dilluns, 27 de gener de 2014

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Piano Quartets

Samuel Palmer - The rustic dinner (c.1853)
Obra de Samuel Palmer (1805-1881), pintor anglès (1)



- Recordatori de Wolfgang Amadeus Mozart -
En el dia de la celebració del seu 258è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Samuel Palmer (Londres, 27 de gener de 1805 - Reigate Surrey, 24 de maig de 1881). va ser un paisatgista i aiguafortista anglès. Ben aviat va demostrar bon talent i va exposar dibuixos de paisatges a la Royal Academy quan només tenia catorze anys. El 1822 va conèixer a John Linnell que, dos anys més tard, el va presentar a William Blake. Palmer havia tingut experiències visionàries des de la infantesa, i la influència que rebé de Blake, un dels primers simbolistes anglesos, va servir per intensificar encara més la seva inclinació mística inherent. L'any 1826 es va traslladar a Shoreham, prop de Sevenoaks (Kent), on va esdevenir la figura central del grup artístic conegut amb el nom dels Ancients i on va pintar les obres que actualment són considerades com les seves pintures més famoses: paisatges carregats d'un sentiment de fecunditat panteista i de bellesa ultraterrenal. Cap el 1832 va començar a declinar el que ell anomenava el seu "sentiment primitiu i pueril" envers el paisatge. Després de tornar a Londres l'any 1835, casar-se amb la filla de John Linnell el 1837 i passar una lluna de mel de dos anys a Itàlia, el trencament amb la concepció simbolista fou total. Les obres posteriors seguiran un estil molt més convencional, topogràfic o pastorívol, força treballat i sovint ple de sentimentalisme. Poc abans de morir va treballar en una edició de les Èglogues de Virgili, traduïdes i il·lustrades per ell. L'obra de la seva primera època va romandre pràcticament oblidada fins els anys vint del segle XX, però des d'aleshores ha influït sobre diversos paisatgistes romàntics moderns, com és el cas de Paul Nash i Graham Sutherland.

Font: En català: Samuel Palmer (1805-1881) En castellano: Samuel Palmer (1805-1881) In english: Samuel Palmer (1805-1881) - Altres: Samuel Palmer (1805-1881)



Parlem de Música...

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Mozart va néixer a Salzburg, aleshores capital de l'homònim principat arxiepiscopal, independent dins del Sacre Imperi Romano-Germànic. Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, natural d'Augsburg, músic al servei del príncep-arquebisbe de Salzburg. A causa de l'alta mortalitat infantil de l'Europa antiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van ser els únics supervivents de set fills. Des de molt joves ambdós van mostrar unes extraordinàries facultats per a la música, sobretot Wolfgang. Als quatre anys practicava el clavicordi i va començar a compondre petites cançons i minuets de considerable dificultat. Als sis tocava amb destresa el clavecí i el violí. Podia llegir música a primera vista, tenia una memòria prodigiosa i posseïa una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals. El seu progenitor era un home intel·ligent, orgullós i religiós. Creia que els dots musicals del seu fill eren un miracle diví que ell, com a pare, tenia el deure de fer créixer. Leopold componia i feia classes de música. L'any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l'art del violí, que va tenir èxit i el va fer famós. Després del naixement del seu fill, va abandonar-ho tot, llevat de les tasques pròpies del seu càrrec, per dedicar-se de forma exclusiva a la formació del menut. Va ser exigent com a pare i com a mestre, i en tot moment va estar vigilant la formació del seu fill per a guiar-lo com a home i com a artista.

Durant els anys en què Mozart s'estava formant, la seva família va realitzar diversos viatges per Europa, en els quals van mostrar a ell i a la seva germana Nannerl com a nens prodigi. Aquest gran viatge de la família Mozart va començar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig van recórrer les principals ciutats d'Europa, aconseguint grans èxits. A Viena van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa. L'emperadriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus. Va ser allà on, en una ocasió, en relliscar pel terra enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys després seria guillotinada durant la Revolució Francesa. A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Lluís XV. A Londres van causar l'admiració del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge el jove músic va compondre la seva primera simfonia i va conèixer Johann Christian Bach. A Holanda va enlluernar tocant l'orgue més gran i complicat del món, i va compondre el seu primer oratori, a nou anys. La família va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766. El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sinó per desenvolupar les seves facultats de compositor. A la ciutat imperial va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts, simfonies, misses, oratoris (La Betulia liberata...), cantates i també les seves primeres operes. El 1769 Mozart guanyà a Salzburg la plaça de mestre de concerts -gran honor per a un noi- però sense sou. Se li va finançar un viatge d'estudis a Itàlia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component òperes. Va ser admès com a compositor a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya on coneixeria a un dels seus mestres, el pare Giovanni MartiniDe tornada a Salzburg, amb un nou príncep-arquebisbe, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava i, alterat per l'ambient provincià de Salzburg, l'agost de 1777 va reclamar a l'arquebisbe Colloredo la llibertat per a abandonar el seu càrrec. Més tard, en companyia de la seva mare, va iniciar un llarg viatge a París. En una escala a Munich va conèixer la família Weber i es va enamorar de la seva filla gran, Aloysia

A Mannheim va fer una gran amistat amb un grup de compositors d'aquesta ciutat, la qual era coneguda perquè les seves orquestres, per primer cop a la història de la música, exageraven la diferència entre els passatges suaus i els forts. El 3 de juliol la seva mare va morir d'un infart. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Malenconiós, s'aturà a Munich per a proposar-li matrimoni a Aloysia Weber, però ella ho rebutjà. Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, però també les seves obligacions: havia de dedicar-li molt més temps al seu càrrec. Aquell mateix any va escriure la Missa de la Coronació. Fart, no obstant, del tracte humiliant del ser protector, Mozart va decidir instal·lar-se a Viena. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. Després del seu fracàs sentimental amb Aloysia Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar al seu moralista pare, Mozart va compondre la inacabada Missa en do menor (KV 427). Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze, només dos van arribar a sobreviure: Karl Thomas Mozart i Franz Xaver Wolfgang Mozart, aquest dos únics fills restaren solters i per això amb ells s'acabà la nissaga Mozart. El desembre de 1784, Mozart va ingressar a la francmaçoneria, en la qual va trobar un ideal filosòfic. 1785 va ser un any de gran activitat artística i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l'aplaudiment que els vienesos van fer de la seva música. Va ser en aquella època quan dedicà uns quartets de corda a Haydn. L'anècdota ens explica que, en escoltar-los, Haydn va manifestar a Leopold davant Déu que Wolfgang Amadeus era el més gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran període per a la creació. 

El 1786 Mozart es trobava al punt àlgid. Va estrenar l'òpera Les noces de Fígaro amb un gran èxit, i, el 1787, a Praga, Don GiovanniEl març de 1791 Mozart va oferir un dels seus últims concerts públics a Viena. Un dia es va presentar a casa seva un desconegut, que va refusar identificar-se, i va encarregar a Mozart la composició d'un rèquiem. Li avançà part dels honoraris i van quedar que tornaria al cap d'un mes. Però el compositor va ser cridat des de Praga per escriure l'òpera La clemenza di Tito, per festejar la coronació de Leopold IIMés endavant es va saber que aquell obscur personatge era un enviat del comte Franz Walsseg, l'esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart compongués una missa de difunts per als funerals de la seva dona, però volia fer creure a la gent que l'obra era seva i per això es volia mantenir en l'anonimat. Mozart, des de la defunció del seu pare, estava obsessionat amb la idea de la mort. A més, estava debilitat per la fatiga i la malaltia i era molt sensible a les coses sobrenaturals per la seva vinculació amb la francmaçoneria. Tot això, més la impressió que li havia causat l'aspecte de l'enviat, va fer que acabés creient que aquest era un missatger del destí o que el rèquiem que havia de compondre seria per al funeral propi. La salut del geni va començar a declinar i la seva concentració disminuïa. La clemenza di Tito va ser acollida amb fredor pel públic. En retornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el rèquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder els assajos per a l'òpera La flauta màgica. Aquesta es va estrenar amb un gran èxit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director. Un músic rival, Antonio Salieri, es trobava entre el públic. El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir a 35 anys, a Viena, ciutat que va veure triomfar al nen i morir l'home.




Parlem amb veu pròpia...

Els anys passen però el que no canvia, de moment, és la data de naixement de Mozart en la que avui celebraria 258 anys. Si en els curts i breus 35 anys de vida que l'univers l'hi va permetre ja va fer trontollar la música de dalt a baix, no sóc capaç de visualitzar ni d'imaginar què hauria estat d'ell si la vida l'hi hagués estat més propensa i dilatada en el temps. En qualsevol cas, el seu aniversari, simbòlicament, és un motiu suficient com per recordar-lo, recuperar-lo i, òbviament, celebrar-lo. I avui ho farem amb algunes de les seves obres de cambra. Quan parlem de Mozart no resulta fàcil seleccionar-ne discografia ja que la ingent quantitat d'edicions existents, paradoxalment, dificulten la tria. Són tan bones les seves obres així com els intèrprets que les representen, que un no sap per on començar la cerca. Per aquest motiu, he triat dues edicions en què el protagonisme es divideix, instrumentalment parlant, entre el piano i l'oboè. D'entrada, un simpàtic i agradable Adagio en Do major K.94 (K.580a) per a corn anglès, dos violins i violoncel en un arranjament per a oboè, dos violins i violoncel. Escrit el 1788, Mozart pel que sembla no va especificar amb gaire detall les "quatre veus" de les que fa referència en la partitura, en manuscrit, original.

De fet, només s'observa una anotació en què hi diu "corno inglese". A més a més, era una partitura inacabada que posteriorment altres autors i musicòlegs fan finalitzar ja que no s'ha trobat, de moment, cap document que acrediti que ho va fer el mateix Mozart. Fos com fos, l'empremta de Mozart, en aquesta breu obra, hi és ben present. Introducció del Quartet No.2 en Mi bemoll major K.493 per a piano i cordes. Com bé sabem, Mozart només va escriure dos quartets de piano, el primer d'ells encarregat per l'editor i compositor Franz Anton Hoffmeister. En plena època clàssica vienesa no era freqüent trobar quartets de piano a no ser que fossin un encàrrec adhoc, com en el cas dels de Mozart. Publicat el 3 de juny de 1786, és una obra de cambra de tres moviments en la característica forma sonata i d'extrema dificultat pels pianistes de l'època. Hoffmeister, contrariat per la dificultat i per les poques vendes del primer quartet de Mozart, va desistir de demanar-li un segon i un tercer per la qual cosa es desconeix el per què Mozart, tot i la negativa de Hoffmeister, va decidir-se a completar aquest segon quartet. Una de les teories existents elucubren amb la possibilitat que fos un simple divertimento per ell. Sent aquest el cas no ens hauria de sorprendre perquè quan parlem de Mozart, tot és possible!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. gracias ...
    saludos cordiales

    ricardo

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Pau!
    I felicitats Wolfgang que tú ets viu per sempre més!!

    Víctor

    ResponElimina
  4. Estimado Pau:
    Espero q el 2014 vaya como tú pretendías...Yo sobreviviendo... Muchísimas gracias por este Mozart, además nada menos q Sonnerie con Monica Huggett. Saludos, Daniel, desde Madrid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimado Daniel,

      Gracias por tus palabras. Deseo que tu superviviencia sea buena, saludable y con música!
      Mozart es eterno, qué más podemos decir de él... solo disfrutar de su música!

      Saludos!
      Pau

      Elimina