divendres, 31 de gener de 2014

SCHUBERT, Franz (1797-1828) - Geistliche Musik

John Everett Millais - Mariana (1851)
Obra de John Everett Millais (1829-1896), pintor anglès (1)



- Recordatori de Franz Schubert -
En el dia de la celebració del seu 217è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John Everett Millais (Southampton, 8 de juny de 1829 - Londres, 13 d'agost de 1896) fou un pintor anglès. Millais va néixer a Southampton, dins d'una eminent família originària de l'Illa de Jersei. Va ser un nen prodigi que pintava des dels quatre anys i se li considerava posseïdor d'un talent poc comú. Per aquesta raó, quan tenia set anys la seva família es va traslladar a Londres per a poder oferir una bona educació artística al seu fill. El seu prodigiós talent per l'art li va valer una plaça en les escoles de la Royal Academy amb només onze anys (1840). Durant la seva permanència en aquesta institució, va conèixer a William Holman Hunt i Dante Gabriel Rossetti, amb qui va fundar la "Germanor Prerafaelita" (Pre-Raphaelite Brotherhood o PRB) l'any 1848. Amb 17 anys va exposar a la Royal Academy el llenç Pizarro victoriós dels inques al Perú (1846, Museu Victoria i Alberto, Londres), considerat llavors com un dels millors quadres sobre història exposats aquell any. El primer quadre prerafaelita de Millais, Lorenzo i Isabella (1849, Walker Art Gallery, Liverpool), evoca les formes dels primitius flamencs i italians anteriors a Rafael, d'aquí el nom de la germanor. Al començament de la dècada del 1870, va pintar alguns retrats de famoses personalitats britàniques d'aquella època. En tota la seva obra es reconeix un constant interès pel detall, la claredat i les composicions poc corrents, tot i que en els seus últims treballs va sucumbir al gust victorià d'un art sentimental i anecdòtic.




Parlem de Música...

Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) va ser un compositor austríac. Les seves cançons (Lieder) estan entre les obres mestres d'aquest gènere i els treballs instrumentals són un pont entre el classicisme i el romanticisme del segle XIX. Va néixer a Lichtenthal, prop de Viena el 31 gener 1797. Fill d'un rector mestre d'escola, va entrar al cor de nens de la Capella Imperial el 1808 i va començar a estudiar al Konvikt, una escola per a cantants de la cort, mentre que en la orquestra tocava el violí. Les seves primeres cançons, entre elles Hagars Klage (1811) i Der Vatermöder (1811) van impressionar als seus mestres. Quan va canviar la veu el 1813, Schubert va deixar el Konvikt i va començar a fer classes a l'escola del seu pare. A l'any següent, va escriure la seva primera òpera, Des Teufels Lustschloss, la seva primera gran obra religiosa, la Missa en Fa major, i 17 cançons, entre les quals es troben Margarida a la filosa. El 1815 va acabar la seva segona i tercera simfonia, va compondre dues misses, en Sol i Si bemoll major, altres obres religioses, música de cambra i 146 cançons, El rei dels elfs entre elles, basada en una figura mitològica de la mort. Aquest any també va treballar en cinc òperes. El 1816 va compondre la Simfonia en Do menor, coneguda com la Simfonia No.4 Tràgica, la Simfonia No. 5 en Si bemoll major, més música religiosa, una òpera i unes 100 noves cançons. Schubert va deixar de fer classes i es va dedicar exclusivament a la composició. Tot i que en vida el públic no va saber reconèixer el seu immens talent, la seva música era considerada l'obra d'un geni per un petit grup d'amics, entre els quals es trobaven el poeta Franz Grillparzer i el cantant Johann Michael Vogl.

El 1820 Schubert va escriure la música per al melodrama L'arpa encantada i Els germans bessons (1820), un singspiel (tipus d'òpera alemanya amb parts recitades) que no va tenir massa èxit. També va compondre música religiosa com els Vint salms i l'oratori incomplet Lazarus. Algunes de les seves cançons es van publicar el 1821. A l'any següent va compondre la Simfonia No. 8 en Si menor, coneguda com la Simfonia inacabada, i la Missa en La bemoll. El cicle de cançons La bella molinera el va compondre el 1823 i l'Octet i les Cançons de Sir Walter Scott el 1824. Durant els dos anys següents, Schubert va compondre la Simfonia No. 9 en Do major, coneguda com La gran (1825) i el cicle de cançons El viatge d'hivern (1827). De 1828 són la Missa en Mi bemoll major, el Quintet per a corda en Do major, les tres últimes sonates i l'últim grup de cançons El cant del cigne, editades després de la seva mort. Va morir a Viena el 19 novembre 1828 per febre tifoide. Les primeres obres instrumentals, encara que segueixen els patrons de Wolfgang Amadeus Mozart i Joseph Haydn, són considerades romàntiques per les noves sonoritats i la riquesa harmònica i melòdica. En les primeres sonates intenta aconseguir un estil propi. Encara que en la seva estructura, les simfonies i les sonates prenen la forma clàssica, en el seu desenvolupament, no recullen la tensió dramàtica que caracteritza la sonata clàssica, sinó que les harmonies evocadores i l'amplitud de la melodia adquireixen el paper principal. La seva escriptura instrumental va evolucionar al llarg de la seva vida però algunes de les seves millors cançons les va compondre abans dels vint anys. En elles el text i la música es troben perfectament equilibrades en una harmonia tan intel·lectual com emocional. Encara que va escriure cançons estròfiques, no es va limitar a uns patrons preestablerts sinó que va donar amb noves i imaginatives formes d'adequar la música als texts. La seva reputació com a pare del Lied alemany es basa en les més de 600 cançons que va compondre.

Font: En català: Franz Schubert (1797-1828) En castellano: Franz Schubert (1797-1828) In english: Franz Schubert (1797-1828) - Altres: Franz Schubert (1797-1828)



Parlem amb veu pròpia...

Avui que parlarem de Franz Schubert, en motiu del seu aniversari, intentarem posar en valor la seva obra religiosa, la producció de l'austríac menys coneguda del seu extens repertori. Aquesta afirmació, d'entrada, pot semblar incorrecte però observant el ressò de tota la seva altra música, tan la de piano, orquestral, simfònica o vocal no religiosa, realment és així. Establir una relació entre Schubert i la religió es fa difícil ja que, tot i que va compondre gran quantitat de música en aquest gènere, no va professar públicament cap fe. No existeix el més mínim rastre històric d'una religió formal o dogmatisme en la vida de l'austríac i, fins i tot, en paraules del musicòleg Sir George Grove, Schubert va arribar a afirmar un dia que "dels credos no se'n pot creure ni una paraula". Per tant, d'on neix la vocació religiosa de Schubert i l'abundant material musical en aquest sentit. Possiblement, a Schubert, com a tants altres, el va captivar la bellesa per se de la música que s'havia escrit en nom de la litúrgia ja fos pel catolicisme com pel protestantisme. Una música pura, essencial i profundament espiritual amb independència dels credos oficials. Schubert, alhora, admirava irremeiablement la música de Johann Michael Haydn i, especialment, la seva vasta producció religiosa. De fet, la influència del petit dels Haydn vers la obra de Schubert és evident, especialment en la seva Deutsche Messe o en alguns dels seus ofertoris i motets. Queda clar que Schubert possiblement agnòstic o ateu, en el seu temps un posicionament radical, va prescindir de la teologia pròpiament i va centrar el seu geni exclusivament a la creació d'una música que l'havia fascinant des de ben jove i que va mantenir fins al final de la seva curta però extraordinària carrera (la seva primera Missa en Fa major la va escriure amb 17 anys i la seva última Missa en Mi bemoll major la va escriure mesos abans de morir).

En el meu cas, el meu amor per la música religiosa sincronitza amb la concepció de Schubert. L'esperit de la música preval amb independència de si el text és o no fidel a les "sagrades escriptures". En nom de Schubert, escoltarem alguns dels seus ofertoris, salms i motets agrupats de forma aleatòria en aquesta esplèndida edició. La presentació anirà a càrrec de l'Ofertori Intende voci en Si bemoll major D. 963 per a tenor, cor a quatre veus i orquestra. Llenguatge clàssic que contrasta sobtadament amb el preciós Lied coral religiós Gott in der Natur D. 757 per a cor femení i piano. Una obra rossiniana que, per la seva naturalesa, captiva immediatament. Seguirà l'Ofertori Totus in corde langueo en Do major opus 46 D. 136 per a soprano i orquestra en què el diàleg entre el clarinet i la soprano és un autèntic plaer. De nou tornada al classicisme amb el Tantum ergo D. 962 per a solistes, cor i orquestra. Finalment, el Salve Regina mater misericordiae en Fa major opus 47 D. 223 per a soprano, orgue i orquestra. La manca de fe de Schubert, pel que sembla, va ser motiu suficient de controvèrsia per les autoritats eclesiàstiques ja que sovint prohibien la seva música religiosa en els serveis litúrgics oficials. Al·legaven, per exemple, que la configuració de les paraules "sagrades" era incoherent o que unilateralment Schubert decidia suprimir algunes cites imprescindibles com la de "jo crec en una església santa catòlica i apostòlica", entre altres omissions. Era clar que el criteri del poder eclesiàstic no tenia res a veure amb la música i la seva bellesa més genuïna. Per irrisòries qüestions formals, impossibilitaven que el públic de les esglésies pogués gaudir d'esplèndides meravelles líriques, corals i musicals d'un gran geni romàntic a qui avui, amb èmfasi, celebrarem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Franz Schubert (1797-1828) - Geistliche Musik

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Enhorabuena para el narrador de este blog, pero sobre todo para los que lo disfrutamos. Descubrir constelaciones vecinas como son la música y la pintura es todo un arte. Sobre todo cuando se establecen como si fueran nuevos planetas en el horizonte.
    Gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por la poesía de tus palabras. El arte, en todas sus expresiones, es como el universo, con sus galaxias, estrellas, planetas... y cada una de ellas contiene una historia apasionante que contarnos!
      Gracias!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Caro Pau,

    Pode voltar a fazer um reupload deste disco? Obrigado!

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina