diumenge, 23 de febrer de 2014

AIBLINGER, Johann Kaspar (1779-1867) - Missa Advocata Nostra

Albert Emil Kirchner - Blick auf Florenz (c.1865)
Obra d'Albert Emil Kirchner (1813-1885), pintor alemany (1)



- Recordatori de Johann Kaspar Aiblinger -
En el dia de la celebració del seu 235è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Albert Emil Kirchner (Leipzig, 12 de maig de 1813 - Munich, 4 de juny de 1885) va ser un pintor alemany. Fill d'un fuster, es va formar a l'Escola de Sant Tomàs de Leipzig. Amb 13 anys va entrar a l'escola de l'arquitecte Albert Geutebrück (1801-1868). Anys més tard, va seguir la seva formació a l'Acadèmia d'Art de Dresden, on va ser deixeble del famós pintor Caspar David Friedrich i del també alemany Johan Christian Clausen Dahl. Després d'una llarga estada a Munich, el 1832 va tornar a Saxònia per a realitzar un treball a l'entorn dels monuments de l'arquitectura de l'Edat Mitjana en base als dibuixos de Puttrichs Ludwig (1783-1856). El 1834 es va traslladar finalment amb la seva esposa, amb qui es va casar el 1836, a Munich. Allà es va dedicar de ple a la pintura i al dibuix. Va ser membre de l'Acadèmia de Munich i l'Estat el va honrar amb la concessió d'una pensió vitalícia.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Albert Emil Kirchner (1813-1885)



Parlem de Música...

Johann Kaspar Aiblinger (Wasserburg am Inn, 23 de febrer de 1779 - Munich, 6 de maig de 1867) va ser un organista i compositor alemany. Possiblement format inicialment amb el director del cor de St Jakob, Johann Sebastian Dietz, Aiblinger va rebre el seu primer ensenyament musical als 11 anys a l'Abadia Benedictina a Tegernsee, on va aprendre a tocar el piano i l'orgue. El 1795 es va mudar al Gymnasium Jesuïta de Munich, on va estudiar composició amb Joseph Schlett (1763-1836), un músic i escriptor bavarès. El 1801 va entrar a estudiar teologia a la Universitat de Landshut, on va completar els seus estudis de filosofia sense acabar els de teologia. Convençut que la seva instrucció musical no estaria completa fins que viatgés a Itàlia, el 1803 va fer les maletes i va anar a Vicenza com a aprenent de Johann Simon Mayr. Des d'allà va anar a Venècia (1810) i a Milà (1811). A Venècia va conèixer a Giacomo Meyerbeer, compositor d'òpera, que el va ajudar a entrar al conservatori, mentre que a Milà va ser director d'un ballet local. El 1819 va tornar a Munich, on Maximilià de Baviera el va convidar a ocupar el lloc de mestre de capella de l'Òpera d'Itàlia, després de fracassar en el seu intent d'assolir el càrrec de mestre de capella a la cort reial. El 1823 va ser nomenat director assistent al Teatre Nacional de Hofund, on tres anys després se'n va convertir en mestre de capella. Després d'abandonar l'Òpera d'Itàlia, va treballar com a organista a l'Església de Tots Sants, on va compondre diverses obres significatives. Entre els anys 1820 i 1830 va intentar, infructuosament, dedicar-se a la composició d'òperes. Des d'aquell moment, es va dedicar a reviure l'antiga música sacra italiana, estudiant els antics mestres i donant interpretacions de les seves obres, a més de compondre abundant música d'església (misses, rèquiems i altres obres menors).

Johann Michael von Söltl (1797-1888) - München Allerheiligenkirche (c.1838)
Vista de l'Allerheiligen-Hofkirche de Munich (c.1838), obra de Johann Michael von Söltl (1797-1888), litògraf alemany (2)

El rei Lluís I de Baviera el va nomenar director de l'orquestra real i el 1833 el va enviar a Itàlia per a seguir recuperant música sacra. Al costat de Michael Hauber i Caspar Ett, va ser la peça clau en la recuperació de la música religiosa antiga. El 1864 es va retirar definitivament i va morir a Munich el 6 de maig de 1867. En la seva òpera de dos actes Rodrigo und Chimene (1821) Aiblinger va adoptar l'estil de l'òpera seriosa desenvolupat per Cherubini, Spontini i Mayr, amb emocionants corals, rica instrumentació i passatges vistosos per als solistes. Aquesta barreja de corrents italianes i franceses de l'òpera fa que l'obra de Aiblinger no sigui un veritable reflex de l'òpera alemanya. Les grans i ostentoses misses dels primers anys d'Aiblinger mostren la influència de l'òpera italiana. Des del 1825-1833 va desenvolupar un estil transicional amb freqüents seccions a capella i instrumentacions colla parte. Des del 1830 va compondre obres a menor escala i les misses orquestrals van ser reemplaçades per Landmessen (misses rurals). Les cançons marianes són particularment notables pel seu caràcter folklòric. Les nombroses composicions d'Aiblinger per a veus femenines i orgue van ser especialment escrites pels convents de Munich. La seva obra, en gran part oblidada, és molt abundant especialment en repertori religiós. 43 misses llatines a diferents escales (solemnes, breus, a capella, solistes, corals, per a orgue, orquestra, etc.), 8 misses alemanyes, 8 rèquiems, 127 lieder profans i sacres, 300 oficis religiosos (salms, himnes, ofertoris, graduals, etc.) així com ballets i 2 òperes. A banda, com a organista, va deixar un extens llegat de música instrumental d'orgue dedicada, principalment, als oficis religiosos de Munich.

Font: En català: No disponible En castellano: Johann Kaspar Aiblinger (1779-1867) In english: Johann Kaspar Aiblinger (1779-1867) - Altres: Johann Kaspar Aiblinger (1779-1867)



Parlem amb veu pròpia...

Aiblinger és un altre dels tants compositors desconeguts al nostre país. Novament, un autor de qui la majoria de nosaltres no n'havíem sentit a parlar i, de nou, amb un repertori abundant i majoritàriament abandonat per la història. Nascut a Alemanya però de formació italiana, a la manera de Johann Simon Mayr, ens trobem amb una personalitat important pel que fa a la producció i recuperació de música religiosa ja que ell va ser, juntament amb altres col·legues de professió, un dels inductors de la recuperació sistemàtica de música religiosa italiana, especialment barroca i clàssica. Només per aquest motiu, el nostre reconeixement i admiració ja serà sincer i immediat. Ara bé, i davant de la dificultat existent a l'hora de poder escoltar la seva música, hem hagut de buscar a la ciutat de Munich, allà on hi va dedicar tot el seu esforç creatiu sota el paraigües dels seus reis i en la preciosa escenografia de l'Església de Tots Sants, per tal de poder tenir entre mans la que molt probablement és la seva única gran missa editada. La Missa Advocata Nostra o Harfenmesse per a solistes, cor, arpa, violoncel, contrabaix i orgue, de la seva Collectis musicalis Maximilianea i de data probable de composició a l'entorn de 1830, és una missa en què, a banda del protagonisme vocal, hi destaca l'arpa i l'orgue. De tonalitat equilibrada i de melodia semblant en tot el conjunt de l'obra, és probablement aquesta "monotonia" melòdica i tonal la que la converteix en agradable, amb passatges realment encantadors i que en certs moments ens recordaran la Missa Pastoral de Diabelli. L'acompanyarà la única peça d'orgue editada a consciència del seu repertori. La Pastoral en Sol és clarament una partitura nadalenca, no només pel títol de la composició, sinó per la característica posada en escena de l'orgue i que, en certs moments, ens recordarà a la característica escola italiana d'orgue, amb reminiscències operístiques. Tant de bo i espero, tenint en compte les més de 50 misses, els 8 rèquiems i les més de 300 obres sacres que va escriure, que aquesta no sigui la primera i última visita al món d'Aiblinger. Malauradament, el meu radar melòman no ha localitzat cap altra edició al seu nom. Tant de bo els bons amics de Carus el tinguin present un bon dia d'aquests...!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Erika Rüggeberg (soprano); Julia Falk (mezzosoprano); Renate Freyer (alto); Vokalensemble Musica Bavarica; Ingeborg Freytag (arpa); Richard Sayler (violoncel); Klaus Kuchelmeister (contrabaix); Karl Maureen (orgue)
INTÈRPRETS: Johannes Strobl (orgue)
JPC: Johann Kaspar Aiblinger (1779-1867) - Missa Advocata nostra
AMAZON: Praeludien Für Die Heilige Weihnachtszeit
IMSLP: Johann Kaspar Aiblinger (1779-1867)
Johann Kaspar Aiblinger (1779-1867) - Missa Advocata nostra

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina