dissabte, 26 d’abril de 2014

NOBLET, Charles (1715-1769) - Nouvelles Suittes De Pieces De Clavecin (1757)

Frans Snyders - Bird Concert (c.1629-1630)
Obra de Frans Snyders (1579-1657), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Charles Noblet -
En el dia de la celebració del seu 299è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Frans Snyders (Anvers, 11 de novembre de 1579 - 19 d'agost de 1657) va ser un pintor flamenc del Renaixement i el Barroc. Un dels seus professors va ser Pieter Brueghel, el Jove. Després de crear-se una reputació com a pintor de bodegons de flors i fruites, Snyders va esdevenir un mestre de la pintura d'animals i va realitzar excepcionals llenços amb escenes de caceres i animals lluitant. Alguns dels seus millors exemples són La caça del ós (Museu Kaiser Friedrich, Berlín), La caça de la guineu (Museu Kunsthistorische de Viena) i La caça del cérvol (Mauritshuis, l'Haia). Snyders va treballar com a ajudant al taller de Petrus Paulus Rubens, en la sèrie d'obres pintades per al pavelló de caça de la torre de la Parada, encarregades pel rei Felip IV d'Espanya i avui conservades en gran part al Museu del Prado (La caça del senglar, c. 1636-1640), i en el de Jacob Jordaens, pintant animals en grans llenços. Una de les creacions de Snyders per a Rubens és l'àguila de la seva obra Prometeu (1611-1612, Museu d'Art de Filadèlfia).

Font: En català: Frans Snyders (1579-1657) En castellano: Frans Snyders (1579-1657) In english: Frans Snyders (1579-1657) - Altres: Frans Snyders (1579-1657)



Parlem de Música...

Charles Noblet (Abbeville, 26 d'abril de 1715 - Paris, 26 d'octubre de 1769) va ser un organista, clavicembalista i compositor francès. Cosí segon de Pierre Février, compositor i organista, va treballar a l'església de Ste Catherine d'Abbeville durant els anys 1728-1737 abans d'assolir, el 1 de setembre de 1737, el càrrec de clavecinista a l'Ecole de Chant de París. Va alternar el càrrec d'organista en diverses esglésies i convents parisencs: L'església dels Mathurins (1 d'octubre de 1738), Ste Madeleine-en-la-Cité (1 de març de 1739), Ste. Oportuna (19 de setembre de 1742) i el Convent dels Jacobins a la rue St-Honoré (1 de juliol de 1761), ocupant aquests càrrecs fins el dia de la seva mort. La seva germana gran, Marie-Geneviève Nicole Noblet (1712-c.1800), sovint el substituïa en cas de no poder atendre les nombroses representacions a les que havia de fer front. El dia 1 d'abril de 1739 va substituir a André Chéron (1695-1766) com a clavecinista de l'Òpera de París. Aquest càrrec el va preservar, com els anteriors, fins mesos abans de la seva mort. Va treballar activament com a professor tenint com a alumnes, entre altres, a Mlle. Du Guesclin, el Comte de St Florentin i la Princesa Pignatelli. Va morir a París l'octubre de 1769.

OBRA:

Vocal secular:

4 cantatilles, 1v, insts, bc (Paris, 1737–52):
L’étrenne d’Iris;
L’illustre alliance;
Le carnaval du Parnasse;
Naïs
Cantatillettes … 1er livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): La musique; La jeunesse
Cantatillettes … 2e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): L’aurore; La rose
Cantatillettes … 3e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): Le ruisseau; Les fleurs
Les amusements d’une heure mêlés de brunettes, vaudevilles et duo, 4 bks (Paris, 1752)

Instrumental:

Nouvelles suittes de pièces de clavecin et trois sonates avec accompagnement de violon (Paris, 1757)
Le pichet, duo paysan, ronde de table et gavotte (Paris, 1763)
2 airs pubd in Mercure de France, April 1738, p.744, Dec 1757, p.68

Lost:
Carillon, orch, Concert Spirituel, 1 Nov 1739;
Laudate Dominum omnes gentes, Concert Spirituel, 19 May 1756;
Te Deum, Oratoire du Louvre, 30 March 1757;
Messe de Ste Cécile, church of the Mathurins, 22 Nov 1764

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Charles Noblet (1715-1769) 



Parlem amb veu pròpia...

Charles Noblet és probablement un dels tants compositors francesos del segle XVIII que van treballar entre bastidors, és a dir, allunyats del protagonisme que en aquell temps dominaven els Couperin, Rameau o Leclair entre altres. Els pilars dels noms més coneguts eren sostinguts per un veritable i nombrós exèrcit d'organistes i clavecinistes que en aquell temps inundaven cada una de les esglésies i/o aristocràcies franceses. La creació musical d'aleshores, i especialment en nom d'aquests dos instruments, no tenia comparació possible en cap altra geografia mundial tot i la potentíssima escola alemanya. França és possiblement un dels països que més aportació, qualitativa i quantitativa, ha fet en nom del clavecí. Un dels representants, el currículum del qual inclou nombrosos càrrecs en diverses esglésies, va ser Noblet. Clavecinista de l'Òpera Reial de París, la seva jerarquia, tot i resultar un nom enigmàtic i profundament desconegut, va ser determinant durant la seva estada a la capital francesa. Tot i que no va ser un compositor especialment prolífic, comprensible tenint en compte els més de 5 càrrecs que el mantenien ocupat dia i nit, va poder deixar algunes empremtes del seu art.

I si bé personalment pagaria per poder gaudir del seu Te Deum, del seu Oratori du Louvre però especialment de la seva gran Messe de Ste Cécile, el cert és que haurem de conformar i satisfer el nostre àvid esperit amb la seva música de clavecí. Aquesta, considerada pels experts la seva gran obra mestra, és, en efecte, una sorprenent producció quasi bé única en relació a l'escola francesa de clavecí per la seva proximitat estètica a la música de Domenico Scarlatti. Si bé els moviments fan referència a les típiques Suites el cert és que el ressò és possiblement més italià que francès. Les Nouvelles Suittes De Pieces De Clavecin (París, 1757) són, en realitat, dues suites en què la segona d'elles és sensiblement més extensa que la primera i en què, com a curiositat, finalitza amb una peça per títol Les Catalans. El conjunt exigeix, per a gaudir-lo en la seva plenitud, un bon intèrpret ja que la totalitat d'aquesta col·lecció és d'un virtuosisme extrem. Aquesta edició ho assoleix amb nota i el resultat no pot ser més satisfactori. El descobriment és majúscul i només ens queda lamentar que Noblet només escrivís aquestes dues Suites per a clavecí. Esperem redescobrir el seu nom properament. Tenint en compte que el 2015 celebrem el 300 aniversari del seu naixement tot és possible, fins i tot, que la seva gran Missa sigui editada... tant de bo!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Charles Noblet - Nouvelles Suittes De Pieces De Clavecin (1757)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Gracias por esta maravilla, ya te habré comentado q soy "fan" del clave barroco y dieciochesco francés,
    pero como siempre aportas músicas (para mí) desconocidas y bellísimas. Espero q te vaya bien,
    un saludo, Daniel, desde Madrid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel!!

      Muchas gracias! Compartimos, sin duda, esta afición por el clave barroco y clásico francés. Esta edición la descubrí de casualidad y literalmente flipé! Aún siendo francés y hablando de suites, uno parece escuchar a Domenico Scarlatti... maravilloso!

      Saludos!
      Pau

      Elimina