diumenge, 27 d’abril de 2014

FENAROLI, Fedele (1730-1818) - Stabat Mater

Gerrit van Honthorst - Saint Sebastian (c.1623)
Obra de Gerard van Honthorst (1590-1656), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Fedele Fenaroli -
En la setmana de la celebració del seu 284è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gerard van Honthorst (Utrecht, 4 de novembre de 1590 - Utrecht, 27 d'abril de 1656) va ser un pintor flamenc especialitzat en temes d'història, de gènere i retratista. Va ser conegut per les seves escenes nocturnes en un estil proper al de Caravaggio. Format a Utrecht, va adoptar l'estil italià durant un viatge a Roma, on va residir entre els anys 1619 i 1621 i a on era conegut amb el nom de Gerardo della Notte. Allà es va especialitzar en l'ús del clarobscur (marcats contrastos de llums i ombres), els colors forts i el dramatisme en l'expressió de les figures. Moltes de les seves primeres obres representen temes bíblics. Més endavant es va dedicar a la pintura de gènere i als retrats, com mostra el quadre Violinista alegre amb un got de vi (1624, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid) especialment després del seu nomenament com a pintor de cambra a l'Haia el 1637. Va destacar en particular per les seves escenes nocturnes en les que utilitza la llum amb un enorme dramatisme com en la pintura Crist davant Pilat (c.1617, National Gallery, Londres) i El concert (c.1620, Galeria Borghese, Roma). El seu estil va tenir una gran influència en les primeres obres de Rembrandt i els seus últims treballs, realitzats en un estil més lleuger i neoclàssic, van influir en el mestre retratista holandès Frans Hals. Va morir a Utrecht l'abril de 1656.

Font: En català: No disponible En castellano: Gerard van Honthorst (1590-1656) In english: Gerard van Honthorst (1590-1656) - Altres: Gerard van Honthorst (1590-1656)



Parlem de Música...

Fedele Fenaroli (Lanciano, Abruzzi, 25 d'abril de 1730 - Nàpols, 1 de gener de 1818) va ser un professor i compositor italià. El seu pare, Francesco Antonio, era mestre de capella a l'Església de Santa Maria del Ponte de Lanciano. Ell va ser el seu primer mestre tot i que la seva formació universitària en Dret el va allunyar de la música per un temps. Després de la mort del seu pare, es va matricular al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols on va conèixer i estudiar sota la supervisió de Francesco Durante i Pietro Antonio Gallo (c.1700-1777). El 1762 es va convertir en professor del conservatori en substitució d'Antonio Sacchini. El 1763 va assolir el càrrec de segon mestre de capella del conservatori i el 1777 el càrrec de primer mestre de capella. En aquest paper de director musical va reorganitzar l'estructura dels nombrosos conservatoris de Nàpols. En aquest sentit, va promoure la fusió del Conservatori de Santa Maria di Loreto amb el Conservatori Turchini l'any 1806. Fenaroli, Paisiello i Giacomo Tritto van dissenyar íntegrament el nou pla d'estudis del nou centre musical. Fenaroli es va convertir en mestre de contrapunt. Al llarg de la seva dilatada vida va tenir com a alumnes, entre molts altres, a Cimarosa, Zingarelli, Giuseppe Nicolini i Michele Carafa. Va morir el gener de 1818.

Fenaroli va compondre, principalment, música litúrgica en un estil estrictament contrapuntístic amb el que va exhibir una gran habilitat. Poques són les obres que actualment sobreviuen de l'autor italià. D'aquestes en destaquen algunes cantates (In sacra coeli flamma, 1v, GB-Lbl; Sò benute le Pacche sicche Don Nicò duet, Lbl), obres de teatre, oratoris i nombroses obres religioses, entre elles, un rèquiem (1770), un mínim de 6 misses, un Stabat Mater i obres menors com salms, himnes, lamentacions, etc. No va escriure, pel que sembla, música orquestral i de la seva música instrumental es conserva Intavolature e sonate per cembalo (1793) i alguns pocs exemples de música de cambra. El seu mètode d'ensenyament va rebre nombroses mostres de suport i va ser elogiat arreu d'Itàlia per la seva senzillesa i claredat. Aquest va transmetre, en gran part, l'estil de composició del seu mestre Durante fet que va ajudar a preservar l'anomenada tradició napolitana. Els seus tractats pedagògics, reimpresos en diverses ocasions al llarg del segle XIX van començar a perdre vigència a finals del segle romàntic. No obstant, Verdi, molts anys més tard de la mort de Fenaroli, va ser un dels compositors de renom que va estudiar alguna de les seves obres. D'aquestes cal destacar: Regole musicali per i principianti di cembalo nel sonar coi numeri e per i principianti di contrappunto (Naples, 1775); Partimenti ossia Basso numerato (Rome, c.1800/R); Studio del contrappunto (Rome, c.1800); Solfeggi per soprano, I-Bc; i Scale e cadenze nelle 3 posizioni, Mc.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Fedele Fenaroli (1730-1818) - Altres: Fedele Fenaroli (1730-1818)



Parlem amb veu pròpia...

Fedele Fenaroli va ser un professor que, pel que sembla, va ser determinant en la formació de molts autors clàssics i romàntics especialitzats, la majoria d'ells, en el teatre. Cimarosa, Zingarelli o Nicolini, entre altres, van estudiar amb l'italià en els conservatoris de Nàpols. Per tant, pel que fa a pedagogia musical Fenaroli, si més no a la Nàpols internacional d'aleshores, va ser un autor molt conegut i admirat. Pel que fa a composicions, el seu art va estar definit per l'exigent i refinat contrapunt de la majoria de les seves obres vocals les quals s'han de contextualitzar en l'òrbita del seu mestre barroc Francesco Durante a qui va tenir sempre com a referent absolut. En conseqüència, i talment com quedarà demostrat en el Stabat Mater per a soprano i alto, dos violins, viola, violoncel, clavecí i orgue, de data desconeguda, el seu art, si més no en aquesta partitura, es hereva del barroc més refinat de la tradicional escola napolitana en què el lirisme vocal n'és el protagonista. Tot i existir nombroses obres vocals religioses de Fenaroli, entre elles un rèquiem de 1770, diverses misses, cantates i oratoris, només s'ha recuperat, per partida doble, aquest Stabat Mater. La interpretació en ambdós casos pateix certs desajustos tot i que en una sensiblement més agreujats que en l'altre. Sense ser una obra extensa, el recorregut és certament fosc i amb escasses referències al classicisme al que teòricament s'emmarcaria Fenaroli en relació a l'època en què va viure. Relíquia històrica sense discussió possible que hauria estat majúscula si la interpretació i/o enregistrament fos de major qualitat. En qualsevol cas, agrair a tots els que han fet possible el poder donar a conèixer a Fenaroli més enllà de l'acadèmia en la que feliçment va viure i educar a tants bons mestres italians!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Fedele Fenaroli – Stabat Mater e Domine Deus

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau muchas gracias por compartir esta preciosa joya !!!! un abrazo
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer Milton! Lástima que solo existan un par de ediciones de Fenaroli...

      Abrazo!
      Pau

      Elimina
  3. Hello!
    The link is dead. Could you please reupload? Thanks in adv!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina