dilluns, 10 de febrer de 2014

BAZZINI, Antonio (1818-1897) - 3 Morceaux en forme de sonate, Op. 44

John William Waterhouse - The Lady of Shalott
Obra de John William Waterhouse (1849-1917), pintor anglès (1)



- Recordatori d'Antonio Bazzini -
En el dia de la commemoració del seu 117è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

John William Waterhouse (Roma, 1849 - Londres, 10 de febrer de 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric. Waterhouse fou un dels últims prerafaelites, essent més productiu en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX. Per aquest motiu, ha estat anomenat "el modern prerafaelita", i, de fet, va incorporar a la seva obra tècniques pròpies dels impressionistes francesos. Fill d'artistes, va néixer a Roma on el seu pare hi treballava. Els seus començaments com a pintor van estar influïts pel neoclassicisme victorià en un primer moment, per a més tard definir-se com a pintor prerafaelita i finalment deixar-se seduir pels impressionistes francesos. El 1870 ingressa a la Royal Academy Arts de Londres, viatjant amb 28 anys a l'estranger, tenint especial predilecció per Itàlia. Les seves primeres creacions, basades en la temàtica de la història antiga i el gènere clàssic, eren similars a les del pintor Alma-Tadema, encara que més tard també va crear pintures amb aires orientals. Entre els anys 1885 i 1895 és nomenat soci i acadèmic de la Royal Academy. En l'última dècada del segle XIX, va conèixer una model, Muriel Foster, que va començar a posar per als seus quadres, que més tard serien cèlebres. En els últims anys de la seva vida va tenir el mecenatge d'un financer, que des del 1903 fins a la seva mort, li va comprar diverses pintures. Va morir a Londres el 10 de febrer de 1917.




Parlem de Música...

Antonio Bazzini (Brescia, 11 de març de 1818 - Milà, 10 de febrer de 1897) va ser un compositor i violinista italià. Als 17 anys va ser contractat com a organista en una església de la seva ciutat natal, Brescia, on va començar els seus primers passos en la interpretació musical. El 1843 amb 25 anys, es va traslladar a la ciutat alemanya de Leipzig durant quatre anys per a progressar en la seva carrera, especialment, estudiant les obres de Bach i Beethoven. En aquest primer període també va visitar Alemanya, Dinamarca, França, Espanya i Polònia, realitzant concerts mentre aprofundia en coneixements de música instrumental. Entre les seves influències estilístiques cal destacar la del compositor italià Niccolò Paganini, a qui coneixia des dels 18 anys. Altres grans mestres contemporanis que van lloar la seva obra van ser Robert Schumann i Felix Mendelssohn. En el seu retorn a Itàlia, es va dedicar a la composició gràcies a la seva experiència internacional, el que va contribuir al renaixement de la música instrumental al seu país, de la mà de compositors com Giovanni Bottesini o Amilcare Ponchielli. Des del 1873 va ser professor al Conservatori de Milà, on va assolir el càrrec de director el 1882. Alguns dels seus alumnes més destacats van ser Giacomo Puccini i Alfredo Catalani. Va escriure un ampli repertori simfònic, instrumental, vocal i, fins i tot, una òpera.

Font: En català: No disponible En castellano: Antonio Bazzini (1818-1897) In english: Antonio Bazzini (1818-1897) - Altres: Antonio Bazzini (1818-1897)



Parlem amb veu pròpia...

Antonio Bazzini va ser un violinista virtuós a qui el seu col·lega Paganini va animar a començar la seva carrera com a instrumentista des de ben jove. De fet, els 17 anys ja va ser seleccionat per un càrrec d'organista, instrument que dominava. No obstant, va ser un any més tard, al conèixer a Paganini, que la seva carrera va fer un canvi sobtat. El seu art extrem amb el violí així com el seu particular estil van determinar la vida de Bazzini. Les seves gires arreu d'Europa es van convertir en populars atraccions i va rebre l'admiració pública de molts dels grans mestres del moment. El seu reconeixement durant el segle XIX va ser total i el seu ostracisme actual només el podem entendre per la quantitat de figures eminents que van conviure en la seva època. Tanmateix, en el cim de la seva fama, Bazzini va saber abandonar a temps la interpretació per a concentrar-se en la composició, i en particular, en intentar renovar la tradició instrumental italiana i l'interès en la música clàssica, que a mitjans del segle XIX ja estava perdent força en favor del risorgimiento. Durant les següents dècades, es va establir a Florència i Milà, on no només va ensenyar i va compondre, sinó que també com a director va presentar al públic italià les obres mestres del repertori austríac i alemany, sensiblement devaluades en territori italià. Les seves composicions inclouen, a banda de la òpera Turanda, cantates, obertures, pomes simfònics i especialment música de cambra en què el violí n'és el protagonista destacat.

En nom seu i en record del seu aniversari de decés, recuperarem una col·lecció d'obres de cambra per a piano i violí. La primera d'elles serà la Calabrese No.6 opus 34 per a violí i piano i publicada per Ricordi el 1859. Aquest opus 34 és un conjunt de sis peces característiques que inclouen una Marcia religiosa, les Abeilles, la Calma. Sérénade, l'Àrab Conte, la Rêverie, i la Calabrese. Amb una obertura vivacissimo, la Calabrese s'obra amb una declaració al piano que condueix ràpidament a una floritura amb el violí. La composició de Bazzini és lleugera, alegre i despreocupada on després d'una pausa dramàtica, ve un final staccato. Seguirà el 3 Morceaux en forme de sonate, opus 44 per a piano i violí. Les tres peces de l'opus 44, allegro, romanza i finale, van ser publicades per Ricordi el 1864. Aquestes tres peces que formen una sonata comencen amb un allegro, extens i ben desenvolupat, a mode de solemne obertura. La romanza és la més lírica i continguda i el finale té l'ímpetu virtuós tan del violí com del piano d'un característic finale allegro vivace. La última obra és La Ronde des Lutins opus 25, un scherzo fantàstic publicat per Ricordi el 1852. És, probablement, la obra més coneguda, amb el consentiment dels seus quartets de corda, de Bazzini. És una partitura marcadament simbolista en què s'evoca el ball d'uns follets en una de les miniatures poètiques romàntiques més interessants, enèrgiques i virtuoses de l'italià i de passada del segle XIX!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Chloë Hanslip (violin); Caspar Frantz (piano)
NAXOS: BAZZINI, A.: Virtuoso Works for Violin and Piano
IMSLP: Antonio Bazzini (1818-1897)
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: