dimecres, 12 de febrer de 2014

JOHNSEN, Henrik Philip (1717-1779) - Church Music, Easter Sunday 1757

Tintoretto - Penitent Magdalene (c.1600)
Obra de Jacopo Comin "Tintoretto" (1518-1594), pintor italià (1)



- Recordatori d'Henrik Philip Johnsen -
En el dia de la commemoració del seu 235è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jacopo Comin, més conegut com a Tintoretto o Jacobo Tintoretto (Venècia, 29 de setembre de 1518 - Venècia 31 de maig de 1594), va ser un dels grans pintors manieristes de l'escola veneciana i probablement l'últim gran pintor del Renaixement italià. La seva obra va servir d'inspiració per al desenvolupament de l'art barroc. Jacopo Robusti, que aquest era el seu veritable nom, va prendre el pseudònim de Il Tintoretto (el petit tintorer) en al·lusió a la professió del seu pare. Sent encara nen va estar durant un temps al taller de Ticià, però el mestre el va expulsar gelós de les seves possibilitats. El recel entre aquests dos grans pintors va perdurar al llarg de tota la seva carrera professional. A diferència de Ticià, Tintoretto va viure i va treballar única i exclusivament a Venècia. Tota la seva obra es va destinar completament a les esglésies, germandats i governants de la ciutat i zones limítrofes. Durant la seva primera dècada com a pintor (c.1538-1548) va estar creant un estil a partir de diverses fonts d'inspiració, entre les quals es troben les obres de pintors manieristes florentins com Miquel Àngel, i l'escultura en relleu de Jacopo Sansovino, de qui en va aprendre la tècnica de dibuix i la composició. Del pintor dàlmata Andrea Schiavone va aprendre a aplicar la pintura de manera extraordinàriament lleugera, lliure i esbossada. Tots aquests elements van ser combinats per Tintoretto de molt diverses formes i amb sorprenent efectivitat en els quadres que va realitzar durant la dècada de 1540. 

El començament de la seva maduresa artística va venir marcat pel Gran Sant Marc (1548) que va pintar per a la Scuola di San Marco a Venècia, en el qual es combinen amb gran precisió atrevits escorços, il·lusions espacials i gran lluminositat per donar la sensació d'una acció totalment espontània. En les dècades següents, l'estil de Tintoretto no va patir canvis essencials, intensificant sempre en la mateixa línia, l'elevat nombre d'encàrrecs que va rebre confirmen la seva favorable i entusiasta acollida. No obstant això, la seva sorprenent facilitat com a dibuixant i pintor no van ser suficients per poder fer front a tota demanda i va rebre l'ajuda d'una llarga nòmina d'aprenents i pintors entre els quals destacaven els seus fills Marietta i Domenico, les aportacions dels quals són molt difícils de distingir de les pròpies i originals de Tintoretto. Ja en la seva maduresa artística es va inclinar de manera progressiva cap als forts contrastos de llum i ombra (amb el que el color com a tal es converteix en una cosa relativament insignificant), excèntriques i profundes perspectives i escorços molt forçats, component ampul·losos i cridaners grups escenogràfics que realçaven el dramatisme dels esdeveniments representats. De la seva producció artística destaquen les obres de tema religiós com els tres llenços que, sobre els miracles de Sant Marc, va pintar per la Scuola di San Marco (1562-1566), El lavatori, L'últim sopar (1594) de l'Església de San Giorgio Maggiore i les escenes bíbliques amb què va decorar els sostres i murs de la Scuola di San Rocco entre el 1564 i 1587. 

Aquesta última constitueix la major empresa pictòrica de la seva carrera i una de les millors obres de la pintura renaixentista. De similars característiques és el cicle pictòric realitzat per Tintoretto i els seus ajudants al Palau Ducal de Venècia, culminat en el Gran Paradís (1588-1590), encara que en aquest cas el grau d'inspiració és menor i la participació dels seus ajudants molt més evident. Com a retratista, va procurar mostrar la intimitat dels personatges. Destaquen La dama que descobreix el si i El cavaller de la cadena d'or, ambdues datades entre els anys 1556 i 1560 i que es troben en el Museu del Prado. La predilecció de Tintoretto per les composicions diagonals i en ziga-zaga dins de profunds espais, així com el caràcter teatral de la seva il·luminació i el dinamisme i passió del seu estil, va tenir la seva continuïtat en el treball d'alguns pioners del barroc, com ara el pintor flamenc Peter Paulus Rubens i la família Carracci. La seva influència sobre la pintura veneciana va ser encara més gran, tot i que menys profitosa. Les anotacions taquigràfiques que va fer sobre la forma i la llum van arribar a convertir-se, ja des de les seves últimes obres, en estereotips. Per als joves artistes venecians van ser fórmules inútils, buides però, pel que sembla, ineludibles. Després de la mort de Tintoretto a Venècia el 31 de maig de 1594, la pintura veneciana va entrar en una ràpida decadència .




Parlem de Música...

Henrik (Hinrich) Philip Johnsen (Alemanya, 1717 - Stockholm, 12 de febrer de 1779) va ser un compositor suec d'origen alemany, clavecinista, organista i director d'orquestra. Johnsen va arribar a Suècia el 1743 com a membre de l'orquestra del rei Adolf Fredrik de Suècia. Més tard es va convertir en organista de l'Església de Klara a Estocolm i des del 1763 fins al 1771 va ser director del teatre francès Franska Comoedien. Va ser un dels fundadors i el primer bibliotecari de la Reial Acadèmia de Música de Suècia, on també va ser professor de teoria i d'orgue. La seva producció, extensa, és actualment molt poc coneguda i està formada per gran quantitat de música instrumental: simfonies, concerts per a diversos instruments, sonates d'orgue i clavecí i obra de cambra variada. També va escriure música vocal sacra i profana, entre ella, diverses cançons, òperes i obres teatrals així com cantates, oratoris i peces religioses menors. Va ser l'autor teòric de la publicació "Historisk afhandling om music och instrumenter", la font documental d'orgue més antiga de Suècia.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Henrik Philip Johnsen (1717-1779) - Altres: Henrik Philip Johnsen (1717-1779)



Parlem amb veu pròpia...

Avui viatjarem a la nòrdica geografia de Suècia on, pel que sembla, un alemany de naixement va fer-hi vida i es va donar a conèixer en un ambient, el suec, dominat musicalment per Johan Helmich Roman. Doncs bé, a la seva capital, un organista virtuós i admirat per la seva peculiar forma de tocar l'orgue, va començar a forjar-se una carrera en què el teatre musical en seria el seu principal argument. Des de la seva posició d'organista a la monumental Església de Santa Klara d'Estocolm, va iniciar la seva carrera compositiva però també docent amb alumnes, entre altres, com la mateixa reina Lovisa Ulrika de Prússia a qui, des de l'any 1753, va ensenyar a tocar el clavecí. Tot i l'abundant repertori que va deixar escrit, actualment ben conservat, escoltar el cognom Johnsen en relació amb la música europea del segle XVIII és, malauradament, una raresa. La majoria de la seva obra roman, encara, a l'espera de l'anhelat renaixement. En qualsevol cas, avui tenim entre mans la que és, probablement, la única edició existent i monogràfica que ens servirà de pertinent excusa per a commemorar-lo pòstumament. Una edició en què hi trobarem una cantata-oratori de Setmana Santa, unes odes poètiques vocals, un trio-sonata i 6 fugues d'orgue. La nostra selecció inclourà la Fuga No.6 en Do menor per a orgue, en un estil clàssic, i la Kyrkomusik pa paskdagen 1757 (música d'església per a Setmana Santa) per a soprano, flautes, cordes i orgue. Una cantata-oratori breu, particularment lírica i instrumentalment correcte. No l'hem de situar a la cúspide de la música sueca però resultarà un bon exemple de l'art de Johnsen, l'enigmàtic suec que tot just ara comencem a descobrir!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Margaretha Ljunggren (soprano); Lennart Skold (cello); Stig Bengtson (flute); Ulf Rosenberg (flute); Eva Nordenfelt (1936-1995, harpsichord); Gotthard Arner (1913-2002, organ); Karl-Goran Ehntorp (organ); Lars Brolin (violin); Predrag Novovic (violin)
NAXOS: JOHNSEN, H.P.: Church Music - Easter Sunday 1757 / Trio Sonata No. 10 / 6 Fugues for Organ
IMSLP: Henrik Philip Johnsen (1717-1779)
CPDL: No disponible
Henrik Philip Johnsen (1717-1779) - Church Music - Easter Sunday 1757 / Trio Sonata No. 10 / 6 Fugues for Organ

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Incansable ! Moltes gràcies per aquesta tasca
    Pere

    ResponElimina
  3. Dear Pau,

    what a delightful CD is this, wonderful soprano and very nicely accompanied!
    You've made my day, again!

    Greetings,

    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Peter,

      Johnsen was a swedish composer who lived in the same period than Johan Helmich Roman. His music is principally instrumental as well as religious. His art is actually unknown yet. This is the only monographic edition about him. On future, I hope to talk again!

      Nice to see you again!
      Greetings!
      Pau

      Elimina
  4. Dear Pau, could yu reupload the Johnsen-link please?

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina