divendres, 7 de març de 2014

MARTÍ, Josep Antoni (1719-1763) - Magnificat

Miguel Cabrera - The Virgin of the Apocalypse (c.1760)
Obra de Miguel Cabrera (1695-1768), pintor mexicà (1)





Parlem de Pintura...

Miguel Cabrera (Tlalixtac, Oaxaca, 27 de maig de 1695 - Mèxic, 16 de maig de 1768) va ser un pintor caracteritzat per ser un dels màxims exponents de la pintura barroca de l'època del virregnat. Va estudiar al taller del pintor Juan Corretja. Va treballar per l'arquebisbe José Manuel Rubio i Salines, que el va nomenar el seu pintor de cambra. Per a la Companyia de Jesús va realitzar algunes de les obres mestres. El 1753 va ser nomenat president de l'Acadèmia de Sant Carles. Durant la seva vida va ser reconegut i admirat, especialment, a Mèxic. Va morir el 16 de maig de 1768, a la Ciutat de Mèxic. La seva vasta obra es conserva en convents i esglésies de Mèxic, com els trenta-quatre llenços amb La vida de Sant Ignasi a l'Església de la Professa de la Ciutat de Mèxic. Va pintar quatre ovals per a la Catedral Metropolitana i altres de les seves obres es troben en el Convent de Santo Domingo. També, una sèrie de quadres que conformen el Via Crucis es troben a la Catedral de Puebla. Al Museu Nacional d'Art es pot admirar La conversió de sant Ignasi de Loiola. També al Museu Vaticà es troben les dues imatges que va pintar de la Verge de Guadalupe. Es considera que la seva millor obra va ser el retrat de Sor Juana Inés de la Creu, que va pintar per ordres de l'arquebisbe Rubio i Salines. Existeix un autoretrat de Cabrera que actualment es localitza en el Museu Nacional d'Història.

Font: En català: No disponible En castellano: Miguel Cabrera (1695-1768) In english: Miguel Cabrera (1695-1768) - Altres: Miguel Cabrera (1695-1768)



Parlem de Música...

Josep Antoni Martí (Tortosa, 1719 - Montserrat, 3 de gener del 1763), també conegut com a Josep Martí, va ser músic, pedagog i compositor català. Fou el primer renovador de l'Escola de Montserrat, ben format en l'estil tardobarroc italià. Va néixer a Tortosa el 1719. El 1749 va deixar el seu càrrec d'organista i mestre de capella de l'església de La Soledad o Virgen de las Victorias de Madrid, per ingressar al Monestir de Montserrat com a novici professant a continuació. El 9 d'agost del 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins (10 d'octubre de 1749), fou nomenat mestre de capella de l'Escolania de Montserrat, segurament com a col·laborador del pare Benet Esteve (1735-1759) que fou qui començà el nou edifici de l'Escolania. Alguns dels seus deixebles més destacats van ser els pares Anselm Viola i Narcís Casanoves. Fou mestre de capella fins el 1763, any que va morir. Benet Julià, Anselm Viola i Narcís Casanovas van ocupar el seu càrrec posteriorment. Sembla ser que la seva Missa a dues veus i instruments, d'estil palesament italià, i que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, va ser de l'etapa en què va estar a la capital castellana. Martí va aportar al monestir uns nous aires italians en voga arreu d'Europa, la influència de Pergolesi es deixa notar en el seu estil, sobretot pel que fa al tractament de les veus i la melodia. La paleta instrumental es formada per dos violins, dos oboès o flautes, dues trompes i acompanyament. Probablement, es autor també d'un Fandango i de la sarsuela Una vez da Amor la Paz, amb text de Pere Pau Gregori, estrenada a Barcelona el 1746 de la que tan sols se'n conserva el text. És possible que aquestes obres van ser escrites durant la seva estada inicial a Madrid, i es possible, escara que no hi ha la certesa, que la sarsuela fou deguda a contactes amb compositors de la Cort Espanyola, com Manuel Blasco de Nebra o Antoni Literes Carrión entre d'altres.

La seva producció és molt prolífica, va escriure diverses misses, a 4 i 5 veus, a duo, una Missa de difunts, una Complerta a dos cors i orquestra, una Cantata als dolors de la Verge, 2 Cantates de Nadal per a cor i orquestra, 2 Magnificats a 8 veus i orquestra, Magníficat a 4 veus i orquestra, Stabat Mater a 4 veus i orquestra, Te Deum laudamus, a 4 veus i orquestra, 4 Lamentacions de Setmana Santa a 8 veus i orquestra, Oració de Jeremies, (3v), diversos Responsoris, Absolució (9v), Beata me dicent (4v i instruments), Cogitavit Dominus (4v i instruments), Ego vir videns (3v), Manum suam misit (2v i corda), 2 Matribus suis (6v), Peccantem me quotidie (9v), Quem vidistis pastores (4v i orquestra), Quomodo sedet sola (8v i orquestra), 4 Responsoris de la Nativitat de Nostra Senyora (4v i orquestyra), 5 Responsoris de Nadal (8v i orquestra), Salve (6v i orquestra), els salms Confitebor (8v i instruments), Miserere (8v i orquestra), els villancets Los pastorcillos deixan por la cordera (6v), Muchachitos vaya que traigo una letra (5v i instruments), O magnum mysterium, Silencio de los Dolores, Villancico de Kalenda: Ailencio, abismo; Villancico de Kalenda: Obscura mansión triste (tos ells per cor i orquestra), Muchachitos, 2 Suspenda el labio su acento (4v i instruments), i com a música instrumental Alemanda (3 instruments) i 6 Sonates.

Font: En català: Josep Antoni Martí (1719-1763) En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Josep Antoni Martí (1719-1763)



Parlem amb veu pròpia...

Montserrat és a dia d'avui, i com ho ha estat al llarg de la seva història, un territori impregnat d'un simbolisme màgic. D'aquest, n'emana una aureola de misticisme més enllà del vector religiós del qual viu. La seva és una vida marcada per la vocació religiosa, evidentment, però també, i en aquest punt incidirem, per la seva apassionant història musical. Parsimoniosament, comencem a situar en context a molts dels grans mestres musicals que, amb menor o major intensitat i freqüència, van tenir com a font d'inspiració, com a lloc de formació o com a espai de vida, la preciosa Abadia de Montserrat. Els Pares Antoni Soler, Narcís Casanoves o Miquel López, i els compositors Ferran Sor o Anselm Viola, són alguns dels noms relacionats musicalment amb el massís muntanyós més conegut de Catalunya dels quals n'hem fet referència en aquest espai. A Catalunya, la música religiosa es va mantenir en la dualitat d’estils heretada del barroc.

La línia més popular va evolucionar des del villancet vers la cantata i l’oratori, lligada a l’òpera però amb textos generalment en castellà, mentre que la música litúrgica en llatí va abandonar definitivament les estructures del motet per adoptar formes en diversos moviments, amb solistes, cor i orquestra. L’Escola de Montserrat, amb mestres de capella que es mantenien al dia de les tendències més innovadores del seu temps, va marcar l’estil de la composició religiosa arreu del país. El primer renovador va ser ser, precisament, Josep Antoni Martí, ben format en l’estil tardobarroc italià i autor, entre altres, de gran quantitat de música religiosa. Entre ella, l'interessant Magnificat per a soprano, baix, cor i orquestra. El seu llenguatge, primer indici de la "contaminació" més clàssica, introdueix les àries i els duos vocals conjuntament amb la gran orquestra, amb la inclusió d'un nombre major de cordes i amb la obligada presència d'instruments de vent. La qualitat de l'enregistrament, tenint en compte que la gravació és de l'any 1967, és prou decent, tot i les notables divergències vocals, com per a dimensionar la música del desconegut Josep Antoni Martí ja que la seva història, tot i romandre en la foscor durant molts anys, és necessàriament imprescindible per entendre la transició del barroc al classicisme a Catalunya!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Josep Antoni Martí (1719-1763) - Polifonia Concertant Del Segle XVIII

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: