diumenge, 9 de març de 2014

WERNER, Gregor Joseph (1693-1766) - Missa Festivalis et Brevis (1759)

Giovanni Paolo Panini - The Interior of St Peter's, Rome (c.1742)
Obra de Giovanni Pannini (1691-1765), pintor italià.



- Recordatori de Gregor Joseph Werner -
En la setmana de la commemoració del seu 248è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Pannini (Piacenza, 17 de juny de 1691 - Roma, 21 d'octubre de 1765) va ser un pintor, arquitecte i paisatgista italià de l'Escola Romana. Va néixer el 1691 a Piacenza. En aquesta ciutat va estudiar com a escenògraf teatral, fins que el 1711 es va desplaçar a Roma, on va començar a estudiar dibuix amb Benedetto Luti. Va assolir la fama com a decorador de palaus, entre ells la Vila Patrizi (1718-1725) i el Palau de Carolis (1720). Com a pintor, és molt conegut per les seves vistes de la ciutat de Roma, en què es va interessar sobretot per les restes més antigues de la ciutat. El seu treball més conegut és l'interior del Panteó de Roma i les seves vedute, pintures que representen una galeria de quadres que al seu torn cada un és una vista de la ciutat de Roma. El 1719 Pannini va ser admès a la Congregazione dei Virtuosi al Pantheon. Va ensenyar a Roma a l'Accademia di San Luca, on va influenciar a Jean-Honoré Fragonard. Pannini va destacar com a pintor en el seu temps no només per ser el primer artista italià que va afrontar amb interès la pintura de les ruïnes romanes, sinó també perquè va saber unir, en el seu estil, l'herència de la pintura renaixentista italiana amb les noves tendències pictòriques que arribaven de França. Va ser molt productiu i cotitzat, raó per la qual existeixen exemples de les seves obres en molts dels principals museus europeus, com el Prado. Va morir a Roma el 21 d'octubre de 1765. 

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Pannini (1691-1765) In english: Giovanni Pannini (1691-1765) - Altres: Giovanni Pannini (1691-1765)



Parlem de Música...

Gregor Joseph Werner (Ybbs an der Donau, 28 de gener de 1693 - Eisenstadt, Burgenland, 3 de març de 1766) va ser un compositor austríac. Els seus primers anys els va passar com a organista a l'Abadia Melk. Es va casar a Viena (on possiblement va ser alumne de Fux) el 27 de gener de 1727. El 1728 es va traslladar de Viena a Eisenstadt per ocupar un lloc com a mestre de capella a la Cort dels Esterházy. Com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer va rebre un sou de 400 florins que s'incrementarien amb els anys i especialment gràcies a la incorporació, el 1740, del seu fill com a cantant de la Cort. Werner, a banda de compondre, va ser professor a Eisenstadt on, entre altres, va tenir d'alumne a Johann Novotný. Un Decret Reial emès el dia 1 de maig de 1761, va establir que Joseph Haydn, un jove compositor de 29 anys, fos el nou vice-mestre de capella de la Cort dels Esterhazy, en suport de Werner, 39 anys més gran que Haydn. Aquest va mantenir el seu càrrec d'Oberhofkapellmeister fet que li va permetre seguir en la seva apassionada devoció musical religiosa. Tot i que Haydn era molt jove, Werner va mantenir una intensa disputa amb ell i sovint es queixava al príncep Nikolaus von Esterházy de la deficient creació musical així com de l'actitud irresponsable d'Haydn.

Anonymous - Ansicht von Stift Melk (c.1835)
Vista de l'Abadia Melk (c.1835), obra d'autor anònim del segle XIX (1)

Aquest amarg i profund ressentiment cap a Haydn a qui anomenava, pel que sembla, gsanglmacher en to despectiu, va ser la premonició del final de Werner. No obstant això, Haydn va rebre instruccions dels seus superiors per tal que fos més constant i rigorós amb la seva feina. Tot i l'animadversió que Werner va mostrar pel seu substitut, el cert és que Haydn va saber reconèixer la labor del seu antecessor tot dedicant-li una sèrie de partitures l'any 1804 inspirades clarament en la música d'església que Werner va compondre. Va ser precisament la música religiosa la que el va ocupar fins als seus últims anys. El seu repertori és extens en aquest sentit amb 17 Misses per a diferents veus i instruments, 5 Misses a capella, 3 Misses de rèquiem, 75 Antífones marianes, 3 Te Deum, motets, pastorals i àries litúrgiques així com oratoris i música instrumental diversa. Les seves misses a capella mostren un estricte estil contrapuntístic a diferència de les seves misses amb instruments, més properes a la tradició musical napolitana. Va ser, però, un contrapuntista capaç i un compositor que va pensar naturalment en termes del contrapunt més virtuós. Si bé el seu estil melòdic sovint era angular, en certa forma reminiscent de Zelenka, també era capaç de produir, com en les seves cantates seculars i les seves peces de Nadal (que inclouen pastorals per a orgue amb cordes i oboès), temes de caràcter simple i cançons populars. Les seves simfonies i sonates en trio segueixen els patrons de tres i de quatre moviments convencionals de la seva època però també va compondre partitures, en particular la Musicalischer Instrumental-Calender, utilitzant efectes de representació més simbòlics.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Gregor Joseph Werner (1693-1766) - Altres: Gregor Joseph Werner (1693-1766)



Parlem amb veu pròpia...

Werner és un compositor a qui coneixem poc però que no obstant va marcar decisivament el camí a Joseph Haydn, el jove que el va substituir en el càrrec a la Cort dels Esterhazy. Aquell ancià, de cognom Werner que sovint elevava a les altes instàncies aristocràtiques queixes pel comportament, la decidia i la irresponsabilitat d'aquell jove de 29 anys de cognom Haydn, va ajudar a materialitzar al Haydn que tots nosaltres avui dia coneixem. Possiblement, Werner va ser un impecable compositor que va dedicar la seva vida, de ple, a la creació més pura i virtuosa d'allò que tant li agradava, la música d'església. Va ser en aquest camp on va destacar i mitjançant el qual, en la setmana en què commemorem el seu aniversari de decés, avui el recordarem. Gregor Werner va ser austríac, d'una més que probable bona educació formal i musical i amb una notable capacitat creativa emmarcada estilísticament en la transició del barroc del contrapunt al classicisme més festiu. Possiblement, Werner és un dels exemples més evidents pel que fa a l'art del contrapunt, situat en les quotes més elevades del virtuosisme acadèmic, especialment pel que fa a les seves misses a capella. L'exemple més evident del seu art en aquest sentit i que podrem escoltar en la present edició, és la Missa Contrapunctacta. No obstant, possiblement el meu esperit sant és sensiblement més joiós i festiu i per tant no he pogut resistir la temptació de compartir l'alegre i lleugera Missa Festivalis et Brevis per a solistes, cor i orquestra.

Polifonia ben definida pel cor de veus blanques que interpreta la missa, datada de l'any 1759 i en què la orquestra acompanya a la perfecció les veus, sense distorsions. De caràcter breu, es presenta amb els moviments característics de l'ofici missal però intercalats per les veus monofòniques a capella d'un ofertori, un communio, un honor virtus i l'introitus inicial de la missa. Aquest contrast de veus renaixentistes, de lirisme clàssic i de característiques formes instrumentals barroques, converteix aquesta missa en una relíquia històrica. No serà la única partitura del dia ja que, d'entrada, introduirem la missa amb el Te Deum per a solistes, cor i gran orquestra. De data desconeguda, però possiblement situat en la última etapa creativa de Werner, és contundent, solemne, festiu i estèticament clàssic. Sense ser excessivament llarg, el desenvolupament temàtic és interessant, amb grans fugues i una orquestra necessàriament protagonista en tota la seva dimensió, amb el pertinent ressò de timbales i trompetes. El conjunt de l'edició és un tresor tant pel recull d'obres que s'hi presenten, dues Misses, un Rèquiem i un Te Deum, com per la sòlida i competent interpretació. En definitiva, Gregor Werner juntament amb Georg Reutter, de qui properament en parlarem, són visites obligades si volem situar en antecedents i en context als germans Haydn i, en general, al conjunt de la música religiosa austríaca del segle XVIII. L'exemple d'avui, indispensable pels melòmans més clàssics, així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Gregor Joseph Werner (1693-1766) - Missa Contrapunctata, Missa Festivalis et brevis, Requiem, Te Deum

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina