrés en contacte amb el classicisme més vienès, de la mà de Salieri, i amb el romanticisme més poètic i bohemi gràcies a la seva amistat amb Schubert. De fet, les obres religioses són molt properes a l'estil més clàssic, especialment les seves grandiloqüents misses vocals amb orquestra. No obstant, les seves cançons, tot i tenir una ressonància clàssica, flueixen còmodament per la poesia més romàntica en clara sintonia amb el nou estil emergent, especialment, en terres germàniques. Els seus Lieder, sota poesies d'autors com Nikolaus Lenau i Johann Nepomuk Vogl, són per a diferents veus i piano. Les cançons d'avui són per a mezzosoprano, en una interpretació diligent en el piano i vocalment virtuosa. Frisaria per poder escoltar el Randhartinger simfònic i orquestral, el religiós o el cambrístic... de moment, per anar fent boca, ens haurem de conformar, alegrement, amb les seves interessants cançons!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Emese Virág (mezzosoprano); Andrea Meláth (piano)
AMAZON: Randhartinger - Lieder
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Randhartinger Lieder

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Saludos.

    Cada fín de semana disfruto enteramente de este sitio tan bien organizado, al poseer en cada post, a la sazón, un retrato musical y artistico de una época. En la soledad de mi casa puedo gozar a plenitud de tu blog.

    Pero algo me pierdo con alguna regularidad: Los pequeños tesoros escondidos - Petits tresors amagats- y las novedades la semana -Novetats de la setmana- al no quedar un histórico para ir a ellos. Algo disfruto pero tambén algo me pierdo. En ocasiones, trato de buscarlos pero ya no están.

    ¿Es posible recurrir al histórico de Novetats de la setmana y de Petits tresors amagats? Los busco en Compilació General pero no logro encontrarlos allí.

    De nuevo gracias y larga vida a ti y tu familia.

    Mercedes
    Colombia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos días Mercedes,

      Agradecerte sinceramente tu comentario ya que resume la esencia y la filosofía de este espacio. Retratos de otro tiempo que nos llenan de felicidad.

      En relación a tu pregunta, resulta que tanto "Novetats de la Setmana" como "Petits Tresors Amagats" son complementarios en mi espacio por lo que la actualización de ambos los realizo cada Domingo/Lunes, es decir, tienen un limitado tiempo de vida de 7 días. Por tiempo y por mi organización diaria, debo mantenerlo así. Además, los Petits Tresors los puedes descargar en donde dice "Download".

      A lo que a la pregunta de si existe un histórico de ambos, lamentablemente, no. En compilación general solamente hay la totalidad de posts del blog.

      Mi recomendación es que como mínimo una vez a la semana le des una ojeada a "Novetats de la Semana" (novedades discográficas de la semana o mes en curso) y a los "Petits Tresors Amagats".

      Hago este espacio por amor al arte pero, aun a mí pesar, mi trabajo y obligaciones no me permiten dedicarle más tiempo.

      Gracias a ti! Salud, amor, arte y música!
      Pau

      Elimina