dimecres, 19 de març de 2014

BODINUS, Sebastian (c.1700-1759) - Divertissements

Cornelis van Poelenburgh - The Musical Contest between Apollo and Marsyas (1630)
Obra de Cornelis van Poelenburgh (c.1594-1667), pintor holandès (1)



- Recordatori de Sebastian Bodinus -
En el dia de la commemoració del seu 255è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Cornelis van Poelenburch o Poelenburgh (Utrecht, c.1594 - Utrecht, 1667) va ser un pintor barroc holandès especialitzat en pintura de paisatges. Va estudiar amb Abraham Bloemaert a la seva ciutat natal, residint posteriorment a Roma entre els anys 1617 i 1625. A la ciutat italiana va fundar, amb Jan van Bijlert, el grup anomenat dels Bentvueghels, que reunia als pintors nòrdics que s'hi establien i on va aprendre l'estil de paisatge clàssic, que posteriorment va exportar al seu país, sent el principal exponent d'aquest corrent juntament amb Bartholomeus Breenbergh. Els anys 1625 i 1626 va residir a Florència on va coincidir amb Jacques Callot. Al seu retorn a Utrecht, la seva obra va tenir un gran èxit, sobretot en cercles aristocràtics, i va tenir nombrosos deixebles i imitadors, entre ells Dirk van der Lisse. Carles I el va sol·licitat a Anglaterra el 1637, residint allà, amb algunes interrupcions, fins a l'any 1641 com a pintor de cambra. Va ser el guia personal de Rubens quan aquest va visitar Utrecht el 1627. Els seus quadres solen ser petits, sovint sobre coure, amb figures bíbliques o mitològiques, en paisatges romans clàssics o amb ruïnes antigues. Va rebre influències d'Adam Elsheimer, però les seves obres tenen colors més freds que els de l'artista alemany i no tenen el seu sentit del misteri. L'obra de Poelenburch és present en nombrosos museus d'Europa destacant, per nombre, les obres que podem trobar en el Museu Fitzwilliam de Cambridge.

Font: En català: No disponible En castellano: Cornelis van Poelenburgh (c.1594-1667) In english: Cornelis van Poelenburgh (c.1594-1667) - Altres: Cornelis van Poelenburgh (c.1594-1667)



Parlem de Música...

Sebastian Bodinus (c.1700 - Pforzheim, 19 de març de 1759) va ser un compositor alemany. El que sabem dels seus primers anys és que va néixer en alguna coordenada desconeguda d'Alemanya central (probablement del Ducat de Saxònia-Gotha), i que durant la seva joventut va tenir alguna relació amb el Duc de Saxe-Altenburg. El 1718 va entrar al servei del Marcgravi Carl Wilhelm de Baden-Durlach com a servent i músic. El seu principal instrument va ser el violí amb el que es va assegurar un càrrec quan es va traslladar a la cort de Württemberg. El 1728, va tornar a Karlsruhe com a Konzertmeister amb la seva dona com a cantant. En els anys següents, Bodinus va desenvolupar una estreta relació amb el seu superior, el Kapellmeister Johann Melchior Molter. El 1733, l'esclat de la Guerra de Successió a Polònia va provocar que el marcgravi va dissoldre l'orquestra; Bodinus se'n va haver d'anar, però va tornar al seu antic càrrec el 1736. Tot i la seva obediència en el càrrec, el sou que rebia era insuficient i va viure durant molts anys en la pobresa. Després de la mort de Carl Wilhelm el 1738, va ser acomiadat de nou. Quan Molter, que havia tornat a Karlsruhe d'Eisenach el 1742, va reorganitzar la música de la cort de Baden el 1747, Bodinus, va rebre una oferta de concertino amb un sou de 300 florins a l'any i pagaments en espècie.

Per enèsima vegada Bodinus va entrar al servei de la cort de Baden. El seu caràcter s'havia tornat inestable i pel que sembla el 1752 va desaparèixer de Karlsruhe per raons desconegudes. Posteriorment, va rebre una carta de recomanació del marcgravi Carl Friedrich. A principis del 1754 se'l localitza a Darmstadt, on pel que sembla va tractar d'aconseguir un càrrec oficial. Al setembre de 1758 ingressa al manicomi de Buden-Durlach a Pforzheim, on va morir pocs mesos més tard. Bodinus va ser un dels molts músics que van treballar per les nombroses corts alemanyes del segle XVIII. La seva força resideix en la música de cambra. No només va escriure nombroses trio sonates sinó que també podem trobar quartets amb una estructura clara, festiva i variada sota la influència de Molter. Els seus concerts i simfonies, encara que menys importants que la seva música de cambra, són bons exemples de la seva imaginativa invenció melòdica. Malgrat els elements galants que podrem visualitzar en els seus treballs l'estil al que pertany la seva música és probablement el de finals del barroc.

Font: En català: No disponible En castellano: Sebastian Bodinus (c.1700-1759) - In english: Sebastian Bodinus (c.1700-1759) - Altres: Sebastian Bodinus (c.1700-1759)



Parlem amb veu pròpia...

Bodinus és un dels tants autors secundaris que van viure en la plenitud artística del segle XVIII. Probablement, si haguéssim de fer l'esforç de quantificar el nombre d'artistes musicals d'aquells temps en territori alemany la feina seria realment feixuga. De ben segur que serien molts i un bon grapat d'ells guardarien un paral·lelisme aproximat amb la sinuosa vida de Bodinus. Ell va ser un incansable i sacrificat treballador de la cort de Baden en la qual va anar i venir en diverses ocasions, i sovint en condicions miserables, fins que, literalment, va acabar boig. Abans del seu deliri final Bodinus va deixar mostres d'un art prou interessant tot i que en essència previsible en relació al context que va haver de viure. Les seves composicions inclouen concerts i simfonies, tot i que el que destaquen són, majoritàriament, obres de cambra en un estil barroc tardà. Una ortodòxia musical barroca que escoltarem en el recull d'obres del seu repertori. La sort en la nostra època, a banda de la documentació, estudi i conclusions a l'entorn de la història de vida d'un o altre compositor, és l'existència de persones, intèrprets, directors i segells discogràfics disposats a recuperar algunes de les desenes de milers de relíquies existents talment com si fossin tresors amagats.

En aquest sentit, remarcable és el sistemàtic esforç i cerca que, sota el paraigües del segell CPO, realitzen a Alemanya. Un d'aquests treballs té a veure amb el nostre protagonista del dia. Bodinus, de qui commemorem el seu aniversari de decés, avui alçarà la veu en nom dels seus quartets musicals o Divertissements. Aquests, per a conjunt de cambra de cordes amb flauta o trompa segons el cas, són probablement el major enginy creatiu de l'alemany. D'influència alemanya, en boca de Telemann, i italiana, en ressò de Vivaldi, són obres emmarcades en el període de transició del barroc més depurat al classicisme més incipient. El material, tot i partir d'una base aparentment simple, és atractiu tant per les melodies com per la lluminositat de la interpretació. La inventiva que demostra Bodinus en el conjunt d'aquests quartets despertarà obligadament l'interès dels amics de la música barroca alemanya però també de tots aquells que intuiran, sense perdre'n detall, el primer esbós de la melodia galant i de l'entreteniment genuïnament clàssic!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Camerata Köln
AMAZON: Sebastian Bodinus: Divertissements
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Sebastian Bodinus (c.1700-1759) - Divertissements

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Me han gustado muchísimo estos Divertissements de Bodinus. Además recuerdan notablemente a Telemann, al que, estoy totalmente de acuerdo con tu afirmación del otro día, hay que colocar de una vez por todas a la diestra de J.S. Bach.
    Muchísimas gracias!!!
    Frantisek

    ResponElimina
  3. Hola Pau!
    Muy placentera la escucha de estos Divertissement de Bodinus que, en efecto, recuerdan bastante a Telemann. Por cierto, estoy totalmente de acuerdo con tu afirmación del otro día y creo que se merece un lugar a la diestra de J.S. Bach en la historia de la Música.
    Muchísimas gracias!!!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Imagino que autores como Bodinus se contaban por centenares en aquel tiempo. Sus divertimentos son lo que su título indican...aún así, son bien entretenidas. En relación a Telemann, sin duda. Bach se ha redescubierto en toda su dimensión y esplendor pero la obra de Telemann merece, por calidad y número, la misma atención, respeto y admiración porqué su música está a un nivel celestial... a la derecha del padre! jeje
      Gracias!

      Saludos
      Pau

      Elimina