dijous, 6 de març de 2014

LEFÈVRE, Jean-Xavier (1763-1829) - Clarinet Concertos & Sonatas

Henriette Browne - A Girl Writing; The Pet Goldfinch (c.1870)
Obra d'Henriette Browne (1829-1901), pintora francesa (1)



- Recordatori de Jean Xavier Lefèvre -
En el dia de la celebració del seu 251è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Sophie de Bouteiller (París, 16 de juny de 1829 - 1901), coneguda amb el pseudònim Henriette Browne, va ser una pintora francesa orientalista. Nascuda a París, era la dona del diplomàtic Henry Jules de Saux, secretari del Comte de Walewksi. Se la considera una de les pioneres de la pintura orientalista. Amb exposicions, principalment a França i Anglaterra, Browne s'acredita com a una de les tres dones fundadores de la Société Nationale des Beaux-Arts de París, el 1862. Les seves pintures acadèmiques són, principalment, de temes religiosos i orientals que durant la segona meitat del segle XIX despertaven un elevat interès entre el públic britànic i francès. Va destacar per les seves imatges de dones europees blanques talment com si fossin figures religioses. També va pintar harems i ballarines en una simbologia clarament orientalista.

Font: En català: No disponible En castellano: Henriette Browne (1829-1901) In english: Henriette Browne (1829-1901) - Altres: Henriette Browne (1829-1901)



Parlem de Música...

Jean-Xavier Lefèvre (Lausanne, 6 de març del 1763 - París, 9 de novembre del 1829) va ser un clarinetista i compositor francès. Va ser el primer professor de clarinet al Conservatori de París i també va ser autor d'un reconegut mètode per a aquest instrument. Va estudiar clarinet amb Michel Yost, i moltes vegades va tocar en els famosos concerts espirituals entre els anys 1783 i 1791. També va ser el clarinet solista a la Capella Imperial (més tard Reial) des del 1807 fins a la seva mort. Va entrar a l'Orquestra de l'Òpera de Romandre fins a l'any 1817. El 1795, la data de la seva fundació i fins a l'any 1824, Lefèvre va ser professor de clarinet al conservatori de París. El seu mètode de clarinet, publicat el 1802, va tenir molt èxit i va ser traduït a l'alemany i a l'italià. El seu repertori compositiu no és molt extens ja que en prou feines es conserva una col·lecció de set concerts, una de quartets, una sèrie de sonates per a clarinet i piano i un considerable nombre de duets per a dos clarinets.




Parlem amb veu pròpia...

El francès Lefèvre al llarg de la seva vida va ser probablement més reconegut per la seva labor d'intèrpret de clarinet i de professor que per la seva bondat compositiva. De fet, en aquest sentit i en el seu temps, se'l considerava conservador. Aquesta atribució a una manca d'innovació té a veure amb el perfil docent de Lefèvre ja que possiblement tenia més en compte la pròpia tècnica del clarinet que el fet de proposar nous camins musicals. Aquesta circumstància redunda en dues realitats diferenciades. La primera, és l'escàs ressò com a compositor. La segona, és probablement que a nivell acadèmic, i en relació a l'ensenyament tècnic amb el clarinet, el seu nom és substancialment més conegut, especialment gràcies al seu famós i reconegut Mètode per a Clarinet, de 1802. Aquest conservadorisme musical, entenent-lo com un mètode filosòficament fidel al classicisme més acadèmic, és ben present en la totalitat del seu repertori. El seu idioma, en aquest aspecte, és clar i simplement evident. Restriccions d'aquesta circumstància? Al meu parer cap ni una. Lefèvre va ser una personalitat del seu temps i, coherentment, va creure que la seva havia de ser una música genuïnament clàssica.

Certament no és innovadora, la seva metodologia ens recordarà als seus contemporanis Krommer o Crusell (alumne precisament de Lefèvre) però precisament és aquest estil el que personalment tant m'agrada. Curiosament Lefèvre, que va viure en la tumultuosa Europa de la Revolució Francesa, va mantenir, al llarg de la seva vida, un profund equilibri emocional que va saber traslladar a la seva impecable i acadèmica música. No allargaré el discurs ja que fàcilment ho podrem comprovar en aquestes dues obres que recuperaré del seu llegat. D'entrada, la Sonata No.4 en Mi bemoll major per a clarinet i piano adaptada, en aquest cas, per a clarinet i arpa. De tres moviments, aquesta és una de les sonates que va introduir en el seu famós Mètode didàctic per a clarinet. Introducció del seu Concert No.4 en Si bemoll major per a clarinet i orquestra. Tres moviments, el primer sensiblement més extens que els altres dos, i llenguatge clàssic proper als concerts de clarinet dels Stamitz. La bona interpretació en ambdues edicions ens ajudarà a dimensionar musicalment la història d'aquest francès que va viure en la major de les racionalitats clàssiques!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Eduard Brunner (clarinet); Munich Chamber Orchestra; Reinhard Goebel
INTÈRPRETS: Olivier Dartevelle (clarinet); Rachel Talitman (harp)
CLASSICSONLINE: LEFEVRE, J.X.: Clarinet Sonatas
PRESTOCLASSICAL: LEFEVRE, J.X.: Clarinet Concertos Nos. 3, 4 and 6

Jean-Xavier Lefèvre (1763-1829) - Clarinet Sonatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: