dissabte, 15 de març de 2014

DE LHOYER, Antoine (1768-1852) - Duos et Concerto pour Guitare

Mikhail Scotti - An Allegory of Love (1841)
Obra de Mikhail Ivanovich Scotti (1812-1861), pintor rus (1)



- Recordatori d'Antoine de Lhoyer -
En el dia de la commemoració del seu 162è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Mikhail Ivanovich Scotti, Михаил Иванович Скотти (Sant Petersburg, 1812 - París, 1861) va ser un pintor rus de descendència italiana. Va ser estudiant extern de l'Acadèmia Imperial d'Arts. Entre els anys 1831 i 1832 va ser premiat amb les medalles petites i grans de plata en relació a la seva excel·lència amb el dibuix. La seva pintura The patriotism of the people of Nizhniy Novgorod in 1612 li va valdre el premi de la petita medalla d'or el 1835. Entre els anys 1839 i 1844 va viure a Itàlia. En el seu retorn a Sant Petersburg va fer parada a Constantinoble (actualment Istanbul) on va quedar fascinat per les figures típiques de la Iconòstasi. Entre els anys 1849 i 1856 va treballar a l'Acadèmia de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou. Al llarg de tota la seva vida, Scotti se'l va considerar un bon dibuixant que hàbilment va saber treballar, per igual, amb la pintura a l'oli, amb aquarel·les o simplement amb un bon llapis.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Mikhail Ivanovich Scotti (1812-1861) - Altres: Mikhail Ivanovich Scotti (1812-1861)



Parlem de Música...

Antoine de Lhoyer (Clermont-Ferrand, 6 de setembre de 1768 - Paris, 15 de març de 1852) va ser un guitarrista i compositor francès. Amb 20 anys va començar la seva carrera militar reialista però la Revolució Francesa el va obligar a emigrar el 1791. El 1800 es va establir com a professor de guitarra a Hamburg, però el 1802 va viatjar a Sant Petersburg, on hi va romandre durant 10 anys com a guitarrista de la Cort del Tsar Alexandre I de Rússia. Va tornar a França el 1812 i es va reunir amb l'exèrcit després de la restauració de Lluís XVIII el 1814. Com a oficial de l'exèrcit va ocupar diversos càrrecs en les províncies franceses en els anys següents situant-se, fins i tot, a la llunyana Algèria a partir del 1836. El repertori de Lhoyer sense ser extens, 45 opus, inclou sorprenentment poques peces per a guitarra sola: La majoria d'elles són romances per a veu i guitarra, música de cambra per a dues o més guitarres i fins i tot obres per a guitarra amb altres instruments. D'aquestes cal destacar el Concert per a guitarra i cordes Op. 16 (Hamburg, 1802). Lhoyer, a la seva manera, va ser un dels compositors més prolífics de música per a dues guitarres del segle XIX. El seu estil musical és clàssic però amb una frescor i originalitat que excedeix a la de la majoria dels compositors contemporanis per a guitarra. Va morir en la pobresa el març de 1852 a París.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antoine de Lhoyer (1768-1852) - Altres: Antoine de Lhoyer (1768-1852)



Parlem amb veu pròpia...

De Lhoyer va ser un militar que va haver de viure en la convulsa França de trànsit del segle XVIII al XIX. Nascut durant el regnat de Lluís XV i mort en la pobresa més absoluta sota el poder de l'emperador Napoleó III, aquest fill de l'aristocràcia d'Auvergne va tenir una dilatada i turbulenta vida en la que la companyia de la seva guitarra va ser el major dels seus salvaconducts d'una història, de ben segur, apassionant. Fidel a l'exèrcit Reial, va haver d'emigrar tant bon punt Napoleó va entrar triomfant a París. Viena, Hamburg, Sant Petersburg o Algèria van ser algunes de les coordenades on De Lhoyer va haver de viure i guanyar-se el jornal. En el camp de batalla i en els seus llocs administratius, De Lhoyer mai es va separar de la guitarra amb la qual es va fer conegut i amb la que en va ser un exponent virtuós. En nom d'aquesta va escriure més de 40 obres la major part de les quals romanen, encara, a l'espera de l'anhelada llum d'un nou despertar. Sovint en el món de la música existeixen paradoxes incomprensibles. Alguns compositors són recordats sense haver fet, potser, grans mèrits perquè així sigui i altres, en equivalència o major significança, es perpetuen en la indiferència de l'oblit. Possiblement, el cas de De Lhoyer s'emmarca en aquest perfil. La qualitat de la seva música per a dos guitarres no té comparació ni rival possible en tota la primera meitat del segle XIX en la que va viure.

Tanmateix, la majoria de nosaltres en desconeixíem la seva existència fins fa quatre dies. La nostra feina, en aquest dia de record, serà posar el nostre gra de sorra per intentar difondre la música d'aquest francès de vida i història, en certa forma, paral·lela a la del guitarrista català Ferran Sor. Ambdós van emigrar, ambdós van ser guitarristes i ambdós van morir a París. El que no queda clar que el català, afrancesat revolucionari, i el francès, monàrquic i reialista, coincidissin o compartissin cultura i coneixements. A De Lhoyer el recordarem amb dues de les seves obres extretes d'una de les poquíssimes edicions existents, de moment, al seu nom. En aquesta, hi podrem escoltar la seva única obra concertant que avui recuperarem. El Concert en La major opus 16 per a guitarra i cordes, escrit l'any 1799 i publicat a Hamburg el 1802, és l'única obra orquestral coneguda del francès. Obra clàssica en la forma, tres moviments característics, com en el contingut. Forma sonata amb dos temes en l'allegro moderato inicial, el moviment més extens, un adagio breu però deliciós i un final rondo moderato amb variacions. No podíem tancar el repertori de De Lhoyer sense recuperar un dels seus interessants duets, en concret el Duet No.1 en La major opus 31 publicat el 1814 a París. Pensat per a ser interpretat per una guitarra clàssica i per una guitarra terzina, un instrument molt popular a principis del segle XIX, és una partitura de caràcter més simple i possiblement pensada per a tots els aficionats a la guitarra que en aquell moment, si més no a França, eren considerables i de ben segur, a diferència d'ara, coneixien bé a l'aristòcrata, militar i guitarrista De Lhoyer!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Antoine de Lhoyer (1768-1852) - Duos Et Concerto Pour Guitare

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Dear blogger, could you please reupload the link?

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina