diumenge, 26 de gener de 2014

VIOLA, Anselm (1738-1798) - Missa Alma Redemptoris Mater

Joan de Burgunya - Virgin and Child with the Infant Saint John (c.1515)
Obra de Joan de Borgonya (c.1480-c.1525), pintor francès (1)



- Recordatori d'Anselm Viola -
En el dia de la commemoració del seu 216è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, c.1480 - Barcelona, c.1525), també conegut com el Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510. A Barcelona féu el retaule de l'Església de Santa Maria del Pi (avui desaparegut). El 1519-1521 pintà a Girona el retaule de l'Església de Sant Feliu (del qual es conserven sis taules al Museu de d'Art de Girona), així com el de Santa Úrsula per a la Catedral (traslladat després a les Olives, on fou destruït el 1936). L'any 1519, per ordre de Carles V, se li encarrega la decoració de pintura heràldica dels cadirats del cor de la Catedral de Barcelona, per la celebració del capítol XIX de la Ordre del Toisó d'Or. És autor també de les taules de la Magdalena (Museu Provincial de Tarragona), el Calvari (Museu Provincial de Girona), dues taules de la Vida de Sant Bartomeu (Barcelona, col·lecció particular) i el Retrat de dona (Esztergom, Hongria). Influït per Leonardo da Vinci i Albrecht Dürer, a Borgunya hom el considera un pintor manierista abans del gran moment del manierisme internacional, per la seva subversió de l'harmonia i la bellesa clàssiques, així com per l'estil expressionista derivat del seu origen germànic.

Font: En català: Joan de Borgonya (c.1480-c.1525) En castellano: Joan de Borgonya (c.1480-c.1525) In english: No disponible - Altres: Joan de Borgonya (c.1480-c.1525)



Parlem de Música...

Anselm Viola i Valentí (Torroella de Montgrí, 1738 - Abadia de Montserrat, 25 de gener de 1798) va ser un compositor català. Primogènit del tercer matrimoni de Francesc Viola, la seva mare es deia Maria Rosa Valentí. Format a l’Escolania de Montserrat amb Benet Julià i Josep A.Martí. El 20 de març de l'any 1756 començà el noviciat en el Monestir de Montserrat on professà l’any 1757. Va marxar a Madrid. Allà, va finalitzar els seus estudis eclesiàstics i musicals a l'Església de Nuestra Señora de Montserrat on va rebre la influència de José de Nebra. També va estrenar-hi moltes de les seves obres amb un gran èxit a la capella reial. De retorn a Montserrat, fou nomenat el 1768 mestre de l’Escolania, amb alumnes de renom com Ferran Sor (aquest va escriure unes memòries en què detalla la vida del seu mestre Anselm Viola), i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Fou autor d’obres instrumentals, sonates i altres peces per a instruments de teclat, així com d’un concert per a baixó (fagot) i orquestra d’estil clàssic. Compongué dues misses per a veus i orquestra, dos Magnificat, a sis i a set veus, el segon amb baix continu, Tèrcia i Completes, ambdues a set veus i acompanyament, i una Lamentació per a contralt i orquestra. L’Escolania de Montserrat ha editat algunes de les seves obres, entre elles, una de les seves misses.

Font: En català: Anselm Viola i Valentí (1738-1798) En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Anselm Viola i Valentí (1738-1798)



Parlem amb veu pròpia...

El llibret de l'obra, ben documentat, explica en relació a aquesta gran missa el següent:

"De les escasses obres musicals del Pare Anselm Viola conservades fins avui, després de la destrucció del monestir i de la pèrdua de l'arxiu musical antic en els anys 1811-1812, la Missa Alma Redemptoris Mater és una de les més importants, tant per les seves proporcions com per la seva força i bellesa formal. Està concebuda en la forma de les grans misses dels autors clàssics contemporanis, mantenint sempre una dignitat i fins i tot una funcionalitat litúrgica. Per aquesta raó, el Sanctus i l'Agnus Dei, comparats amb la resta de l'obra, apareixen excessivament breus, degut a la importància que té en aquells moments l'acció del celebrant. El tema musical que li dóna el nom està tret del començament de l'antífona mariana homònima pròpia del temps d'Advent i Nadal; tema que, al llarg de l'obra, apareix en molts passatges, especialment en l'allegro del Kyrie, en forma de gran fuga. Quant a l'estructura formal, consta d'una orquestra convencional de corda i vent, pròpia de l'època i la que s'estilava a Montserrat, i d'un cor a 4 veus, amb un segon cor ripieno. A part dels moments de tutti, hi ha parts reservades als solistes; llavors la melodia és molt més florida i lírica. La missa està escrita en la tonalitat de Re major, si bé en moltes de les seves parts utilitza altres tonalitats veïnes. A part d'això, Viola usa en molts moments modulacions i harmonies atrevides, molt característiques d'ell i del seu predecessor i convilatà, el Pare Benet Julià."

Anselm Viola va viure en l'època clàssica i com a tal va rebre la influència de les seves formes musicals. Montserrat, tot i trobar-se en un paisatge geogràficament aïllat, va ser un punt de trobada, de discussió i d'innovació de les noves idees musicals les quals exploraven amb la major solvència i serietat possibles. Viola, sota influència de la moda italiana i de la música que en aquell temps s'interpretava a Madrid, va impregnar el seu art de les modulacions harmòniques i de les melodies clàssiques sense perdre de vista, no obstant, el contrapunt i el llenguatge més preclàssic. Aquesta missa, en una interpretació que presenta algunes discrepàncies d'afinació, és especular de les grans misses solistes i corals amb acompanyament de gran orquestra dels seus contemporanis europeus, especialment centralitzats en la figura de l'austríac Joseph Haydn. El català Anselm Viola és probablement un dels autors clàssics més importants a Catalunya durant el segle XVIII. Malauradament, el gruix de la seva gran obra s'ha perdut per sempre a conseqüència de la destrucció provocada durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX. Afortunadament, algunes de les seves partitures s'han preservat fins els nostres dies i actualment estan ben estudiades, classificades i arxivades a Montserrat on, periòdicament, les recuperen o fins i tot les enregistren, com en la primera gravació mundial d'aquesta gran missa solemne. 216 anys després de la mort de Viola, tot i el silenci que sovint acompanya el recordatori públic de tants compositors nascuts i forjats en aquesta terra, nosaltres el recordarem i, per un dia, ens emocionarem amb la seva música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Escolania de Montserrat; Orquestra d'antics escolans; Ireneu Segarra (1917-2005)
ABADIAMONTSERRAT: Anselm Viola: Missa "Alma Redemptoris Mater"
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
Anselm Viola: Missa "Alma Redemptoris Mater"

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Dear Pau,

    what a lovely Mass is this, full of little treasusres.
    It is hard to find anything from this composer, but it is worth the effort.
    Thank you so much.

    Peace my friend,
    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Peter,

      Actually, Anselm Viola was a catalan composer who was living in Montserrat (one the most importants monastry in Catalonia). In fact, Montserrat is a singular religious place even when we talk about music. Its choir (Escolania de Montserrat) is very important to contextualise the whole historic music in Catalonia. Anselm Viola, Narcis Casanovas, Ferran Sor and much more composers have been pupils of this choir. It's hard to find music by these composers out of Catalonia but it exists some discography just like this impressive mass!

      Thanks Peter!

      Greetings,
      Pau

      Elimina