dissabte, 1 de febrer de 2014

HERBERT, Victor August (1859-1924) - Cello Concerto No. 2, Op. 30

Childe Hassam - Rainy Day, Boston (1885)
Obra de Childe Hassam (1859-1935), pintor americà (1)



- Recordatori de Victor August Herbert -
En el dia de la celebració del seu 155è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Frederick Childe Hassam (Dorchester, 17 d'octubre de 1859 - East Hampton, 27 d'agost de 1935) va ser un pintor impressionista nord-americà. El 1886 va viatjar a París per estudiar art a l'Académie Julian (1886-1889). Va tenir com a mestres a Gustave Boulanger i Jules Joseph Lefebvre. Hassam va tornar als Estats Units el 1889, residint a Nova York. Va néixer a l'octubre de 1859 al barri de Dorchester, Boston. L'impressionisme francès i l'art de Claude Monet van tenir una forta influència en Hassam. Va formar part del Ten American Painters, una associació de pintors nord-americans impressionistes. En el seu retorn a Nova York, Hassam va pintar edificis de la ciutat en un estil impressionista francès. Entre les seves obres més conegudes hi ha la Flag sèries, trenta quadres que va començar a pintar el 1916 quan es va inspirar en la desfilada dels voluntaris per a la preparació dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial a la Cinquena Avinguda. La va realitzar al final de seva vida. La més famosa pintura de la sèrie, The Avenue in the Rain (1917) representant banderes dels Estats Units i els seus reflexos a la pluja és part de la col·lecció de la Casa Blanca i Barack Obama la va situar a l'Oficina Oval al començament de la seva presidència. Altres obres destacades de Hassam són Rain Storm, Union Square (1890), The South Ledges, Appledore (1913) o Allies Day, May 1917 (1917). Va morir l'agost de 1935 a East Hampton, Nova York. 

Font: En català: No disponible En castellano: Childe Hassam (1859-1935) In english: Childe Hassam (1859-1935) - Altres: Childe Hassam (1859-1935)



Parlem de Música...

Victor August Herbert (Dublín, 1 de febrer de 1859 - Nova York, 26 de maig de 1924) va ser un compositor estatunidenc d'origen irlandès. Va créixer a Stuttgart, Alemanya, on va estudiar a la Universitat Estatal de Música i Arts Escèniques de la ciutat. Es va casar amb la soprano Therese Forrester el 1886 i després es van mudar als Estats Units, on va ser el primer violoncel·lista de la Metropolitan Opera House de Nova York, i on la seva esposa va ser contractada per cantar el repertori operístic alemany. El 1893 va ser director de la Banda del Regiment Vint i entre 1898 i 1904 va dirigir l'Orquestra Simfònica de Pittsburgh. A partir de llavors va ser una primera figura del teatre musical nord-americà. La seva ben fundada educació musical, habilitat instrumental i talent melòdic es veuen reflectits en les més de 40 operetes que va produir, entre elles The Fortune Teller (1898), Babes in Toyland (1903), The Red Mill (1906), Mademoiselle Modiste (1916), Naughty Marietta (1920), Orange Blossoms (1922) i Eileen, algunes de les quals més endavant serien portades a la gran pantalla. En elles es troben cançons com Kiss Em Again (Mademoiselle Modiste), Gypsy Love Song (The Fortune Teller), Italian Street Song (Naughty Marieta) i A Kiss in the Dark (Orange Blossoms). També va compondre dos concerts per a violoncel, dues òperes, Natoma (Filadèlfia, 1911) i Madeleine (1914), i la música de la pel·lícula The Fall of a Nation (1916). Antonín Dvořák va tenir en compte l'obra d'Herbert a l'hora d'escriure el seu Concert No. 2 per a violoncel en Si menor opus 104, una de les màximes referències concertants per a violoncel. El 1939 es va fer una pel·lícula biogràfica, The Great Victor Herbert.



Parlem amb veu pròpia...

Victor Herbert, conegut i estimat pels seus Babes in Toyland o Naughty Marietta, entre altres operetes, va ser un virtuós del violoncel. En general i més enllà de les seves obres teatrals, els seus concerts de violoncel són de les poques obres instrumentals reconegudes internacionalment. I la vida d'Herbert està íntimament relacionada amb la vida d'un altre gran compositor, el txec Dvorak. Recordem que el bohemi va escriure un dels concerts de violoncel més aplaudits de la història, el famós Concert de violoncel en Si menor opus 104 de 1895. Una data important perquè precisament el concert de violoncel d'Herbert es va estrenar un any abans, a Nova York i amb Dvorak com a convidat d'honor. Pel que sembla, el txec va prendre bona nota del concert del que n'extrauria algunes de les idees per la seva partitura posterior. Victor Herbert va néixer a Dublín, Irlanda. Fill d'un pintor irlandès que va morir quan Víctor era molt jove, la seva mare es va tornar a casar amb un alemany ric i la família es va traslladar a Stuttgart, on un jove Dvorák va créixer. Va ser a la ciutat alemanya on va rebre la seva educació musical, fidel a l'Escola Alemanya romàntica. Herbert va triar el violoncel com a company de viatge i es va unir a l'Òpera Metropolitana de Nova York com violoncel·lista principal. L'èxit de la Simfonia del Nou Món opus 95, interpretada per la Filharmònica de Nova York, en la que Herbert n'era un dels violoncel·listes, el va impressionar de tal forma que possiblement el va fer pensar en escriure una peça orquestral en què el seu violoncel en fos el protagonista.

Per la circumstància que fos, el cert és que el Concert No.2 en Mi menor opus 30 per a violoncel i orquestra, de 1894 i de tres moviments, parteix d'una tonalitat menor que atorga, al conjunt de l'obra, d'un caràcter fosc. Escrit en la mateixa tonalitat que la Simfonia de Dvorak, és una construcció instrumental hàbil, complexa i original. Ara bé, Herbert no era Dvorak i no tenia el talent d'aquest, tanmateix, és una gran obra mestra per aquest instrument de corda. Amb una obertura fosca i tempestuosa, el violoncel ràpidament agafa les regnes i, impetuosament, ens presenta l'argument melòdic. El segon moviment, lento, es agradablement tendre, amb una delicadesa immediata que sobtadament interromp el finale allegro, amb una tornada a la "impaciència" de l'obertura inicial i amb alguns passatges d'extrema exigència per l'instrument solista. L'edició en què trobarem aquest concert és interessant i ens proposa un bon contrast amb el concert de violoncel de Dvorak que ens permet apreciar dues realitats. La primera, que Herbert va escriure un bon concert. La segona que Dvorak va escriure una meravella concertant per al violoncel, amb referències al concert del seu col·lega però multiplicant la creativitat i els recursos musicals. Tot i això Victor August Herbert es mereix el nostre reconeixement tot i haver-se situat històricament en un segon pla, amb el permís de les seves reconegudes i fins i tot cinematogràfiques operetes. Tot plegat en un primer de febrer en què, personalment, ha estat difícil triar un compositor a qui celebrar degut a què avui tenim molts aniversaris: Johan Joachim Agrell, Emil Hartmann, Adolf Fredrik Lindblad, Alessandro Marcello, Francesco Veracini i Nikolaus von Krufft també celebren anys. En nom seu, la música concertant d'Herbert!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Qué joyas regalas, mi amigo catalán, y las pinturas, siempre algún descubrimiento.... Quisiera ser tu amiga... pero no tengo nada de obsequiarte... Si algún día pudiera aportar algo en tu collección, sería muy feliz... Recibe mis agradecimientos más sinceros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mejor obsequio que puedes hacerme es el de compartir el amor por la música y el arte!
      Un placer servirte! Gracias por tu amable comentario.

      Salut!
      Pau

      Elimina
    2. Love is in the air!!!
      ;-)
      Víctor

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina