diumenge, 23 de març de 2014

GRANCINI, Michel’Angelo (1606-1669) - Messa breve concertata à quatro

Agostino Carracci - The Last Communion of Saint Francis (c.1595)
Obra d'Agostino Carracci (1557-1602), pintor italià (1)





Parlem de Pintura...

Agostino Carracci o Caracci (Bolonya, 16 d'agost de 1557 - Parma, 22 de març de 1602) va ser un pintor i gravador italià fundador, amb els seu germà Annibale, de l'Accademia degli Incamminati. Va pertànyer a la famosa i influent família dels Carracci, creadors de la tendència pictòrica classicista: va ser germà d'Annibale i cosí de Ludovico. El seu paper fonamental el desenvolupa a l'Accademia degli Incamminati, dedicada a l'ensenyament de pintura a Bolonya. És aquí on desenvolupa la seva apassionada vocació cap a l'ensenyament, tot i ser un home de gran cultura i intensa activitat en el camp del gravat. Realitza dos viatges a Venècia: un el 1582 i un altre el 1588. En ells va aprendre la forma d'utilitzar la llum i el color dels pintors d'aquesta ciutat. La seva obra més destacada és la decoració del Palau Farnese, realitzada al costat dels altres membres de la família Carracci. El 1599 abandona Roma i la feina, a causa de certs desacords amb el seu germà Annibale, passant a treballar pel duc Ranuccio Farnese de Parma, on realitza la decoració del seu Palau i del Jardí.




Parlem de Música...

Michel’Angelo Grancini (Milan, 1605 - Milan, 14 d'abril de 1669). Va ser un organista i compositor italià. Amb 17 anys va començar la seva carrera com a organista de l'Església de Santa Maria del Paradiso de Milan. En els anys 1624 fins el 1628 va treballar a l'Església del Sant Sepolcro i el 1628 a la Basílica de Sant Ambrogio, ambdues a Milan. A partir del 1630 va treballar, també, a la Catedral de Milan. 20 anys més tard, el 1650, seria promocionat en el càrrec de mestre de capella de la mateixa catedral mantenint-lo fins el 1669, any de la seva mort. El seu net, Giovanni Grancini (Milan, 12 de març de 1637 - Milan, 3 de juny de 1709), va ser un reconegut artesà i constructor de violins. Grancini va ser un dels compositors més prolífics de música d'església del seu temps tot i que l'extensa producció musical no va tenir un contrapartida pel que fa a la seva popularitat. Tot i la importància quantitativa del seu corpus, les edicions, publicacions i impressions de les seves partitures van ser escasses i únicament van tenir un ressò limitat en l'espai, el de la pròpia geografia de Milan. Més enllà d'aquesta, Grancini va viure en el silenci. A la mateixa Catedral de Milan es preserven fins a 200 obres en manuscrit de l'italià fet que possiblement ens dóna a conèixer la importància que va tenir en l'ambient cultural de la ciutat. La seva música, principalment sagrada, conté les característiques obres litúrgiques de l'ofici religiós catòlic. El seu repertori es classifica en diverses col·leccions. Partitura dell’armonia ecclesiastica de concerti, op.1 (1622-1625); Il secondo libro de concerti (1624-1626); Messe, motetti et canzoni, 8vv, bc (org), op.4 (1627); Concerti, 1–4vv, bc (org), amb la Letanie della madonna, libro III (1628); Sacri fiori concertati, 1–7vv (1631); Il quinto libro de concerti ecclesiastici (1636); Novelli fiori ecclesiastici (1643); Musica ecclesiastica da capella (1645); Il primo libro de' madrigali in concerto (1646); Il sesto libro de sacri concerti op.12 (1646); Corona ecclesiastica (1649); Il settimo libro de sacri concerti op.14 (1650); Giardino spirituale de varii fiori musicali (1655); Sacri concerti espressi in 8 messe (1664); Ottavo libro de concerti ecclesiastici (1666); Sacri concerti espressi in 8 Magnificat et 8 Pater (1669); més de 200 obres sacres menors.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Michel’Angelo Grancini (1606-1669)



Parlem amb veu pròpia...

Curiosament l'autor d'avui ens farà involuntàriament d'enllaç amb l'autor d'ahir ja que ambdós, tot i viure en geografies separades, tenen en comú, a banda de la coincidència temporal al llarg del segle XVII, el fet de compartir una música semblant. En relació amb à Kempis, dèiem i afirmaven que d'una o altra forma havia d'haver estat en contacte amb la realitat musical italiana. Avui en parlarem en nom i en veu pròpia d'un italià que va viure i pel que sembla no es va moure de Milan, la ciutat on va dominar tot l'espectre musical del seu temps. Més de 30 anys creant música a la preciosa Catedral així ho avalen tot i el ressò, aparentment escàs o nul, més enllà de les fronteres municipals. En qualsevol cas, la recuperació de Grancini tot just comença ja que aquesta edició, de gran qualitat en tots els sentits, és la primera monogràfica al seu nom. Si fem un repàs fugaç a la seva biografia observarem que el volum del seu repertori és considerable en quantitat. Una extensió d'obres que no podrem extrapolar en nombre d'edicions ja que malauradament ens haurem de limitar a la que tenim entre mans per poder extreure'n conclusions. En aquesta, representativa de l'art del milanès, s'hi recuperen algunes de les obres amb les que devia treballar a Milan. La principal, per context no tant per bellesa, és la Messa breve concertata à quatro per a cor i instrumentació. Una meravella polifònica, de cinc moviments (s'omet el Benedictus) i molt propera a la filosofia del primer barroc venecià. Ara bé, la qualitat dels salms i antífones marianes que acompanyen a la pròpia missa és equiparable o fins i tot superior a la mateixa. El Regina coeli inicial, el In exitu Israel o el Domine ad adiuvandum me festina són alguns dels exemples que podrem escoltar en la nostra selecció i que diuen molt, i especialment bé, d'un autor desconegut a qui no haurem de perdre de vista... per si de cas!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Michelangelo Grancini : Messa breve concertata à quatro voci, Op. XVI et al.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

11 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau muchas gracias por vuestra generosidad y vuestros maravillosos tesoros musicales .Un abrazo
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Milton! Me alegra saber que estás bien!

      Saludos!!

      Elimina
  3. Dear Pau, could you please reupload the Grancini-CD?

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. La razón para solicitar este disco: por resultar una completa novedad (como tantos otros publicados aquí)

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Buongiorno,
    è possibile ripristinare questo collegamento
    Grazie
    Giancarlo Mainetti

    ResponElimina
  8. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina