dilluns, 3 de febrer de 2014

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Piano Trios

Manuel Joachim de Franca - Portrait of Matthew Huizinga Messchert (1839)
Obra de Manuel Joachim de Franca (1808-1865), pintor portuguès (1)



- Recordatori de Felix Mendelssohn -
En el dia de la celebració del seu 205è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Manuel Joachim de Franca (Madeira, 1808 - 1865) va ser un pintor portuguès. Fill primogènit d'un mercant de vins de Madeira, Portugal, va néixer l'any 1808. Es va educar a Lisboa. Francisco de Goya dirigia, en aquell temps, la Reial Acadèmia de Belles Arts, on va estudiar. El 1826, quan els liberals es van rebel·lar contra el govern de Don Miguel, es va unir al moviment popular. Quan el govern va aplacar la insurrecció, ell, amb un gran nombre de compatriotes, va ser empresonat i condemnat a mort. Amics i simpatitzants el van ajudar a fugir a bord d'un vaixell camí de Filadèlfia, als Estats Units. Filadèlfia era aleshores un dels principals centres culturals dels Estats Units. Amb 18 anys, de Franca va decidir quedar-se allà. Tot i que parlava un anglès molt precari, va rebre l'ajuda del pintor paisatgista americà Joshua Shaw. Allà va començar a formar-se sota la tutela de Thomas Sully i del seu gendre John Neagle. La primera exposició pública la va fer al Museu Peale conjuntament amb obres dels seus mestres i també d'Emanuel Leutze. El 1842 es va traslladar a l'oest de Pennsilvània amb la seva dona Maria Mahala Dawson. Va pintar retrats i va decorar altars. Des d'allà, van viatjar a Tennessee i Kentucky abans d'establir-se a St Louis, Missouri, el 1844. Quan va obrir el seu estudi a St. Louis (c.1846) va portar l'elegància europea a Missouri i els seus retrats es van convertir ràpidament en el més populars de la ciutat. Va fundar l'Acadèmia d'Art Occidental el 1860, però aviat es va retirar a causa d'una malaltia pulmonar. Pocs anys més tard va morir.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Manuel Joachim de Franca (1808-1865) - Altres: Manuel Joachim de Franca (1808-1865)



Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) fou un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic. Nasqué en una família jueva notable que més tard es convertiria al luteranisme. La seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i música de cambra. Després d'un llarg període de relativa denigració a causa dels canvis dels gusts musicals i l'antisemitisme de finals del XIX i principis del XX, la seva originalitat creativa s'està reconeixent actualment i es revalua fins a arribar a ser un dels compositors més populars del Romanticisme. Va néixer a Hamburg, fill d'un banquer i nét del famós filòsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet és Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Quan tenia tres anys, la seva família es va traslladar a Berlín. Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a París i un professor de composició de Berlín. Als nou anys va fer la seva primera aparició en públic, en participar a un concert de música de cambra. Als 13 anys va compondre la seva primera obra publicada, un quartet per a piano. En una trobada amb Goethe, el famós escriptor va quedar impressionat de la forma en què Mendelssohn tocava el piano i li va dir que si algun dia estava trist, li agradaria que Mendelssohn acudís a visitar-lo amb la seva música. Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfonies per a orquestra de corda, i als 17 la seva obertura "Somni d'una nit d'estiu", basada en l'obra del mateix nom de Shakespeare, i probablement l'obra més coneguda de la seva adolescència. Un any més tard es va representar per primera vegada una òpera seva, encara que ja n'havia compost d'altres amb anterioritat.

En 1830 va escriure l'obertura Les Hèbrides, que continua sent interpretada regularment en l'actualitat. La música està inspirada en temes escocesos, país que havia visitat uns anys abans. Aquesta mateixa música va influir en la seva tercera simfonia, denominada Escocesa, que Mendelssohn va escriure de manera intermitent entre 1830 i 1842. Un dels seus nombrosos viatges per Europa va portar-lo a Itàlia, on es va inspirar per a la seva quarta simfonia anomenada Italiana, una de les seves obres més conegudes. En total va escriure cinc simfonies. Mendelssohn va compondre també dos concerts per a piano que gaudeixen d'una gran acceptació, i un concert per a violí que és una de les obres mestres de la música romàntica. També va escriure música de cambra, entre les que es troba el seu conegut octet per a corda, obres per a piano, i dos grans oratoris. En aquests últims s'aprecia una gran influència de Bach, la música del qual Mendelssohn va popularitzar davant d'un públic encara poc coneixedor de la música barroca. El 1842 Mendelssohn va compondre música per a determinats passatges de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, per a la que ja havia escrit l'obertura. Una de les peces d'aquesta obra és la famosa Marxa nupcial, que es continua tocant en l'actualitat en nombroses bodes. Encara que Mendelssohn no va influir especialment sobre altres compositors coetanis o d'èpoques posteriors, la seva música va ser molt popular en el seu temps i segueix sent-ho en l'actualitat. El catàleg de les seves composicions comprèn 72 obres publicades en vida i 49 obres pòstumes. En els últims anys de la seva vida, Mendelssohn va patir una salut precària. Sembla que, a més, la mort de la seva germana Fanny, el maig de 1847, el va fer caure en una profunda depressió. Pocs mesos després de la seva germana, Mendelssohn va morir a Leipzig als 38 anys d'edat.




Parlem amb veu pròpia...

Escrit el 1839, el primer dels dos trios per a piano de Mendelssohn és, probablement, la seva composició de cambra més coneguda i estimada. En aquella època, Mendelssohn vivia a Leipzig i exercia de director musical i de concerts de la Gewandhaus, una orquestra menor que l'alemany va ajudar a situar i consolidar entre les principals orquestres europees. Alhora, el 1842 va fundar el Conservatori local per mantenir els estàndards d'excel·lència de la vida musical de Leipzig. Aquesta etapa de Mendelssohn, que situem entre els anys 1830 i 1845, va ser la més activa creativament parlant. Els nombrosos compromisos a què havia de fer front, no només a Leipzig sinó en ciutats com Berlín, sota ordres del rei Frederic Guillem IV de Prússia, van influir en els seus treballs i probablement no va tenir tot el temps que hagués volgut a l'hora de compondre el seu primer trio de piano. No obstant això, Mendelssohn va finalitzar el seu Trio No.1 en Re menor opus 49 el juliol de 1839. Estructurat en quatre moviments, per a piano, violí i violoncel, és actualment una de les obres de cambra més apreciades de l'alemany. Si bé Mendelssohn volia involucrar, per igual, els tres instruments en un "protagonisme compartit", el cert és que el piano, com quasi bé sempre, assoleix el clímax i marca la diferència en el conjunt dels moviments de l'obra.

L'obertura, en Re menor, és heroica sense ser dramàtica i se'ns presenta en una forma sonata molt ben treballada. El violoncel presenta el tema principal, una melodia graciosa i eloqüent que precipita la sensació de benestar a l'oient. El segon moviment, andante, liderat pel piano és una reminiscència de l'estructura en tres parts i de l'estil melòdic de les famoses Songs Without Words. El scherzo, el moviment més breu dels quatre, és efervescent i premonitori del final allegro assai, una esplèndida coda enèrgica que finalitza el trio d'una forma triomfal. La grandesa de Mendelssohn és la de convertir la música en un fet natural. Aquest trio és un bon exemple, romàntic en la concepció però d'unes formes tan harmòniques i equilibrades que en resulta un plaer en qualsevol circumstància. No seré jo qui descobreixi a Mendelssohn, de fet, fins fa poc temps i en relació amb la seva música, n'era un neòfit avergonyit. Per tant, cada audició, personalment, és un regal pels meus sentits ja que sovint són composicions que mai abans havia escoltat. Alhora, si l'hi sumem la sensacional interpretació duta a bon terme per aquest tercet de noies, un només pot i ha de tenir paraules d'agraïment per les intèrprets, evidentment, però de forma especial pel ciutadà que va fer possible aquesta petita meravella. Gràcies Mendelssohn!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Mendelssohn Trios Op. 49 & 66

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: