dimecres, 22 de gener de 2014

MALVEZZI, Cristofano (1547-1599) - Madrigals for 5 and 6 voices (1583-84)

Nicolas Lancret - Children at Play in the Open (c.1730)
Obra de Nicolas Lancret (1690-1743), pintor francès (1)



- Recordatori de Cristofano Malvezzi -
En el dia de la commemoració del seu 415è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Nicolas Lancret (París, 22 de gener de 1690 - París, 14 de setembre de 1743) fou un pintor francès d'estil Rococó, en l'òrbita de Watteau. Va néixer a París i es va formar com a pintor principalment amb Claude Gillot, mestre del també francès Antoine Watteau. Lancret va admirar i va imitar l'estil de Watteau de tal manera, que ha estat desqualificat com un simple imitador sense originalitat. No obstant això, la seva manera de pintar és una mica diferent: perfils més definits, una pinzellada una mica més llisa, i un colorit més viu. Va descriure la vida frívola en la cort francesa sota la regència (1715-1723) de Felip II, duc d'Orleans. Les seves pintures es caracteritzen per presentar als personatges vestits de forma elegant, pels paisatges delicats i per l'atmosfera de plàcida alegria. Va pintar prop de 800 quadres. Alguns d'ells són "Les quatre edats de l'home", "La lliçó de música" i "Les quatre estacions". Abans del 1733 va pintar una coneguda sèrie de "Els Quatre elements" per al marquès de Beringhen. L'original corresponent a "La Terra" s'exhibeix en el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. Del quartet es va publicar poc després una sèrie gravada, en la qual van participar gravadors com Cochin, Nicolas Tardieu i Benoit Audran. Es creu que els gravats van ser encarregats directament per Lancret a dits artistes per a dedicar-se'ls al marquès. Entre els seus múltiples retrats d'actors destaquen les quatre pintures que va fer de la ballarina Marie Camargo (1730); la de la Col·lecció Wallace de Londres és la més coneguda.

Font: En català: Nicolas Lancret (1690-1743) En castellano: Nicolas Lancret (1690-1743) In english: Nicolas Lancret (1690-1743) - Altres: Nicolas Lancret (1690-1743)



Parlem de Música...

Cristofano Malvezzi (Lucca, 28 de juny de 1547 - 22 de gener de 1599) va ser un organista i compositor italià de finals del Renaixement. Va ser un dels més famosos compositors a Florència durant el període de transició a l'estil Barroc. Malvezzi va néixer a Lucca tot i que es va traslladar, l'any 1551, a Florència, on va servir als Médicis des de l'any 1562. Tenia diversos llocs d'organista a la ciutat, i també alumnes, entre ells Jacopo Peri, considerat l'inventor de l'òpera. A partir del 1573 va ocupar dos càrrecs de mestre di capella, a la catedral i també a San Giovanni Battista. El seu germà Alberigo (c.1550-1615) també va ser organista i compositor. Entre les seves obres destaquen tres llibres de madrigals, un llibre de ricercares, i dues composicions sagrades, curiós tenint en compte que va ser mestre de capella. Probablement, moltes de les seves obres s'han perdut o resten pendent d'arxiu i classificació. Fruit de la seva activitat a Florència, els nombrosos intermedi que va escriure pels Médicis i altres membres de l'aristocràcia, la seva dedicatòria d'un llibre de ricercares per al comte Giovanni de'Bardi i la dedicatòria d'un llibre de madrigals a Emilio de'Cavalieri, sovint s'especula que era membre de la Camerata Florentina, el grup de músics i de poetes progressistes que, procurant reconstruir la música de la Grècia antiga, van crear la primera monodia i en última instància la primera òpera. Fos ell part o no de l'íntim grup, la seva música estava entre el millor coneguda a Florència. Una de les composicions més magnífiques del seu temps, una colossal posada en música del O Fortunato giorno que va compondre per a un sumptuós intermedi per un casament aristocràtica, és per trenta veus diferents dividides en set cors espacialment separats. Alguns dels seus madrigals estan escrits en estil monòdic, que implica la possible connexió amb la Camerata.

Font: En català: No disponible En castellano: Cristofano Malvezzi (1547-1599) In english: Cristofano Malvezzi (1547-1599) - Altres: Cristofano Malvezzi (1547-1599)



Parlem amb veu pròpia...

La Camerata florentina o Camerata de'Bardi, en honor al mecenes Giovanni de' Bardi, va ser un grup d'humanistes, músics, poetes i intel·lectuals de Florència de finals del Renaixement units per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama teatral. Alhora, reivindicaven el retorn de les formes i l'estil de la Grècia Antiga anticipant el neoclassicisme del segle XVIII. En aquell context d'il·lustració i de profundes conviccions artístiques Malvezzi, un dels més destacats compositors de Florència, va viure i va desenvolupar el seu art. Vincenzo Galilei, Giulio Caccini o Pietro Strozzi, entre altres, van formar part d'aquest selecte grup d'intel·lectuals italians. Un dels seus principis bàsics era el de la capacitat transformadora de la música que, alhora, transformaria de facto la societat. El resultat, una activitat musical fins aleshores mai vista a Florència. Els valors musicals que reivindicaven eren el de l'abandonament de la polifonia, ja que al seu entendre perjudicava la comprensió del text cantat, ampliar l'expressió dramàtica i reduir la instrumentació en l'acompanyament vocal. El nou estil emergent, la melodia acompanyada, es va convertir en un dels més refinats pel que fa a les formes d'expressió vocal, amb un accentuat perfil dramàtic. Jacopo Peri va popularitzar aquest gènere fins a una nova dimensió. Havia nascut el drama musical o, més ben dit, la òpera. Malvezzi, un compositor poc conegut a les nostres contrades, va ser un dels músics més reconeguts a la Florència virtuosa i artística del segle XVI. A sou dels mecenes i governadors de Florència, els universalment coneguts amb el nom dels Medici, Malvezzi va compaginar càrrecs de mestre de capella a la ciutat. Tot i això, la seva producció musical més coneguda són el recull de Llibres de Madrigals que va dedicar al Duc Francesc I en els anys 1583 i 1584. Escrits a cinc i sis veus amb acompanyament de flauta, trombó i orgue, són unes obres vocals encantadores, exponents de l'emergent art florentí i representatives de l'estil de música que la Camerata florentina volia impulsar. Alhora, incorporen alguns ricercare per a orgue que combinen a la perfecció amb les peces vocals. No tenia el plaer de conèixer a Malvezzi. De fet, aquesta és la única edició monogràfica existent al seu nom. Així mateix, també desconeixia l'existència del moviment artístic de la Camerata florentina. Sens dubte, i a vegades, quan descobreixes un autor desenterres històries apassionants i enriquidorament interessants i la d'avui és una d'elles!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Malvezzi: Madrigali a 5 e 6 voci

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: