dijous, 6 de febrer de 2014

LITOLFF, Henry Charles (1818-1891) - Concerto symphonique 'National Hollandais'

Gustav Klimt - Bildnis Sonja Knips (1898)
Obra de Gustav Klimt (1862-1918), pintor austríac (1)



- Recordatori d'Henry Charles Litolff -
En el dia de la celebració del seu 196è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol de 1862 - Viena, 6 de febrer de 1918) fou un pintor simbolista austríac. Fou educat en l'escola d'arts i oficis de Viena entre els anys 1879 i 1883, on aprengué les tècniques de les arts decoratives. Klimt també fou membre honorari de les universitats de Munich i Viena. Fou el líder fundador de la Wiener Sezession (Secessió de Viena) (1898-1903), el palau de la qual decorà el 1902 i on es troben objectes d'artesania amb un estil personal molt ornamentat. Intel·lectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt trobà en el nu femení una de les seves fonts d’inspiració. Les seves obres estan dotades d’una intensa energia sensual, reflectida amb especial claredat en els seus nombrosos apunts i esbossos a llapis, en certa manera hereters de la tradició de dibuixos eròtics de Rodin i Ingres. Els seus murals per a la universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat. El seu estil és bidimensional; el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora. Els treballs més coneguts de Klimt són els seus últims retrats, com el de Frau Fritsa Reidler (1906, Galeria Osterreichische de Viena), amb la seva senzilla i translúcida superfície, de colors i formes de mosaic, i amb sinuoses i corbades línies i dibuixos en els seus fons. Entre les seves obres més admirades destaquen les sèries de murals de mosaic (1905-1909) per al Palau Stoclet, a Brussel·les, una mansió privada, opulenta, dissenyada per l'arquitecte Josef Hoffmann, que va ser també membre de la Secessió vienesa. Va morir el 6 de febrer del 1918, després de patir un accident vascular cerebral i una pneumònia a causa de l'epidèmia de grip de 1918.

Font: En català: Gustav Klimt (1862-1918) En castellano: Gustav Klimt (1862-1918) In english: Gustav Klimt (1862-1918) - Altres: Gustav Klimt (1862-1918)



Parlem de Música...

Henry Charles Litolff (Londres, 6 de febrer de 1818 - París, 6 d'agost de 1891) fou un compositor i pianista romàntic francès nascut a Londres. De pare alsacià i mare escocesa, va començar la seva educació musical amb el seu pare, que era un prestigiós violinista. Amb 12 anys va tocar per al virtuós pianista Ignaz Moscheles. Aquest, impressionat per l'audició, es va oferir a donar-li classes de piano gratuïtament. El 1835, i amb només 17 anys, es va casar amb Elisabeth Etherington, viatjant a Melun i a París. Ja separat de la seva dona es va traslladar a Brussel·les i més tard a Varsòvia, on va dirigir l'orquestra Teatre Narodowy. Va interpretar concerts per Alemanya, Anglaterra, Holanda, país en què havia fugit per problemes amb el divorci de la seva primera esposa, i de nou París, on s'establiria finalment. Va ser professor, entre els seus alumnes cal destacar a Hans von Bülow, i un compositor prolífic, encara que en els nostres dies se'l coneix, principalment, per ser el fundador de l'editorial Litolff de música clàssica. Els seus treballs més notables són quatre dels seus concerts simfònics, el No. 2, op. 22 (1844), No. 3, op. 45 (1846), No. 4, op. 102 (1852) i el No. 5, op. 123 (1867). La seva música va rebre bones crítiques i va ser públicament admirada per Franz Liszt, que li va dedicar el seu Concert per a piano No. 1. Va morir a Bois-Colombes, prop de París el 1891.



Parlem amb veu pròpia...

L'anglès Litolff, avui dia poc conegut, va ser, durant un temps, un dels més reconeguts intèrprets de piano d'Europa. Les seves virtuoses interpretacions eren àmpliament admirades arreu. No en va, pocs anys després de debutar davant qui seria el seu mestre, Ignaz Moscheles, va interpretar el seu primer concert, com a solista, amb només 14 anys. Ràpidament, la seva fama es va estendre arreu fins el punt que, en alguns ambients, se l'anomenava el "Lizt anglès". Amb el temps, el seu ressò d'esplèndid pianista s'ha dissolt en favor de la seva interessant obra creativa de la qual en destaquen, amb estil propi, els cinc Concerts Simfònics, el primer dels quals, de moment, no s'ha recuperat. Avui, en record i celebració del seu aniversari, recuperarem una històrica edició del Concert Simfònic No.3 en Mi bemoll major opus 45 "Nacional Holandès" per a piano i orquestra. Escrit el 1846, quan Litolff es trobava a Holanda, després d'escapar de la presó a Anglaterra per un tema de divorci "indegut", és un missatge de gratitud al poble neerlandès per la llibertat pròpia però també per la pau social que històricament ha caracteritzat, i ho segueix fent, la geografia dels Països Baixos. Alhora, com a fervent defensor de les idees il·lustrades de la Revolució Francesa, va assumir com a pròpia, i amb alegria, la democràcia holandesa. Pel que fa pròpiament a la partitura, que a mode d'homenatge presenta algunes melodies populars holandeses, està estructura com a una simfonia, amb quatre moviments, però amb el piano com a instrument solista.

El primer moviment, maestoso, és el més extens de tots. L'obertura, amb un aire militat, ens recordarà l'esperit revolucionari de Litolff, en una al·legoria al liberalisme de la revolució. Propera a la filosofia de Beethoven, i en alguns moments al classicisme evolucionat d'Hummel, l'exposició orquestral es presenta nítida fins a l'entrada progressiva del piano. A partir d'aquí un diàleg orquestra-piano amb ritornellos i frenesí fins a l'èxtasi militar que de nou i amb solemnitat tanca el moviment. El segon moviment scherzo (presto), el més breu del concert, és una sèrie repetitiva i veloç inspirada en una cançó holandesa. L'andante és un nocturn tranquil en què, tot i un breu episodi de "tensió" el piano i la orquestra recorren plàcidament i suaument el conjunt del moviment. El finale allegro vivace retorna a la vivacitat del piano amb frasejos impossibles de gran lleugeresa i agilitat i en què la tècnica del pianista ha de ser propera a la perfecció. De nou, introdueix una cançó popular holandesa (Wien Neerlands bloed de Johann Wilhelm Wilms) en el segon tema d'aquest últim moviment. Aquesta obra, juntament amb el seu Concert Simfònic No.5, va ser la més popular del seu repertori ja que, en vida del seu autor, es va convertir en una partitura recurrent dels repertoris europeus. Potser l'etiqueta de "Nacional Holandès" va induir, subtilment, a la curiositat mundial. Fos com fos, per nosaltres, 196 anys després del seu naixement, serà un recurs pertinent per a estudiar-lo i escoltar-lo ja que les nostres oïdes necessiten arguments musicals diaris ja que la seva insaciabilitat no té límits!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: