dijous, 13 de febrer de 2014

SOR, Josep Ferran (1778-1839) - Obres per a pianoforte a quatre mans

F. Luis Mora - Flowers of the Field (1913)
Obra de F. Luis Mora (1874-1940), pintor uruguaià.



- Recordatori de Josep Ferran Sor -
En el dia de la celebració del seu 236è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

F. Luis Mora, també conegut amb el nom de Francis Luis Mora (Montevideo, Uruguay, 27 de juliol de 1874 - Nova York, 5 de juny de 1940) va ser un pintor uruguaià. Va néixer en una família d'artistes que va emigrar el 1880 als Estats Units quan només tenia 6 anys. El seu pare era escultor català d'arquitectura, Domingo Mora (1840-1911), i la seva mare era Laura Gaillard (1849-1935), una dona culta que va néixer a Bordeus, França. El seu germà José Jacinto Mora (1876-1947) es va convertir en un artista de l'antiga Califòrnia. Mora va estudiar a l'Escola Museu de Boston, amb Edmund Tarbell i Frank Benson, on va guanyar la seva primera medalla, i en l'Art Students League amb H. Siddons Mowbray. Quan Mora tenia quinze anys, va ser un dels estudiants més joves de la moderna Escola de Belles Arts de Boston. A Nova York, aviat va obtenir una distingida carrera com a pintor, retratista, muralista i dibuixant per a les millors revistes de la seva època. El 1896, William Merritt Chase li va demanar que fos un instructor en la seva acadèmia Chase School of Art a Manhattan. Mora va treballar en aquarel·les, olis i en tremp d'ou. Va produir dibuixos en llapis, tinta i grafit així com gravats i monotips. És conegut per les seves pintures i dibuixos que representen la vida americana de principis del segle XX., la vida espanyola i la societat; temes històrics i al·legòrics, amb murals, pintura de cavallet i amb il·lustracions. Mora és conegut pels seus intents de traduir les tècniques dels antics mestres espanyols a un idioma americà modern. També va produir una sèrie de nus, molts d'ells amb vistes espanyoles com a teló de fons. Moltes de les seves pintures estan en diversos museu, alguns al Museu Metropolitan de Nova York i a la Institució Smithsonian. Tot i el gran impacte en el món d'art de la seva obra ràpidament va caure en l'oblit quan va morir el 1940.

Font: En català: No disponible En castellano: F. Luis Mora (1874-1940) In english: F. Luis Mora (1874-1940) - Altres: F. Luis Mora (1874-1940)



Parlem de Música...

Ferran Sor i Muntades (Barcelona, 14 de febrer de 1778 - París, 10 de juliol de 1839) fou un guitarrista i compositor català. Des de ben petit, va ingressar a l'escola de nens cantors del Monestir de Montserrat. Allà va entrar en contacte amb la música (violí, orgue i composició) de la mà del pare Anselm Viola, director de l'Escolania de Montserrat. Als pocs anys va abandonar el monestir i va decidir dedicar-se a la guitarra i a la composició. El 1797 va estrenar la seva primera òpera, Telèmac a l'illa de Calipso en el teatre d'òpera de Barcelona. El 1799 es va traslladar a Madrid on es va posar al servei, primer de la duquessa d'Alba i després del ducs de Medinaceli, com a músic i administrador dels seus béns, el que li va permetre realitzar nombrosos viatges. Més tard va prendre part en la Guerra de la Independència espanyola (1808-1814) contra els francesos. En els anys de l'ocupació va acceptar un lloc administratiu fet que el va obligar a haver d'abandonar Espanya quan els francesos van ser expulsats de la Península Ibèrica. Virtuós de renom europeu, és aplaudit en totes les capitals del continent, establint-se a París on se'l coneixia amb el sobrenom del 'Paganini de la guitarra'. La seva obra per a aquest instrument és molt extensa (63 opus i més de 250 peces), moltes d'elles de gran qualitat. En les seves composicions per a guitarra va aconseguir aproximar-se a les grans formes, com la sonata o les variacions, reservades fins aleshores a altres instruments. Va escriure un mètode per a guitarra de gran qualitat. Dins de la seva producció destaquen també òperes, ballets, simfonies, minuets, peces per a piano i, fins i tot, música religiosa (la seva última obra va ser una missa dedicada a la seva filla, que va morir l'any 1837). Va morir dos anys més tard de la mort de la seva filla, devastat per la terrible pèrdua, el 10 de juliol de 1839 a París.

Font: En català: Ferran Sor (1778-1839) En castellano: Ferran Sor (1778-1839) In english: Ferran Sor (1778-1839) - Altres: Ferran Sor (1778-1839)



Parlem amb veu pròpia...

Ferran Sor, guitarrista català, se'l coneix essencialment per la seva important i abundant producció musical per a guitarra. Tanmateix, en els virtuosos cercles artístics de principis del segle XIX el van conèixer també, i a banda de amb el nom del Paganini de la Guitarra, per les seves obres teatrals, de gran èxit, especialment al país que l'havia adoptat, França. Una república, la francesa, contra la que havia lluitat Sor durant la guerra del francès i que anys més tard acceptaria, no tan sols ideològicament sinó professionalment amb un càrrec públic al seu servei. Aquests anys de dedicació a Bonaparte no van agradar en absolut a les autoritats espanyoles fet que el va obligar a emigrar definitivament a París tant bon punt els francesos van ser expulsats de la Península Ibèrica. Aquest èxode imperatiu va donar a Sor l'oportunitat de reiniciar la seva vida a la capital francesa, una ciutat moderna i bullent d'art clàssic, romàntic i vanguardista. Allà va poder desenvolupar la seva carrera com a guitarrista virtuós però també com a compositor. Els seus ballets i les seves òperes còmiques van traspuar fronteres i es van convertir en obres populars. Aquest ressò ràpidament es va fer internacional i va poder exportar el seu art a Londres, on hi va viure durant 8 anys (1815-1823). És precisament en l'ecosistema urbà londinenc on haurem de contextualitzar les obres per a piano que recuperarem avui. "Els valsos i danses que Sor va compondre sota el recull de Obres per a fortepiano a quatre mans responen a l'interès del moment pels balls de la societat londinenca, un ambient social que freqüentava tant com a professor de cant, guitarra i piano, que com a músic convidat d'honor en concerts privats.

Tant els valsos com la sonata duet estan dedicats a ladies. És el cas de Mlle. Rehausen (Duet i 2n conjunt de valsos), o de les quatre germanes Paget, a les quals anaven dedicats el 3r i 4t conjunts i figures habituals en els balls de societat, als que Sor va dedicar també els conjunts de quadrilles Les Favorites des Salons i Les Choisies per a piano sol. La música d'aquestes peces sembla haver estat personalitzada en funció de les habilitats de a qui anaven dedicades. En general, Sor segueix els criteris d'un gust refinat alimentat amb domini de l'estructura (de tres parts, A-B-A) i harmonia clàssiques i unes característiques romàntiques (lirisme melòdic, aires populars, acords de tensió...) que sap treure en el moment just amb gran efecte, ofici i demostrant un gran talent natural" (informació extreta de Trito). Especialment, m'agradaria destacar el Duet sobre àries sueques dedicat a la Baronesa Rehausen, una obra en forma de sonata, molt ben desenvolupada, d'ampli recorregut temàtic i de preciosa escriptura. La interpretació doble al piano és solvent, tècnica i brillant. No tenia el plaer de conèixer el Sor pianista i, de fet, és molta la feina pendent en relació al seu univers musical. Sor va ser un català internacional, reconegut a l'Europa romàntica i d'amplíssima i admirable trajectòria artística. Avui celebrem el seu 236è aniversari de naixement i des de Catalunya, des de la ciutat que el va veure néixer i des de l'atalaia de Montserrat, el recordarem amb la força de la seva poesia musical!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Rumiko Harada, Josep-Maria Roger (piano)
RECICLASSICAT: SOR, Ferran (1778-1839)
TRITO: Fernando Sor: Four-Hand Fortepiano Work
IMSLP: Ferran Sor (1778-1839)
CPDL: No disponible
Ferran Sor (1778-1839) - Four-Hand Fortepiano Work

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: