dijous, 17 d’abril de 2014

ERLEBACH, Philipp Heinrich (1657-1714) - Sonate a due Violini col suo Basso Continuo

Michiel van Musscher - Groepsportret van Thomas Hees (-1692), Jan Hees (1670-1714) en Andries Hees (1662-1720)
Obra de Michiel van Musscher (1645-1705), pintor holandès



- Recordatori de Philipp Heinrich Erlebach -
En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Michiel van Musscher (Rotterdam, gener de 1645 - Àmsterdam, 20 de juny de 1705) va ser un pintor holandès. Segons Houbraken, va demostrar tenir talent en el dibuix des de ben petit. Ben format, el seu primer mestre va ser Martinus Saeghmolen (1660) i posteriorment Abraham van den Tempel (1661). A partir del 1665 es va formar amb Gabriel Metsu i el 1667 se'n va anar a Haarlem on va conèixer a Adriaen van Ostade, amb qui va seguir la seva formació. Aquesta, com es pot veure, va durar molts anys i el va convertir en un pintor acadèmic que va poder desenvolupar el seu art arreu d'Holanda. Va treballar amb Jonas Witsen per a qui va pintar diversos retrats. Pocs cosa es coneix de l'èxit de les seves obres les quals, pel que sembla, van ser principalment retrats, escenes de gènere i algunes al·legories.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Michiel van Musscher (1645-1705) - Altres: Michiel van Musscher (1645-1705)



Parlem de Música...

Philipp Heinrich Erlebach (Esens, bap. 25 de juliol de 1657 - Rudolstadt, 17 d'abril de 1714) va ser un compositor alemany. Va ser un dels compositors principals d'Alemanya Central especialitzat, principalment, en música d'església i en concret en cantates de les que en va escriure centenars. Erlebach es va formar inicialment a la Cort de Frisia Oriental. Des d'alla, i per recomanació, se'l va enviar a Turíngia on va treballar durant els anys 1678-1679, primer com a músic i a partir del 1681 com a mestre de capella a la cort del comte Albert Anton von Schwarzburg-Rudolstadt. Allà va romandre-hi durant 33 anys com a mestre de capella. Durant aquest dilatat temps, va situar Turíngia en el mapa musical gràcies al notable èxit com a compositor. Va mantenir bona amistat i relació professional amb Johann Krieger, mestre de capella de la Cort de Weissenfels. El 1705 va participar, com a membre del seguici d'Albert Anton, en un acte d'homenatge a l'Emperador Josep I a Mühlhausen on,  amb l'orquestra de la cort Rudolstadt, va dirigir una obra cerimonial de gran format i que havia compost per a la ocasió. Els seus últims anys va rebre diverses mostres d'afecte i fins i tot de veneració. Johann Caspar Vogler, alumne de Bach, va ser un dels principals aprenents d'Erlebach.

Després de la seva mort l'any 1714, la Cort de Rudolstadt va comprar la seva col·lecció de música a la seva vídua. Aquesta incloïa quantiosa obra sacra i secular. Malauradament, un incendi l'any 1735 va destruir la major part del repertori d'Erlebach. Només dues extenses col·leccions sobreviuen del que es creu que va ser la obra monumental del compositor alemany. Erlebach va compondre en quasi bé la totalitat de formes comunes de l'època barroca alemanya. De les més de 120 obres instrumentals documentades fins ara es creu que només en sobreviuen sis suites, sis sonates i alguna partitura dispersa. La major de la seva producció va ser, no obstant, la música vocal. Òperes, la majoria d'elles perdudes, i cançons formen part del seu corpus secular. La música religiosa ocupa, per sí mateixa, un capítol a part ja que va ser l'element que va definir el seu treball. En aquest sentit va ser extraordinàriament prolífic. Va començar a escriure música religiosa el 1680 amb la qual es va donar a conèixer. Oratoris, Misses, Salms, Motets i centenars de cantates. La majoria d'aquesta obra roman perduda o desconeguda actualment. El seu nom, en la mesura que es documenta la seva obra, s'està redescobrint i dimensionant en relació al seu ponderant paper musical a l'Alemanya Central.

Font: En català: No disponible En castellano: Philipp Heinrich Erlebach (1657-1714) - In english: Philipp Heinrich Erlebach (1657-1714) - Altres: Philipp Heinrich Erlebach (1657-1714)



Parlem amb veu pròpia...

Ahir comentava que commemoràvem a Mattheson un dia abans del que tocava. El motiu, per "jerarquia cronològica", es devia a què avui tenim una commemoració significativa. Erlebach, a 300 anys vista del seu any de decés, en el "famosíssim" any 1714, va ser un compositor prou destacat contemporani, des d'una certa distància, del nostre autor d'ahir. I a diferència de Mattheson de qui afortunadament el seu repertori, tot i el rebombori cruel de la Segona Guerra Mundial, es va preservar, el d'Erlebach en prou feines malviu. De les més de 1000 partitures que va compondre, en prou feines se'n conserven una setantena. Una llàstima tenint en compte les nombroses referències literàries que en parlen, l'aplaudeixen i l'admiren. Nosaltres, haurem de fer un exercici d'imaginació per tal de poder contextualitzar la seva obra en nom de la poca existent i disponible. D'aquesta, avui posarem els nostres sentits en alerta i en veu de la seva obra secular instrumental. Com es comenta, el seu corpus va ser la música religiosa, comprensible tenint en compte el seu càrrec de mestre de capella. Tot i això, també va tenir temps d'escriure alguna bella mostra instrumental de gran qualitat. La nostra selecció posarà l'accent en les sonates en trio, és a dir, dos violins i baix continuo (clavecí i violoncel). Les Sonate a due Violini col suo Basso Continuo, de les que escoltarem la Sonata Terza en La Major i la Sonata Quinta en Si bemoll Major són obres de confluència de gèneres musicals italians, francesos i alemanys. Melodies populars i tradicionals reduïdes a instrumentació. Alhora, en la Sonata Terza tenim el plaer d'escoltar-la en Scordatura, és a dir, la tècnica de canviar l'afinació normal de les cordes de l'instrument adequant-la a la tonalitat en la qual la composició està escrita assolint uns efectes sonors prou interessants i preciosistes. Uns efectes que augmenten gràcies a la bellíssima interpretació del conjunt espanyol i que ens permeten parlar en positiu d'Erlebach de qui avui, 300 anys després de la seva mort, commemorarem amb el màxim dels nostres respectes i amb la satisfacció de poder gaudir de la seva música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Philipp Heinrich Erlebach: 6 Sonate

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  2. Hola Pau!
    Qué pena da pensar en los maravillosos tesoros que se han perdido para siempre pero no queda otra que resignarse y disfrutar de lo que se ha preservado como es el caso de estas hermosas sonatas. Por lo menos, en este caso se ha perdido la música por causas "naturales" y no por algo tan aberrante como la guerra.
    Muchísimas gracias!!!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Siempre hablamos de los tesoros que quedan por recuperar. Pero si habláramos de los que se han perdido... no quiero ni imaginarlo. Me voy de vacaciones por unos días!

      Feliz Semana Santa!
      Gracias!
      Salut!

      Elimina
    2. Espero que disfrutes a tope. Bien merecidas las tienes!!!
      A mi ya casi se me acaban pero aunque llevo toda la semana fuera de casa no he faltado ningún día a la cita con el blog gracias a ese increíble invento llamado tablet.
      Grcias a ti y felices vacaciones.
      Salut!
      Frantisek

      Elimina
    3. Gracias!!

      Eso de la tablet un día tendré que probarlo...

      Elimina
    4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina