dimecres, 5 de febrer de 2014

JOMMELLI, Niccolò (1714-1774) - Roma 1751, Sacred Music

Giovanni Battista Moroni - Canon Ludovico di Terzi
Obra de Giovanni Battista Moroni (c.1520-1579), pintor italià (1)



- Recordatori de Niccolò Jommelli -
En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Moroni (Albino, c.1520 - 5 de febrer de 1578) va ser un pintor manierista italià, fill de l'arquitecte Andrea Moroni. Va ser deixeble d'Alessandro Bonvicino, més conegut com Moretto de Brescia, a qui no va arribar a igualar en composicions religioses, però al que va superar com a retratista. Els seus retrats, plens de vida, reflectien fidelment la personalitat dels retratats gràcies a la tècnica segura i personal del pintor, a la sinceritat en el color i la fidelitat del dibuix, que aconseguien traduir a consciència l'aspecte dels personatges. Va retratar sobretot a la petita aristocràcia i burgesia de Bèrgam. Un dels seus treballs més coneguts és El sastre (1571, Galeria Nacional de Londres), on es pot apreciar aquesta tècnica precisa i fidel. Com a colorista són notables els vermells que emprava i els inimitables grisos dels fons. El gran pintor Ticià solia aconsellar als personatges que el visitaven Venècia que procuressin obtenir un retrat de Moroni, testimoni d'excepció de la extraordinària obra de l'artista de Bèrgam. Les principals obres del Moroni es conserven a la seva ciutat natal i també a la Galeria Nacional de Londres, la Pinacoteca Antiga de Munich, el Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg, la Galeria Imperial de Viena, el Museu de l'Emperador Frederic de Berlín, la Galeria dels Uffizi de Florència i la Galeria Nacional de Dublín. El Museu de Prado de Madrid té en dipòsit el retrat d'un capità venecià. Va morir el febrer de 1578.

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Battista Moroni (c.1520-1579) In english: Giovanni Battista Moroni (c.1520-1579) - Altres: Giovanni Battista Moroni (c.1520-1579)



Parlem de Música...

Niccolò Jommelli (Aversa, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) va ser un compositor italià, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època. Va estudiar amb el canonge Muzzillo de la Catedral de San Paolo de la seva ciutat natal Aversa, a Nàpols, amb Leonardo Leo i Francesco Feo, al Conservatori de S. Onofrio i al Conservatori de la Pietà dei Turchini. A partir del 1736 va ser mestre de capella del marquès d'Avalos, que es va convertir en el seu protector des de l'estrena, al Teatre Nuovo de Nàpols, de la seva òpera bufa l'Errore amoroso (1737), a la qual va seguir Odoardo (1738). L'èxit aconseguit amb aquestes obres va fer que escrivís per a diversos escenaris italians, com els de Roma i Bolonya. A partir del 1741, va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Venècia, on l'alemany Johann Adolph Hasse el va nomenar director del Conservatori degli Incurabili (1743-1747). Entre els anys 1748 i 1750 va estar a Viena, on va col·laborar amb Metastasio i a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt de Sant Pere. A partir del 1753, va ser mestre de capella del duc de Wurtemberg a la cort de Stuttgart. Durant aquesta època va equilibrar la tradició italiana de l'òpera seriosa amb la tècnica instrumental alemanya i el teatre francès. Durant els seus anys d'activitat a Stuttgart va elevar la qualitat teatral de la ciutat, arribant a ser reconeguda a tot Europa. Durant aquesta època va compondre, entre altres obres, Fetonte (1753), Cantone in Utica (1754) i les noves versions de Enzio (1758) i de Didone abbandonatta (1763). El 1769 va abandonar la ciutat alemanya i va tornar a Aversa, on va compondre música de cambra i música religiosa, entre la que destaca un Miserere.



Parlem amb veu pròpia...

Aquest any tenim quatre compositors de renom que celebren el 300 aniversari de naixement. D'entrada, i de qui ja n'hem parlat, l'alemany Gottfried August Homilius. Seguirà el també alemany Carl Philipp Emanuel Bach. Continuarà amb Christoph Willibald Gluck i finalitzarà amb l'italià Niccolò Jommelli. Per tant, de forma sistemàtica n'anirem parlant ja que tots ells, amb major o menor mesura, freqüència i intensitat, van escriure una interessant i apassionant història de vida musical la qual per nosaltres serà motiu de cerca, estudi, revisió i divulgació. Avui iniciarem la celebració d'un italià que va escriure, principalment, òpera però que en altres camps també va deixar una empremta destacada i especialment valuosa. Quan parlem de Jommelli ràpidament ens situem a un espai geogràfic ben delimitat, el de Nàpols i el de la seva magnífica escola de música. Per entendre la magnitud de la seva importància acadèmica, consti un exemple eloqüent per sí mateix. En el segle XVIII Nàpols tenia fins a quatre conservatoris de música a ple rendiment. Una autèntica "factoria industrial" d'instrumentistes, cantants i compositors que va "produir" grans mestres com Durante, Cimarosa, Paisiello o Porpora, entre molts altres. El 1806, aquests quatre conservatoris es van fusionar en el nou i actual Conservatori de San Pietro a Maiella. Queda clar que Nàpols, que en aquell temps de ben segur que ja era una potència gastronòmica, es va convertir en un centre de peregrinació artístic internacional i reconegut arreu d'Europa.

Va ser en aquest ambient on Jommelli va bordar la seva carrera com a compositor, principalment, d'obres teatrals. No obstant, el nostre Jommelli d'avui l'haurem de situar en l'interludi de la seva etapa operística més brillant. I concretament, allunyat del seu Nàpols estimat. L'any 1751, situat a la bellisima Roma, va afrontar un vocació diferent, la de compondre música religiosa. Aquesta, donada l'experiència lírica de Jommelli, ha esdevingut una de les majors produccions del seu extens repertori. Recordem que a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt a la Basílica de Sant Pere. Lògicament, el seu càrrec, per imperatiu categòric, l'obligava a escriure litúrgia musical. El resultat, esplèndides i operístiques obres vocals sacres en un estil molt proper al del seu contemporani italià Baldassare Galuppi. Entre elles, el Miserere a quatre veus i continuo en honor a Sant Pere. Una obra coral austera i polifònica però a la vegada esplèndida, delicada i tonalment molt equilibrada... en poques paraules, una meravella. Contrast molt marcat amb l'explosiu i líric Dixit Dominus per a solistes, cor i orquestra. Una obra que va impressionar al mateix Mozart quan va viatjar a Itàlia, on el va poder escoltar i gaudir en directe. Jommelli va escriure aquest salm, probablement, per l'ofici de vespres de l'església de Santa Maria dell'Anima. Dues obres diferents però que demostren, amb escreix, la notòria capacitat creativa de l'italià. La interpretació del conjunt és realment bona convertint aquesta edició en una de les millors pel que fa a música religiosa de Jommelli a qui avui, a mesos vista del seu aniversari, començarem a celebrar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Niccolò Jommelli - Roma, 1751 - Sacred Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

11 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau

    Moltes gràcies per la música sacra de Jommelli. M'he trobat que al track 11, que és particularment deliciós, al minut 2'52" hi ha un salt sonor. ¿Podries comprobar si hi ha hagut cap problema amb la compressió?

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
  3. Perdona, també m'he trobat problemes al track 12, si fossis tan amable... J

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,

      Dona'm un parell de dies per mirar-m'ho amb calma. Tant bon punt ho tingui resolt (si es que puc resoldre-ho), pujaré l'enllaç de nou. Aquesta música de Jommelli és una meravella!

      Gràcies per l'avís.

      Salut!
      Pau

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Dear Pau, could you repost this link please?

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina