dimecres, 29 de gener de 2014

MONIUSZKO, Stanisław (1819-1872) - Litanies of Ostra Brama Nos. 1-4

Alfred Sisley - Die Kirche von Moret im Morgengrauen (1893)
Obra d'Alfred Sisley (1839-1899), pintor francès (1)





Parlem de Pintura...

Alfred Sisley (París, 30 d'octubre de 1839 - Moret-sur-Loing, 29 de gener de 1899) va ser un pintor francès impressionista. De pares anglesos, va ser enviat a Anglaterra per a aprendre'n l'idioma i realitzar estudis de comerç, contraposats als seus desitjos artístics. Va començar a pintar com a aficionat tot i que ràpidament va poder entrar a l'estudi de Charles Gleyre on va conèixer a Renoir i Bazille. La guerra franc-prusiana de 1870 va arruïnar a la seva família i va obligar a Sisley a marxar a Londres. En aquest impàs és quan decideix ser pintor. El 1874 va exposar en la primera exposició dels impressionistes i ho va continuar fent els anys 1876, 1877 i 1882. Sisley va ser eminentment un pintor paisatgista, que es va distingir dels seus col·legues impressionistes per la decisiva intervenció als seus quadres dels elements més imponderables: l'aigua, la neu, el cel, la boira, de tal forma que ha estat considerat, al costat de Monet, com un dels impressionistes més purs. Entre 1872 i 1880 va realitzar el millor de la seva producció: paisatges de gran espontaneïtat dels voltants de París, de Marly-le-Roi, Louveciennes, Bougival, Sèvres, Saint-Cloud o Meudon. Va morir com havia viscut, en la pobresa, abans de poder contemplar com els seus quadres, que en angoixants moments de penúria havia venut a preus irrisoris, poc després de la seva mort començaven a ser apreciats per la crítica i el públic i arribaven a elevades cotitzacions al mercat artístic. Va morir a Moret-sur-Loing el gener de 1899.

Font: En català: Alfred Sisley (1839-1899) En castellano: Alfred Sisley (1839-1899) In english: Alfred Sisley (1839-1899) - Altres: Alfred Sisley (1839-1899)



Parlem de Música...

Stanisław Moniuszko (Ubiel prop de Mińsk, 5 de maig de 1819 - Varsòvia, 4 de juny de 1872) va ser un compositor i director d'orquestra polonès, autor de cançons, òperes i ballets farcits de patriotisme i de temes folklòrics polonesos així com d'una interessant i abundant obra religiosa. Va néixer en una família szlachta el 1819, a l'extrem est de la Polònia dividida i va mostrar, des de petit, un gran interès per la música. El 1837 Moniuszko va començar a estudiar composició a Berlín amb Karl Rungenhagen, qui també el va instruir en la direcció coral. Després de la seva estada a Berlín, va obtenir un càrrec com a organista a Wilno. Durant aquesta època, va establir amistat amb el novel·lista Jozef Ignacy Kraszewski i el dramaturg i satirista Aleksander Fredro, que van estimular l'interès de Moniuszko en la música dramàtica. Al voltant de 1840, va començar a compondre de manera intensiva, produint les seves primeres òperes i altres obres per a l'escena, així com cantates sacres i profanes i nombroses misses. Al llarg de la seva vida, Moniuszko va viatjar sovint a Sant Petersburg, on la seva música va gaudir d'una bona acollida. Allà, Mikhaïl Glinka i Aleksandr Dargomijski van fer palesa la seva admiració pel talent de Moniuszko. També va conèixer a Mili Balakirev i Modest Mússorgski, i el seu estil va ser apreciat per Hans von Bülow. Va ser mentor, entre altres, de César Cui. Va morir el 4 de juny de 1872 a Varsòvia, i està enterrat al Cementeri Powązki.



Parlem amb veu pròpia...

Les lletanies són una sèrie de lloances i súpliques ordenades, repetides i concordes entre si, per les quals es prega a Déu i a la seva mare Santa Maria. Etimològicament, la paraula lletania prové del vocable grec litanueo que significa súplica o rogativa. Consisteixen en una llarga sèrie d'invocacions dirigides a la Verge, adjudicant-li títols i qualificatius descriptius, seguits per la frase Ora pro nobis ("Prega per nosaltres") i que, en succeir-se de manera uniforme i repetitiva, creen un flux d'oració caracteritzat per una insistent lloança i, alhora, súplica. En música són popularment conegudes amb el seu terme en llatí: Litaniae LauretanaeLes Litanie Ostrobramskie (Lletanies d'Ostra Brama) de Stanislaw Moniuszko consten de quatre cants marians escrits en honor a la Mare de Déu del monument d'Ostra Brama de Vílnius, un dels espais de veneració més importants pels ciutadans de Polònia i Lituània. En general, seria un miracle, parlant en argot sagrat, poder gaudir, repeteixo, gaudir d'aquestes meravelloses lletanies més enllà de la geografia polonesa on, pel que sembla, s'interpreten regularment en públic i en sales de concerts i no en esglésies. Moniuszko, que va escriure més de 90 obres sacres, ens regala un recull de quatre lletanies d'una bellesa indescriptible molt properes, algunes d'elles, a la filosofia més clàssica del XVIII.

En el nostre recull, he seleccionat dues d'aquestes lletanies. La Lletania No.1 i la Lletania No.3. Escrites per a solistes, cor i orquestra, les quatre segueixen un esquema idèntic pel que fa al text, invariable i en llatí. Entrada amb el Kyrie eleison, els Christe audi nos, els Ora pro nobis i els Agnus Dei finals. La primera d'elles, escrita el 1843, és un retorn al llenguatge clàssic més proper als Haydn i Mozart. Això es deu, molt probablement, al fet que Moniuszko va ser un director d'una coral a Vilnius per la qual cosa, per ell, eren habituals les representacions musicals dels grans mestres del passat. La segona lletania, escrita el 1854, parteix d'una base més lírica, més propera a l'opera i més original. Rossini, que la va escoltar a París el 1863, en va quedar enamorat i, realment, tenia motius per fer-ho ja que aquesta, juntament amb les quatre lletanies de Moniuszko, són obres de gran bellesa, amb un lirisme virtuós, amb uns cors esplèndids i amb unes melodies instrumentals delicioses. Tot i que no l'escoltarem, la quarta lletania és la més popular a Polònia per la seva immediatesa i simplicitat i per un final, en l'agnus dei, apoteòsic. En favor d'aquesta edició hem de dir que, tot i trobar-nos amb una relíquia impossible de trobar en el mercat català i espanyol, la interpretació és sòbria, acadèmicament impecable i de gran qualitat. Un regal pels sentits, un descobriment pels melòmans i un imprescindible per tots els amants de la música del XVIII perquè, si bé Moniuszko va viure i treballar, també, en el romanticisme, aquestes lletanies són un record, en primera persona, del classicisme més virtuós i extraordinari!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Moniuszko, S.: Litanies of Ostra Brama Nos. 1-4

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris: