dilluns, 7 d’abril de 2014

HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783) - Quintet & Oboe Concerto

Frederic Edwin Church - Parthenon (1871)
Obra de Frederic Edwin Church (1826-1900), pintor americà (1)



- Recordatori d'Ignaz Holzbauer -
En el dia de la commemoració del seu 231è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Frederic Edwin Church (Hartford, 4 de maig de 1826 - 7 d'abril de 1900) va ser un pintor paisatgista nord-americà. Va ser una de les figures centrals de l'Escola del Riu Hudson, especialitzats en pintures de paisatges. Tot i la seva voluntat de paisatgisme científic les seves obres traspassen la mera observació racional i es situen en un pla més al·legòric i espiritual. El seu primer mestre va ser John Ruskin, de qui en va aprendre l'estudi detallat de la naturalesa. El 1845 va debutar a la mostra anual de la National Academy of Design, institució de la qual passaria a ser-ne membre i en la qual exposaria de forma continuada durant tota la seva carrera. El 1847 la seva exposició a l'American Art Union  el va consolidar com un dels joves talents de la pintura de la seva època. Alhora, els escrits del naturalista i geògraf alemany Alexander von Humboldt (1769-1859) van determinar la seva obra. Cosmos va mostrar en ell l'harmoniosa unitat de l'univers que Church va traduir en unes obres de gran format en les que combinava unes àmplies panoràmiques amb un estudi gairebé científic dels detalls. Seguint els passos d'Humboldt, va viatjar en dues ocasions a Sud-Amèrica, la primavera del 1853 i el 1857. Dels seus apunts d'aquests periples, van sortir alguns dels seus llenços més memorables dels volcans Cayambe, Cotopaxi o Chimborazo. 

També va visitar en diverses ocasions les cascades del Niàgara, un altre dels llocs de peregrinació dels pintors del moment. L'exposició de la seva pintura Les cascades del Niàgara (Corcoran Gallery of Art, Washington) el 1857 a Nova York, Londres i altres ciutats europees el va definitivament confirmar com un dels més grans pintors americans. El 1859 va canviar les regions tropicals pel llunyà Nord. Va visitar la península del Labrador, Newfoundland i va pintar diversos paisatges d'icebergs. El seu company de viatge i biògraf de Thomas Cole, el reverend Louis Legrand Noble, va publicar un relat de l'expedició en A través dels icebergs al costat d'un pintor (1861). El 1860 Church, que es trobava ja en l'apogeu de la seva carrera artística, va contreure matrimoni amb Isabel Carns i va comprar un terreny amb vistes al Riu Hudson, on va construir Olana, una mansió campestre d'estil persa on va passar els últims anys de la seva vida. Durant la dècada de 1870 el seu èxit va començar a declinar, i a partir del 1880, afectat d'un fort reumatisme, va abandonar els llenços de gran format i es va dedicar a decorar la seva casa i a pintar en diferents condicions climàtiques petits esbossos a l'oli. Va morir el 1900 oblidat pel públic i la crítica.




Parlem de Música...

Ignaz Holzbauer (Viena, 17 de setembre de 1711 - Mannheim, 7 d'abril de 1783) va ser un compositor austríac. Ignaz, fill d'un acabalat comerciant de sabates de la capital austríaca, va començar a estudiar dret i teologia a la Universitat de Viena. Resignat perquè no podia estudiar música i al mateix temps que estudiava a la universitat, va començar a rebre classes de música sense el coneixement dels seus pares. El seu talent innat el va promocionar ben aviat a la Catedral de Sant Esteve de Viena on es va ocupar de la instrucció musical dels nens del cor de veus blanques. Per suggeriment del mestre de capella imperial, Johann Joseph Fux, Holzbauer va anar a estudiar a Venècia, on va entrar en contacte amb els grans mestres de l'escola veneciana, entre ells, Vivaldi, Albinoni o Galuppi. Posteriorment, va marxar a Nàpols, on va completar la seva formació amb Porpora i Hasse. Les seves primeres obres van ser òperes, estrenant Lucio Papiro, la primera d'elles, representada el 12 d'octubre de 1737. A partir d'aleshores, va alternar la composició amb la direcció de l'orquestra del Burgtheater de Viena, on va compondre la música d'alguns ballets operístics d'Hasse. El 1750 va accedir al càrrec de mestre de capella de la Catedral de Stuttgart, on va substituir a Brescianello. L'èxit a la ciutat alemanya va facilitar el posterior accés d'Holzbauer a Mannheim on va assolir el càrrec de mestre de capella de la seva Catedral. El 1757 i 1759 va viatjar a Itàlia per a representar algunes de les seves òperes. El 1778 va abandonar Mannheim per entrar al servei del rei de Baviera a Munich i el 1781, afligit d'una forta sordesa, va tornar definitivament a Mannheim on va morir dos anys més tard, el 7 d'abril de 1783. Sota la seva direcció, l'orquestra de Mannheim va arribar a ser una de les més prestigioses d'Europa. Com a compositor, Holzbauer, va ser sensiblement prolífic: 200 simfonies, 18 quartets, 13 concerts per a diversos instruments, 2 oratoris, 26 misses, 37 cantates i 15 òperes. Entre els seus treballs per a l'escena, destaca l'òpera Günther Von Schwarzburg, cantada en alemany on la seva música va rebre l'admiració i l'elogi de Mozart.

Font: En català: Ignaz Holzbauer (1711-1783) En castellano: Ignaz Holzbauer (1711-1783) In english: Ignaz Holzbauer (1711-1783) - Altres: Ignaz Holzbauer (1711-1783)



Parlem amb veu pròpia...

Ignaz Holzbauer és un dels autors clàssics més importants per entendre la famosa i reconeguda Orquestra de Mannheim, la que va dominar l'escena musical europea durant la segona meitat del segle XVIII. La seva direcció al capdavant de l'orquestra va ser motiu de celebració per l'excel·lència que va assolir i per la varietat de repertori que van interpretar. El mateix Mozart va ser-ne testimoni d'excepció i en va gaudir en diverses ocasions. La seva música, estendard del classicisme europeu, va ser un dels motors que van fer evolucionar definitivament el barroc vers el nou model. Holzbauer, juntament amb els germans Stamitz, va ser-ne en gran part responsable i de justícia, per història i música, serà recordar-lo. Per fer-ho, recuperarem el Concert en Re menor per a oboè i orquestra. Un concert de tres moviments, allegro, largo andante i allegro en què, a banda d'estar escrit en la primera etapa de l'alemany, ens recordarà els seus referents venecians, especialment, a Vivaldi i Albinoni. L'introduirem amb el Quintet en Sol major per a clavecí i cordes, una obra interessant pel destacat recorregut del teclat en els diversos moviments amb què es presenta i amb unes delicioses variacions. Holzbauer, amb independència de les seves òperes i música instrumental, sempre el tindré present per la solemne Missa en Do major, la primera de les seves 26 misses editades. Esperem que no sigui la última!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Toeschi, C.J.: Flute Quartet, Op. 5, No. 1 / Wendling, J.B.: Flute Quartet, Op. 10, No. 6

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estimado Pau: al CD de los oboe concertos ya lo tenía; es excelente, una grabación verdaderamente de excepción, con obras bellísimas, del período de la música que a mí más me atrae, el del siglo XVIII en general. No conocía Cabinetmusik, y también es muy buen material. Lo importante para mí, no es sólo que nos permites acceder a buenas interpretaciones como éstas, sino también -lo que para mí es muy pero muy importante- a obras no conocidas o poco conocidas. Por ejemplo, Leopold Hofmann, el que fue maestro de capilla en Viena en tiempos de Mozart, escribió cientos de sinfonías y conciertos para flauta, oboe, violín, clave, violoncelo, fagot, etc. y sólo conocemos unas 15 o 20 de esas obras. No sé si hay grabaciones además de las del sello Naxos, pero creo que son las únicas. A casi nadie parece interesarle grabar obras de un compositor a quien se confundió nada menos que con F. J. Haydn en el caso de uno de sus conciertos para flauta. Habrá que esperar. Gracias Pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querido Miguel,

      Al igual que tu, adoro el siglo XVIII en general. En especial me "pierden" las misas clásicas.
      En relación a lo que comentas, haces precisamente incisión en uno de los principios esenciales de este blog, el de recuperar obras desconocidas de autores muy, poco o nada conocidos. En relación a Leopold Hofmann, como bien comentas, solo Naxos ha puesto atención en él de forma monográfica. Una lástima porque su producción es inmensa. Pero no solo la de él, hablando de autores clásicos yo siempre pienso en Giovanni Battista Martini cuya producción musical es gigantesca!

      Queda claro que todo lo que hemos escuchado (que en cualquier caso es mucho más de lo que en su día pudieron escuchar Mozart, Haydn o Beethoven juntos), es poco en relación a la increíblemente descomunal producción musical de aquel tiempo.

      Gracias!!

      Saludos!
      Pau

      Elimina