dilluns, 24 de febrer de 2014

WESLEY, Samuel (1776-1837) - Symphonies

Daniel Turner - Lambeth Palace from the West (c.1802)
Obra de Daniel Turner (1744-1817), pintor anglès (1)



- Recordatori de Samuel Wesley -
En el dia de la celebració del seu 238è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Daniel Turner (1744-1817), va ser un pintor anglès actiu durant els anys 1782 i 1802. Es desconeix la seva història de vida. Els seus quadres representen paisatges i escenes de ciutats angleses, especialment de vistes marines, ports i ponts. Va pintar, així mateix, nombroses aquarel·les. Les seves obres s'exposen, entre altres, al Yale Center for British Art, (procedent de la Paul Mellon Collection) i a la Tate Gallery.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Daniel Turner (1744-1817) - Altres: Daniel Turner (1744-1817)



Parlem de Música...

Samuel Wesley (Bristol, 24 de febrer de 1766 - Londres, 11 d'octubre de 1837) fou un organista i compositor anglès de l'època georgiana tardana. Wesley va ser contemporani de Mozart i va ser anomenat per alguns "el Mozart anglès" tot i que amb aquesta etiqueta també podem trobar a Linley Jr. Fill del conegut metodista i escriptor d'himnes Charles Wesley, nét de Samuel Wesley (poeta de l'últim període de Stuart) i nebot de John Wesley, el fundador de l'església metodista. Samuel va mostrar el seu talent musical des de ben petit. Tocava el violí i l'orgue i va treballar com a director d'orquestra i professor de música. Moltes de les seves composicions més conegudes van ser escrites per a l'església, incloent el motet In exitu Israel. Les seves composicions seculars inclouen madrigal en cinc parts O singe unto mie roundelaie basat en el poema ben conegut de Thomas Chatterton. El 1788 Wesley va ser iniciat en la maçoneria en la Lògia d'Antiguitat. El Duc de Sussex el va nomenar Gran Organista el 1812, però va renunciar al càrrec el 1818. Va morir el 1837 i va ser enterrat a l'església de St Marylebone Parish, a Londres. El seu fill, Samuel Sebastian Wesley també va esdevenir un admirat compositor anglès del segle XIX i, com el seu pare, es va especialitzar en la música d'orgue i d'església.

Font: En català: Samuel Wesley (1766-1837) En castellano: No disponible In english: Samuel Wesley (1766-1837) Altres: Samuel Wesley (1766-1837)



Parlem amb veu pròpia...

Sense fer soroll però d'una forma progressiva i constant, Samuel Wesley s'està fent un lloc i s'està construint la seva pròpia història musical en aquest espai. Recordem que Wesley va ser el fill de Charles Wesley (de qui també n'he parlat en relació als seus himnes), un músic i reformador molt conegut a Anglaterra. Alhora, Samuel Wesley va ser el pare de Samuel Sebastian Wesley, compositor i organista de qui un dia també en parlarem. Prèviament, de Wesley n'havíem parlat en relació a la seva música religiosa, abundant tenint en compte els anys de servei a l'església metodista anglesa. El cert és que avui canviarem totalment de registre i fixarem els nostres sentits en la seva producció simfònica. A l'entorn d'aquesta recuperarem, també, un extraordinari duet d'orgue interpretat per a dos grans mestres de l'escola instrumental anglesa. Entrant en matèria, començarem aquest últim dilluns de febrer amb una esplèndida Sonata-Duet en Do major per a orgue a quatre mans i estructurada en els tres moviments de la sonata clàssica. Descomunal partitura que no només posa de manifest l'enorme talent compositiu de Wesley sinó que el fet de poder-la gaudir sota la interpretació de Pinnock i Preston a l'hora no té preu. Introducció de la Simfonia en Mi bemoll major, de 1784 per a cordes, dues trompes i clavecí com a continuo. De tres moviments, allegro, andanteallegretto-presto-tempo di primo, és una simfonia introduïda amb un primer moviment molt ben definit en forma sonata i amb fins a tres motius temàtics diferenciats. L'andante en Mi bemoll major només per a cordes és breu i suau, preludi de l'últim moviment, el més solemne i festiu, en què destaca la grandiloqüència de les trompes. No els hi mancaven motius a tots aquells que l'anomenaven el "Mozart anglès" títol simbòlic que es va disputar, involuntàriament, amb Thomas Linley Jr. Tots dos, a la seva manera, es mereixien aquesta etiqueta tanmateix, i en relació a Samuel Wesley, per sí mateix l'hem de recordar en nom propi i en primera persona ja que la seva música és prou solvent, consistent i interessant com perquè el capítol de Wesley formi part, obligadament, de la història de la música clàssica anglesa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Mis saludos Pau y gracias como siempre por tus post. Quisiera preguntarte algo que no se vincula con Wesley, y la única forma de hacerlo es esta. Veo que has insertado la portada de un CD sobre Tartini. Aquí, en mi país, hace 10 años que no se importan discos de música clásica (altísimos aranceles y poca venta), tampoco hay grabaciones locales y mucho menos uno puede encontrar CDs del sello italiano TACTUS. Imposible, no hay nada. A mi Tartini, Nardini y todos los de su época me apasionan. Sé por ejemplo que TACTUS editó un CD con SINFONÍAS de Tartini!!. ¿Postearás el CD cuya portada has insertado?. Aclaro: también están muy restringidas las compras a Amazon al exterior con tarjetas de crédito. Hay que hacer numerosísimos trámites. Gracias y felicitaciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miguel,

      El CD de tactus al que te refieres es una novedad que ha salido recién. Esta edición no la tengo aún... en caso de obtenerla, intentaré compartirla lo antes posible. Desconozco de qué país eres pero en Europa, y en EUA creo, puedes escuchar gratuitamente miles de ediciones de música clásica mediante SPOTIFY. En caso que puedas instalarlo, te lo recomiendo ya que en su base de datos hay auténticos tesoros!

      Gracias!
      Saludos!
      Pau

      Elimina
  3. Hola. Excelente pagina. gracias. queria pedirte si puedes corregir el link que esta caido de Pinnock y Preston Early English Organ. y tienes en tu discoteca Alison Balsom y Trevor Pinnock Sond the Trumpet? Gracias Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Disculpa, no tengo la edición que pides... La puedes escuchar libremente en Spotify.

      https://open.spotify.com/album/36vRlcajJWkbNSf0PCo6sj

      Saludos!

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina