dissabte, 5 d’abril de 2014

PUCCINI, Domenico Vincenzo Maria (1772-1815) - Klavierkonzerte B-Dur

Konstantin Kryzhitsky - Poveyalo Vesnoy (1910)



- Recordatori de Domenico Vincenzo Maria Puccini -
En el dia de la celebració del seu 242è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Constantin Iakovlevitch Kryjitski (Константин Яковлевич Крыжицкий) (Kiev, 17 de maig de 1858 - Saint-Pétersbourg, 4 d'abril de 1911) va ser un pintor paisatgista rus. Constantin Kryjitski va ser un acadèmic de l'Acadèmia Imperial de Belles Arts de Sant-Pétersbourg (1889) on el seu mestre va ser el també pintor paisatgista rus Mikhail Clodt. La seva tècnica va ser variable ja que va pintar a l'oli, aquarel·la i a llapis. La seva temàtica van ser els paisatges de l'entorn de Kiev i de Sant-Pétersbourg. Va ser fundador, amb altes pintors, de la Societats d'Artistes Arkhip Kouïndji (1908). Les seves obres estan repartides en diferents museus tot i que moltes d'elles es poden veure al Museu Rus de Sant-Pétersbourg. Una falsa acusació de plagi va ser el motiu del suïcidi de Kryjitski al seu estudi de Sant-Pétersbourg l'any 1911.

Font: En català: No disponible En castellano: Kostjantyn Jakovyč Kryžyc'kyj (1858-1911) - In english: No disponible - Altres: Kostjantyn Jakovyč Kryžyc'kyj (1858-1911)



Parlem de Música...

Domenico Vincenzo Maria Puccini (Lucca, 5 d'abril de 1772 - Lucca, 25 de maig de 1815) va ser un pianista i compositor italià. Fill d'Antonio Puccini, va rebre la seva primera educació musical de la seva família. Una beca concedida per les autoritats de Lucca va permetre a Puccini continuar els seus estudis a Bolonya durant els anys 1793-1796 amb Stanislao Mattei i a Nàpols (1797-1799) amb Giovanni Paisiello, probablement el primer contacte de la família Puccini amb el teatre i l'òpera. El 1799 va tornar a Lucca on va treballar amb el seu pare en els acompanyaments a l'orgue de la Catedral de San Martino. Durant els anys 1806-1809 va ser el director musical de la Capella de Cambra, fundada per Elisa Baciochi, la germana de Napoleó, aleshores regent de Lucca. També va ser el director musical de la Capella Municipal fins el 1815, any de la seva mort sobtada. En un gravat del segle XIX, realitzat per Luigi Scotti, Domenico apareix amb altres musics contemporanis de renom. Aquesta il·lustració ens informa que possiblement la seva música gaudia del respecte dels seus col·legues de professió. La seva producció és més variada que la del seu pare Antonio. A banda de nombrosa música religiosa, misses, motets, himnes, etc., va compondre òperes (les primeres en dur el cognom Puccini), entre elles, Le frecce d’amore (1800), La moglie capricciosa (1800) o La scuola dei tutori (1813) i música instrumental de la que en destaquen les seves 42 sonates per a piano i un concert de clavicèmbal o pianoforte. L'estil de la seva òpera es proper al del seu mestre Paisiello, és a dir, centrat en la farsa i la comèdia. Simple i fluid, el llenguatge de les seves òperes, sobretot les historietes, revela un increïble sentit dramàtic i una inspiració fresca i espontània.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Domenico Vincenzo Maria Puccini (1772-1815) - Altres: Domenico Vincenzo Maria Puccini (1772-1815)



Parlem amb veu pròpia...

Al llarg de dos segles la dinastia Puccini va dominar la vida cultural i musical, tant sagrada com profana, de Lucca i el seu entorn geogràfic proper. El seu iniciador, al qual van seguir quatre generacions de compositors, va ser Giacomo Puccini (1712-1781). Després d'ell, van venir Antonio Benedetto Maria Puccini (1747-1832), Domenico Vincenzo Puccini (1772-1815), l'autor a qui avui celebrem, i Michele Puccini (1813-1864), respectivament rebesavi, besavi, avi i pare de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini (1858-1924) qui, a més d'haver estat batejat acumulant els noms de gairebé tots els seus avantpassats, va ser el més famós de la dinastia musical luquesa i el que es va allunyar de les composicions religioses dels seus ancestres per iniciar un camí en l'òpera triomfal convertint-se en un dels compositors internacionalment més coneguts i admirats en aquest gènere. Doncs bé, Domenico Puccini, l'avi del Puccini més famós de la història, va ser un compositor que va viure principalment a Lucca, on va preservar un cognom on en aquella geografia tothom coneix i respecta.

La seva formació, a càrrec de Stanislao Mattei (1750-1825, alumne del Pare Martini i autor de més de 300 obres sacres i 12 simfonies, entre altres, obres de les quals no en tenim cap edició disponible...), va propiciar, per una banda, la devoció religiosa de Puccini. Paisiello, per altra banda, va proporcionar a Puccini l'embrió de la posterior vena teatral de la família. Doncs bé, a mig camí de la litúrgia de Puccini, de la qual en tenim algunes mostres editades, i del teatre, ens trobem en territori instrumental. Aquest, menys abundant, orbita a l'entorn d'un instrument, el piano. Amb aquest, va compondre 42 sonates i un concert. Avui recuperarem aquest repertori instrumental i el centralitzarem a l'entorn del classiquíssim Concert en Si major per a piano i orquestra. Tant l'estructura, com el recorregut temàtic és molt proper als concerts de piano de Paisiello. Tres moviments, forma sonata i llenguatge clàssic, sonorament proper a alguns dels concerts de Stamitz, és una bellissima obra de l'italià. El concert l'introduirem suaument amb l'adagio de la Sonata No.2 en Sol major per a pianoforte. Celebrem al Puccini d'avui perquè de ben segur que la seva família serà, de nou, la protagonista ben aviat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Klavierkonzerte von Joseph Haydn, Domenico V. Puccini, Wolfgang A. Mozart

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Muchas gracias Pau por esta novedad. Estas son para mí verdaderas novedades, no reiteraciones de obras ya archiconocidas. Ello, pese a que considero que es válido e importante que a veces podamos conocer nuevas versiones de obras ya transitadas en otros blogs. Las sonatas de Domenico Puccini me sorprendieron sobremanera, y me parecen excelentes. Marcan para mí un importante avance en el aporte a este género en el clasicismo por parte de Italia, después del no menos importante aporte preclásico de Galuppi. Advierto que son sonatas que no caen en un clasicicismo rococó que pese a que a mí me atrae muchísimo (el de Scarlatti, el de los clavecinistas franceses, etc.), y que ya se suman al clasicismo mozartiano y haydeano. He visto que hay otros dos volúmenes de estas sonatas por Francesco Cipriano. Espero en algún otro aniversario poder disfrutarlas con un post en tu blog con los volúmenes 2 y 3. Gracias nuevamente y te felicito por tu sitio web, que además de permitirnos acceder siempre cosas nuevas, poseen comentarios muy apreciables.Tu blog es originalísimo y no se parece a ninguno. Para mí, es una verdadera guía en esto de la música "clásica", que me apasiona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias por tu comentario Miguel.

      Ya que mencionas a Galuppi, decirte que dentro de su extenso y delicioso catálogo destacan especialmente sus sonatas de clave, para mi gusto son una maravilla. Y créeme que de tenerlos, los volúmenes 2 y 3 que comentas, los habría compartido en esta misma entrada... lamentablemente, no los he encontrado por ningún sitio.

      Reitero el agradecimiento.

      Saludos!
      Pau

      Elimina
  2. Estimado Pau:

    Fichier continúa con problemas. Sólo ocasionalmente permite descargas gratuitas. Ojalá agregaras link a Sippyshare.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Gracias, Pau, todo bien con Zippy... No me pierdo ni uno de tus posts. Gran labor tuya!!!


      Rodrigo

      Elimina
  3. Estimado Pau: tras mi anterior comentario, hecho un poco apresuradamente, escuché con atención luego también las versiones de los conciertos para piano de Haydn, Mozart y Puccini. Y debo agradecerte por este aporte también originalísimo, porque pese a que al concierto de Puccini ya lo conocía por un posteo (Unitario) de hace ya unos dos o tres años de nuestro común amigo Beau, no conocía el contenido completo del CD. Y para mí ha sido una gratísima sorpresa encontrar en Hanny Schmid Wyss, la pianista suiza, a una excelente intérprete. Es además un CD que, por lo que veo, pertenece a un sello para mí ignoto y que creería que sin tu ayuda no hubiera llegado a conocer jamás. Muy bueno todo en el CD, inclusive el desempeño de la orquesta dirigida por Griffiths y también el sonido de la grabación. No te veas en la necesidad de responderme a este comentario. Forma parte del anterior, hecho, como dije, un poco a las apuradas, emocionado por las sonatas de D. Puccini. Y aprovecho para enmendar una omisión: faltó mencionar el valiosísimo aporte de Italia con Muzio Clementi en el período clásico.Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes toda la razón, olvidarse de Clementi es un tremendo error. Además, de él debemos decir que a parte de su completísima opus de piano, tiene estupendas obras sinfónicas y orquestales!
      Por lo demás, agradecerte de nuevo tu comentario. Por nuestra parte seguiremos compartiendo música porqué sin ella el universo aún tendría menos sentido!

      Saludos!
      Pau

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina