dimarts, 4 de febrer de 2014

BELLMAN, Carl Michael (1740-1795) - Songs

Alexander Roslin - The Lady with the Veil (the Artist's Wife)
Obra d'Aleksandr Roslin (1718-1793), pintor suec (1)



- Recordatori de Carl Michael Bellman -
En el dia de la celebració del seu 274è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Alexander Roslin (Malmö, 15 de juliol de 1718 - París, 5 de juliol de 1793) va ser un pintor suec. Es va formar al seu país natal, Suècia. Durant dos anys va estar treballant a la cort del marcgravi de Bayreuth (1745-1747). Després va passar per Itàlia, on va poder estudiar la història i la obra dels pintors manieristes (Ticià, Veronès) i la dels classicistes (Carracci, Guido Reni). El 1752 va marxar a París, gràcies a la recomanació de Lluïsa Isabel de França, duquessa de Parma. Allà es va fer famós com a pintor retratista. Va retratar a l'aristocràcia europea de mitjans del segle XVIII. Es va casar el 1759 amb Marie-Suzanne Giroust. Va gaudir de l'amistat de François Boucher. Des del 1750 en endavant, va treballar principalment a París, però hi va haver períodes en què va treballar en altres llocs, sol·licitat per les diferents corts de l'època: Estocolm (1774), Sant Petersburg (1775, on va pintar una sèrie de retrats d'homes d'estat de la Rússia Imperial, incloent-hi els d'Iván Betskói i Ivaán Shuvalov), Varsòvia i Viena (1778). Va morir a París el juliol de 1793.




Parlem de Música...

Carl Michael Bellman (Estocolm, 4 de febrer de 1740 - Estocolm, 11 de febrer de 1795) va ser un poeta, trobador i músic suec, famós sobretot pels seus dos cicles de cançons Epístoles de Fredman (1790) i els Cants de Fredman (1791). Se'l considera un dels poetes nacionals suecs; la seva influència sobre la literatura sueca ha estat comparada amb la que Shakespeare ha tingut sobre la literatura anglesa. És probablement la figura més influent del període romàntic primerenc suec. Nascut el 4 de febrer de 1740 a Estocolm, va estudiar a la Universitat d'Uppsala i va treballar pel govern, on va ocupar diversos càrrecs, entre ells el de secretari de la loteria nacional. Bellman va començar a escriure poesia des de molt jove i aviat es va guanyar una reputació per les seves paròdies, sàtires i poemes "ocasionals" escrits per celebrar esdeveniments concrets. Va voler que els seus poemes es poguessin cantar i a la majoria els hi va posar música, adaptant-los a melodies conegudes. El 1760 les seves cançons eren molt populars a tot el país. Sovint cantava en tavernes i festes acompanyat d'un llaüt. Pels vols del 1765, Bellman va començar a treballar en les famoses Epístoles de Fredman, un recull de 82 cançons que presenten un panorama únic i divers de la classe mitjana d'Estocolm. La música va ser una adaptació de cançons i balls tradicionals de l'època. El seu segon cicle, els Cants de Fredman de 1791, consisteixen, principalment, en cançons de taverna, moltes d'elles paròdies bíbliques. Encara avui les seves cançons segueixen essent molt populars a Suècia i el 26 de juliol de cada any, el dia de Bellman, es celebra una desfilada musical a Estocolm. La seva obra és molt diversa i rica, i inclou poemes, cançons, salms i paròdies basades en jocs de paraules. Les seves cançons presenten diversos personatges que s'han convertit en entranyables, entre ells el rellotger Fredman, el músic-pastor Movitz, el caporal Mollberg i la prostituta Ulla Winblad, així com d'altres figures extretes de les mitologies nòrdiques, greco-romanes i bíbliques. Va morir a Estocolm el febrer de 1795.



Parlem amb veu pròpia...

Si pensem en un trobador, immediatament la nostra imaginació ens situa en l'època medieval, en ambients de tavernes i de simpàtics joglars. Tanmateix, i en la figura encarnada en Bellman, podrem visualitzar un trobador "modern", proper en el temps i situat a la Suècia del segle XVIII. Pel que sembla, hi ha dues versions en relació a Bellman, una d'elles diu que possiblement, a banda de ser un personatge certament intel·ligent, era un addicte a l'alcohol i, com a tal, aprofitava les llargues estades en tavernes per cantar i improvisar amb la seva cítara. L'altra, el situa en un ambient d'alta cultura sueca, amb poesia, literatura, música i talent per aglutinar-ho tot en forma de cançons trobadoresques i properes als ambients més populars. Les dues versions biogràfiques coincideixen i ressalten el gran sentit de l'humor de Bellman. La seva poètica retòrica, políticament incorrecte en moltes de les seves cançons, sovint parlava de borratxos, prostitutes, barbarismes i luxúria barata en un intent, intel·ligent per damunt de tot, de mostrar la realitat social sueca del moment, si més no, la que es malguanyava la vida en ambients lúgubres. En les seves melodies, Bellman adapta la lletra a cançons populars, himnes o minuets que ja existien prèviament (per exemple de Roman o de Naumann). Poques són les cançons en què Bellman parteix de zero per construir-les. No obstant i si era necessari no dubtava en escriure ell mateix les notes, en interpretar-les amb la seva inesperable cítara i en cantar-les amb la seva veu de tenor ja que, en essència, Bellman va ser la imatge, en primera persona, del característic joglar. La seva obra principal, agrupada en dos col·leccions de cançons (Epístoles de Fredman i Cançons de Fredman), aglutinen la major part del seu repertori vocal. L'estil és inclassificable i el motiu dels texts és sovint el d'un realisme social elevat a mitologia en un llenguatge al·legòric i genuïnament poètic. El conjunt de cançons que avui escoltarem recorren temàticament diverses històries: des de cançons de taverna, cançons eròtiques, paròdies de la Bíblia o cançons que parlen de la mort. En general, les cançons són agradables (la bona interpretació hi ajuda), són testimoni del geni artístic del suec i d'una història de vida d'un temps pretèrit de la llunyana Suècia. Aquests cançons, salvant les distàncies, m'han fet recordar a un dels cantautors, poetes i escriptors més singulars i polifacètics del nostre país, l'aragonès Labordeta, que en pau descansi, a qui avui m'agradaria dedicar aquest recull de cançons de Bellman ja que ambdós, a la seva manera, van ser i van viure d'una forma trobadoresca!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Martin Best (veu, guitarra i cítara)
AMAZON: Bellmann: Songs
IMSLP: Carl Michael Bellman (1740-1795)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Dear Pau, the file has expired, could you post a new link?

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina