dijous, 24 d’abril de 2014

CRESCENTINI, Girolamo (1762-1846) - Cantatas and Ariettas for Voice and Fortepiano

Jožef Tominc - Man in Ottoman dress (c.1830)
Obra de Giuseppe Tominz (1790-1866)pintor italià (1)



- Recordatori de Girolamo Crescentini -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giuseppe Tominz (Gorizia, 6 de juliol de 1790 - Gradiscutta, 24 d'abril de 1866) va ser un pintor italià, que va viure i va treballar a l'Imperi d'Àustria i a Itàlia. Va ser un dels més destacats retratistes italians de l'època Biedermeier. Es va fer famós pels seus retrats realistes. Va treballar sobretot al Litoral d'Àustria però també va produir pintures religioses a Carniola i a Croàcia. La seva obra es pot veure a l'Església Santa Maria a Stoliv. Avui en dia, moltes de les seves obres es localitzen al Museu Revoltella a Trieste, algunes a la Galeria Nacional d'Eslovènia a Ljubljana, en el Museu Nacional de Sèrbia i en el Museu d'Història i Art de Gorizia. Va néixer a Gorizia com el segon d'onze fills d'Ivano Tominz, una ferreter, i de la seva dona Maria Anna Giacchini. Es va educar en un ambient de parla italiana. Va assistir a una escola primària a càrrec dels escolapis a Gorizia, on va començar a aprendre a pintar en el tercer any. Va rebre la seva primera formació com a pintor de l'artista local Karel Keber i probablement també del pintor Franz Caucig. El 1809, se'n va anar a Roma amb l'ajuda de l'Arxiduquessa d'Àustria Maria Anna, la germana de l'emperador Francesc I d'Àustria. A Roma, va estudiar pintura amb Domenico Conti Bazzani i a la Scuola del Nus a l'Accademia di San Luca. El 1814, va ser guardonat amb una medalla de plata pel seu dibuix d'estudi del Apostople. Dos anys més tard, es va casar amb Maria Ricci. 

En el mateix any, Tominz va tornar amb la seva família a Gorizia. Dels seus primers treballs artístics, diversos estudis anatòmics, dibuixos i alguns dels seus paisatges han sobreviscut. El 1819, Tominz va viure durant algun temps a Viena. Des del 1821 fins el 1823, va viure ocasionalment a Ljubljana, on va exposar les seves obres i alguns dels retrats de nobles de l'època, membres de la burgesia, dignataris religiosos i participants al Congrés de Laibach. Entre els anys 1830 i 1855, va viure i va treballar a Trieste. Més tard es va traslladar de nou a Gorizia i finalment a la seva finca de Gradice nad Prvacino, va morir l'abril de 1866. Va pintar especialment retrats. L'estil d'aquests va venir marcada per la influència clàssica tardana i l'estil dels retratistes vienesos de l'època Biedermeier. Les personalitats que retratava tenen trets afilats i formes clares però tot i això les representacions són realistes i de vegades amb certs tocs irònics. Els fons es complementen amb paisatges o amb vistes de la ciutat on va néixer o on va viure la persona representada. Tominz també va incloure objectes que fan al·lusió a la professió o a l'estil de vida de la persona a qui pintava. Inspirat per Jean Auguste Dominique Ingres o Vincenzo Camuccini, va utilitzar colors freds i els models de plàstic de persones. És però més conegut per la seva tècnica de pintura a l'oli, les seves habilitats precises d'observació i el seu estil ràpid i precís.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giuseppe Tominz (1790-1866) - Altres: Giuseppe Tominz (1790-1866)



Parlem de Música...

Girolamo Crescentini (Urbania, 2 de febrer de 1762 - Naples, 24 d'abril de 1846) va ser un cantant castrat i compositor italià. Va estudiar a Bologna amb Lorenzo Gibelli. Pocs anys més tard va començar a interpretar papers femenins a Fano (1776), a Pisa (1777) i a Roma (1778-1779). El 1781 va interpretar, per primera vegada, el rol de primo uomo a Treviso. Al llarg de la seva vida, en la condició de cantant castrat, va interpretar diversos papers en òperes de Paisiello (1789), Andreozzi (Padua, 1792) i Cimarosa (Venècia, 1796). El seu millor èxit va ser en la interpretació, en el paper de Romeo, de l'obra Giulietta e Romeo d'Antonio Zingarelli. El 1805 va viatjar a Viena i els anys 1806-1812 es va establir a París com a professor de cant a la cort de Napoleó I. Al seu retorn a Itàlia, va ser nomenat professor de cant al Conservatori de Bolonya i des del 1825 en el Reial Collegio di Musica de Nàpols. El seu estil va ser elevadament virtuós i representatiu del últims anys del classicisme. Isabella Colbran va ser una de les seves alumnes.

Com a compositor va escriure nombroses àries d'opera i cantates. També va escriure obra de cambra instrumental i cançons de caràcter popular molt famoses a Itàlia. Els seus vocalizzi es van imprimir fins a finals del segle XIX i van ser àmpliament utilitzats pels professors de cant dels més diversos conservatoris d'arreu d'Itàlia. Va ser membre de l'Accademia di Santa Cecília (Roma) i l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya. La seva obra pedagògica va ser, també, destacada. Entre ella cal citar: Raccolta di esercizi per il canto all’uso del vocalizzo (Paris, 1811); Exercises pour se perfectioner dans l’art du chant (Vienna, n.d.); 25 nouvelles vocalises (Paris, n.d.); Nuovi esercizi (Milan, n.d.); Solfeggi progressivi per soprano (Milan, n.d.); 12 solfeggi progressivi (Milan, n.d.); 26 solfeggi progressivi (Naples, n.d.); Ultima e nuova raccolta di 24 solfeggi (Milan i Florence, n.d.); Venti nuovi solfeggi inediti (Naples, n.d.).




Parlem amb veu pròpia...

Girolamo Crescentini va ser un dels últims castrats de l'escena operística italiana. Les seves habilitats vocals així com la seva indispensable capacitat creativa el van convertir, immediatament, en una de les figures prominents a Itàlia i, en general, a Europa. A França, per exemple, i en la interpretació d'una de les òperes més conegudes de Zingarelli, el mateix Napoleó va quedar absolutament captivat per aquest cantant. Tant és així que el va contractar a París on va gaudir d'un èxit sense precedents. A la seva fama de cantant hi hem d'afegir la seva notable labor com a compositor. Recordem que a l'època dels castrats la pràctica totalitat dels cantants, a diferència del que passa actualment, mostraven més o menys interès per la composició musical. Un passatemps per alguns i una veritable obsessió per altres, el cert és que sovint aquesta labor musical va quedar eclipsada per la potència d'unes veus inigualables. El mateix Farinelli va ser compositor tot i que avui el recordem, bàsicament, per la seva condició de castrat i no per la seva música.

Crescentini possiblement va gaudir d'un reconeixement més elevat en aquest sentit. Per tant, en el cas de l'italià no l'hem de considerar, en absolut, com a un neòfit o aficionat en la matèria compositiva. Ans el contrari, va ser particularment actiu tot escrivint més de 60 obres per a veu i piano. Cantates i àries principalment però també dues dotzenes d'obres vocals amb orquestra. L'enregistrament monogràfic d'avui recupera, en primera gravació mundial, algunes de les Cantatas i Ariettas per a mezzosoprano i pianoforte. D'aquestes, 6 cantates i 18 àries les va escriure a París el 1810. Les 6 àries restants les va escriure en honor a la Reina d'Holanda. Aquestes peces, en forma i estil clàssic, es basen en texts de Metastasio. Cada una d'aquestes breus àries, o de les cantates amb recitatius, són indubtablement petites joies de la música de salo per a l'aristocràcia de l'època (de fet, aquesta és la motivació final d'aquestes obres de piano i veu). Pel que fa a l'edició i a la seva qualitat, he de parlar en favor del piano especialment pel bon gust i la delicadesa de l'acompanyament. La cantant solista, tot i l'agradable timbre de veu, és potser excessivament ressonant. Aquest detall no desmereix, en absolut, un conjunt brillant d'una edició convertida en un interessant descobriment d'un autor de qui en prou feines, si més no personalment, n'havia sentit a parlar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Crescentini: Cantate e ariette a voce sola e fortepiano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estimado amigo gracias por esta joya de Tactus !!! observad vuestro correo!!!
    Un abrazo
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer como siempre!!! Visto y respondido!

      Gracias!!!

      Elimina
  3. Increíble ¿cómo lo has conseguido? ¿crees que sería posible postear algún día las canzonettas/lieder/romances de Spontini? también de Tactus

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es tan increíble ya que, por raro que parezca en nuestro tiempo, los CDs y/o ediciones se pueden comprar. Y de vez en cuando es bueno hacerlo para que en un futuro tengamos más y buenas ediciones de la música que, al fin y al cabo, nos hace feliz a todos nosotros.

      Spontini de momento no lo tengo, quizás en un futuro podré compartirlo.

      Gracias.
      Saludos!

      Elimina