dijous, 27 de març de 2014

EBERLIN, Johann Ernst (1702-1762) - Toccatas & Fugues

Abraham Mignon - Garland of Flowers (c.1675)
Obra d'Abraham Mignon (1640-1679), pintor alemany (1)



- Recordatori de Johann Ernst Eberlin -
En el dia de la celebració del seu 312è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Abraham Mignon (Frankfurt am Main, 21 de juny de 1640 - Utrecht, 27 de març de 1679) va ser un pintor alemany que va desenvolupar la seva carrera a Holanda. El seu pare, mercader, el va deixar amb el pintor Jacob Marrel, amb qui va viatjar als Països Baixos al voltant del 1660. Després va treballar sota les ordres de Jan Davidszoon de Heem a Utrecht on, el 1675, es va casar amb la filla del pintor Cornelis Willaerts. Anna Maria Sibylla Merian (1647-1717), filla del gravador Matthäus Merian el Vell, es va convertir en la seva aprenent i va assolir un bon nivell com a dibuixant i pintora de flors. Va morir a la ciutat d'Utrecht. Mignon es va dedicar gairebé exclusivament a la pintura de flors, fruita, ocells i altres tipus de naturalesa morta, encara que en ocasions també va provar amb els retrats. Les seves obres sobre flors estan marcades per un acabat detallat i un tractament delicat. El seu esquema preferit era el d'introduir roses vermelles o blanques en el centre del llenç i col·locar el grup sencer de flors en contrast amb un fons fosc.

Font: En català: No disponible En castellano: Abraham Mignon (1640-1679) In english: Abraham Mignon (1640-1679) - Altres: Abraham Mignon (1640-1679)



Parlem de Música...

Johann Ernst Eberlin (Jettingen, bap. 27 de març de 1702 - Salzburg, 19 de juny de 1762) va ser un compositor i organista alemany. Es va formar inicialment al Gymnasium d'Augsburg tot i que la seva obcecació per la música el va obligar a abandonar la formació acadèmica. Amb 11 anys Eberlin va començar a aplicar-se en la música. El 1721 es va instal·lar a Salzburg, la ciutat on desenvoluparia tota la seva carrera artística. Allà va estudiar a la Universitat Benedictina fins el 1723. Ben aviat, es va convertir en el quart organista de la Catedral de Salzburg (recordem que aquesta disposa de cinc grans orgues) i el 1749 va assolir el càrrec de primer organista i mestre de capella de la catedral. La reputació d'Eberlin en aquell temps era indiscutible i el mateix Leopold Mozart afirmava que era un "dels grans mestres de la composició... amb facilitat i rapidesa". Eberlin va ser un bon amic i mentor de la família Mozart i també de Michael Haydn, amb qui va compartir espai a l'església de Sant Pere de Salzburg. El seu nom va ser un dels principals eslavons de transició del barroc al classicisme a Àustria. El dia de la seva mort, el 1762, va ser enterrat amb tots els honors aristocràtics de l'Arquebisbat de Salzburg. Eberlin va ser un compositor extraordinàriament prolífic ja que, a banda d'escriure en tots els gèneres coneguts, ho va fer en gran quantitat. Va compondre un mínim de 91 obres teatrals per a la cort, universitat i les diverses congregacions associades a Salzburg. L'estil de la seva música, italià, era ben rebut arreu de la geografia Austríaca. Alhora, va compondre nombrosos Oratoris (Die Allmacht Gottes, 1754, Die beste Wahl der christlichen Seele, Der blutschwitzende Jesus, etc.), 58 Misses, 9 Rèquiems, 160 oficis religiosos, himnes, salms i lletanies. També va escriure extensa producció instrumental; 3 Simfonies i gran quantitat de música d'orgue.




Parlem amb veu pròpia...

Eberlin l'hem de contextualitzar a la manera del "Pare" Martini a Itàlia, és a dir, com un dels principals teòrics del classicisme a Àustria. Per tant, tot i el volum, extens i rigorós de la seva obra, el seu nom és encara profundament desconegut més enllà de la seva geografia tot i la influència, incisiva i decisiva, que va tenir en molts dels grans compositors de l'època clàssica com el mateix Mozart o Michael Haydn. Aquesta determinant influència es va materialitzar, especialment, a través de la música religiosa la qual representa el lligam entre el contrapunt barroc i la simplicitat més clàssica, amb tots els matisos imaginables. De la conjunció d'ambdós estils, en neixen tota una generació d'autors a qui avui situem en el cim de l'esplendor del classicisme. El mateix Mozart va estudiar en profunditat l'obra del qui considerava un dels màxims referents de la seva vida. Doncs bé, Eberlin va ser també un esplèndid compositor i ho va ser en la major part dels gèneres que va tractar. Des de la música instrumental fins a l'extensa música religiosa (amb exemples que hem escoltat en anteriors edicions en aquest espai). Doncs bé, tenint en compte la simpatia que la seva història però principalment la seva música em desperta, avui en record del seu aniversari de naixement recuperarem una de les dues o tres edicions monogràfiques de la seva música d'orgue. No caldrà fer divagacions ni estendre'ns en excés per entendre i contextualitzar les Toccates i Fugues per a orgue d'Eberlin. Obres que són extensions en el temps de la gran música d'orgue de Bach amb un llenguatge més proper el classicisme però amb clares reminiscències del contrapunt barroc. Breus però majestuosos posades en escena i brillants fugues són un motiu pertinent, suficient i solemne per a recordar-nos i alçar la mirada al cel en memòria d'un mestre a qui no haurem d'oblidar mai!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Eberlin: The 9 Toccatas and Fugues

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: