dimecres, 12 de març de 2014

REUTTER, Johann Georg (1708-1772) - Portus felicitatis

Cornelis Saftleven - De verkondiging aan de herders (c.1650)
Obra de Cornelis Saftleven (1607-1681), pintor holandès.



- Recordatori de Johann Georg Reutter -
En el dia de la commemoració del seu 242è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Cornelis Saftleven (Gorcum, 1607 - Rotterdam, 4 de juny de 1681) va ser un pintor barroc holandès, especialitzat en paisatges i en pintures de gènere. Nascut a Gorcum, es va haver d'establir aviat a Rotterdam amb el seu pare, també pintor, amb qui probablement es va iniciar en la pintura. El 1632 se'l documenta a Rotterdam i poc després a Anvers on va entrar en contacte amb Rubens, autor d'algunes de les figures dels seus quadres. A la mort d'aquest el 1640, es van inventariar entre els seus béns vuit pintures de Saftleven, quatre d'elles amb figures del mateix Rubens. La influència del mestre flamenc en l'obra de Saftleven, amb tot, és mínima ja que no es coneix cap pintura rellevant fruit de la seva col·laboració. El 1637, després d'una curta estada a Utrecht on residia el seu germà Herman Saftleven (1609-1685), amb qui va col·laborar en algun retrat, va retornar a Rotterdam on el 1667 va ser designat degà del gremi local de pintors. Tot i que el gruix de la seva producció el formen els paisatges amb figures i les pintures de gènere, amb nombroses escenes camperoles i de tavernes a la manera de David Teniers el Jove i d'Adriaen Brouwer, va pintar també quadres històrics amb motius religiosos i mitològics i algun retrat amb amb un elevat nombre d'estudis d'animals utilitzats en les seves pintures d'estables i d'interiors, gènere nou en la pintura holandesa de la que els germans Saftleven han de ser considerats els precursors. Va morir a Rotterdam el juny de 1681.

Font: En català: No disponible En castellano: Cornelis Saftleven (1607-1681) In english: Cornelis Saftleven (1607-1681) - Altres: Cornelis Saftleven (1607-1681)



Parlem de Música...

Georg Reutter (Viena, 6 d'abril de 1708 - 11 de març de 1772) va ser un organista i compositor austríac. Fill de Georg Reutter, va ser el seu pare el primer en instruir musicalment el seu fill. El primer professor acadèmic que va tenir va ser Antonio Caldara, qui va supervisar el primer oratori i la primera òpera de Reutter, de l'any 1727. Fins a tres ocasions va sol·licitar el càrrec d'organista de la cort, peticions que van ser rebutjades per Johann Fux. Contrariat, va viatjar a Itàlia el 1730 per a seguir, de forma autònoma, la seva formació. El 1731, i de nou a Viena, va assolir el càrrec de compositor de la cort dels Habsburg, que ja mantindria al llarg de tota la seva vida. La seva formació amb Caldara i el seu contacte directe amb Itàlia van permetre a Reutter acumular un bon coneixement de l'estil líric italià el qual va exportar, amb èxit, a Àustria. Quan el seu pare va morir el 1738, el va succeir com a mestre de capella a la Catedral de Sant Esteve, iniciant un salt qualitatiu decisiu des d'una carrera com a compositor d'òpera a la d'un compositor i administrador de música de la principal catedral austríaca. Com a mestre de capella tenia, entre altres funcions, el càrrec, supervisió i organització del cor de veus blanques de la catedral. Entre els seus alumnes hi figuraven, ni més ni menys, els germans Joseph i Johann Michael Haydn i Ignaz Holzbauer.

Durant gairebé 30 anys, Reutter va ser el músic d'església més influent a Viena. Els seus deures a la cort també van incloure la supervisió de la majoria d'actuacions musicals instrumentals que es realitzaven a la catedral de Viena. La quantitat de música sacra que va produir és el millor testimoni del seu art. Reutter, alhora, va promoure la renovació de la música litúrgica que tants bons resultats havia donat amb el mestre Fux al capdavant. L'entronació de Maria Teresa d'Àustria va influir en aquest canvi de tendència tant pel que fa als gustos com per la introducció d'un nou estil, més clàssic i lleuger. Tanmateix, la Guerra de Successió va significar una dràstica reducció pressupostària per la qual cosa Reutter va haver d'adaptar-se a un nou escenari, substancialment diferent. Tot i les circumstàncies adverses, Reutter va poder mantenir els criteris de qualitat i els estendards característics de la Viena clàssica. Va morir a Viena, el dia 11 de març de 1772. La seva tomba es troba a la mateixa catedral. El seu fill, convertit en monjo de l'Abadia de Heiligenkreuz, va ser l'encarregat de preservar la major part dels manuscrits i publicacions musicals del seu pare.

Musicalment, Reutter va ser un compositor molt prolífic. Va compondre òperes, en un estil proper al del seu mestre Caldara i al del seu antecessor Fux. Va introduir nova instrumentació i alguns canvis tot i que preservant l'essència dels seus referents. Els seus nombrosos oratoris, la majoria d'ells relacionats amb la Setmana Santa, inclouen la primera adaptació de la Betúlia Liberata de Metastasio. També va escriure diversa música instrumental de la que en destaquen les seves simfonies, precursores del nou estil clàssic. Ara bé, el corpus principal de la seva extensa producció van ser les seves composicions religioses. Amb més de 500 partitures, a Reutter se'l considerava al seu temps com a un dels majors mestres en aquest gènere tant per nombre absolut d'obres com per la qualitat de les mateixes. 81 Misses (instrumentals, amb orgue o a capella), 6 Misses de Rèquiem i 300 Motets, Ofertoris, Graduals, Himnes, Salms i altres obres menors. L'estil d'aquesta producció religiosa anticipa, tant per la forma i la metodologia com per la instrumentació, les posteriors produccions dels Haydn i Mozart. Reutter va ser molt popular a Àustria fins ben entrat el segle XIX ja que la seva música d'església s'interpretava amb regularitat. Actualment, encara és possible gaudir-ne en directe en alguna de les nombroses esglésies austríaques.

Font: En català: Johann Georg Reutter (1708-1772) En castellano: In english: Johann Georg Reutter (1708-1772) - Altres: Johann Georg Reutter (1708-1772)



Parlem amb veu pròpia...

L'entrada d'avui ens crea un enllaç directe amb el compositor Gregor Werner de qui fa pocs dies n'escoltàvem una de les seves misses (Missa Festivalis et Brevis). Ambdós van fer vida a Àustria i especialment Reutter van gaudir del respecte i de l'admiració dels seus contemporanis i de tota una generació posterior. L'austríac va ser un dels compositors més influents durant la primera meitat del segle XVIII, principalment amb la veu i força del seu important càrrec de mestre de capella de la Catedral de Sant Esteve de Viena. Des d'allà, va realitzar viatges per la geografia austríaca buscant veus de nens i adolescents per incorporar-los al cor de la catedral. Va ser precisament ell qui va descobrir a Joseph Haydn, que cantava en el cor d'una església a Hainburg, quan només tenia 8 anys. La seva fama, més enllà d'aquest important descobriment en la delicada veu d'un dels més grans compositors de la història, es deu en essència a la seva voluminosa producció musical religiosa. La seva notable importància no té una resposta clara i pertinent en el nostre temps.

De fet, no existeixen edicions conegudes de les seves misses. Tenint en compte que en va escriure 81, moltes d'elles en un estil clàssic clarament precursor dels Haydn i Mozart, és un greuge històric a resoldre. En qualsevol cas, avui recuperarem una de les poques edicions monogràfiques de Reutter en què escoltarem algunes de les àries, motets i obres instrumentals en què el protagonisme, més enllà del lirisme, és un instrument, el dulcimer o en aquest cas pantaleon en honor a Pantaleon Hebenstreit (1667-1750), el seu inventor. La seva història de vida va ser curta i de baixa intensitat especialment per la irrupció del fortepiano. Era un instrument de cordes percudides per la qual cosa barrejava sons forts i suaus. Reutter va ser un dels pocs compositors que, a banda de conèixer l'instrument, en va quedar absolutament enamorat. En conjunt, la majoria d'àries i motets així com els exemples instrumentals tenen en el pantaleon l'element diferencial. El so resultant és immediatament captivador i ens permet dibuixar en major certesa la història de l'instrument però, malauradament, no tant la vida i obra de Reutter.

Això es deu que les obres que es recullen en aquesta edició no guarden una relació formal entre elles ja que l'interès recau en l'instrument i no tant en la filosofia del propi autor. Una llàstima, no tant per la qualitat de l'edició, excel·lent en tots els sentits, sinó per l'oportunitat perduda de situar en context a un dels autors clàssics més importants de la història de la música austríaca. De fet i a la seva època era considerat "el músic més important de Viena". Pel que fa a la nostra selecció musical, aquesta inclou la preciosista ària Archidamia: Aria: Venga l'eta vetusta, el motet Justorum animae in manu Dei sunt, el Pizzicato instrumental, l'ària Archidamia: Aria: Dura legge a chi t'adora i un Allegro instrumental. Potser la consideració a l'entorn de la figura i la música de Reutter canviaria radicalment si alguna ànima caritativa es decidís a abordar alguna de les més de 20 òperes o de les 80 misses que va compondre. Mentrestant, el recordarem pòstumament amb aquesta amalgama de música agradable i sorprenent!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pau,
      Gràcies per tot. No ho dic en el sentit de la cançó "De vegades de la Pau és una paraula buida per a dir no res".
      Unes gràcies no pas buida, sinó plenes de gratitud. Com diu l'adagi" Un poema és una pintura dotada de veu, i una pintura és un poema callat", jo afegiria, que el teu Blog s'aunen totes dues. Amb la música-poema-pintura.
      Llarga vida Paul...
      M@NEL

      Elimina
    2. Entenc les teves paraules com una simpàtica al·legoria del meu espai. Agraeixo les gràcies sinceres ja que a vegades els buits, tot i les aparences, estan plens de música, art i poesia!

      Salut M@NEL!

      Elimina
    3. Děkuji za hudbu povznášející Ducha ..
      Tomáš z Čech

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina