divendres, 3 de gener de 2014

GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Musica Sacra

Luca Giordano - St. Michael
Obra de Luca Giordano (1634-1705), pintor italià (1)


- Recordatori de Baldassarre Galuppi -
En el dia de la commemoració del seu 228è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Luca Giordano (Nàpols, 18 d'octubre de 1634 - Nàpols, 12 de gener de 1705) fou un pintor barroc italià. Va néixer a Nàpols i va ser conegut amb el nom de "Luca fa Presto" (el Ràpid) per la rapidesa amb que executava les seves obres. Va estudiar amb el pintor espanyol José de Ribera, el Espanyoleto, i amb el pintor i arquitecte italià Pietro da Cortona l'estil del qual, conjuntament amb el de Paolo Veronese, va influir en el de Giordano. Va viure i va treballar principalment a Nàpols, encara que també va dur a terme importants obres a Florència. Entre els anys 1692 i 1700 va residir a Madrid, on va treballar per a Carles II d'Espanya. Va pintar nombrosos quadres, potser uns 5.000. Les característiques principals són l'harmonia dels colors, l'encant i la facilitat d'invenció. Entre els seus frescos estan els de la cúpula de la Capella Corsini de Florència, Crist expulsant els mercaders del temple (Església de Sant Filippo da Girolami, Nàpols), la Batalla de Sant Quintí i la Presó del de Memoranci (fresc de l'escala del Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, Madrid). Entre les seves pintures de cavallet s'inclouen Venus i Mart (Museu del Louvre, París) i el Naixement de sant Joan Baptista (Museu Metropolità d'Art, Nova York). Al Museu del Prado hi ha una important col·lecció de la seva obra, com el Judici de Salomó o Bethsabé al bany. Després de la seva mort va ser desacreditat amb duresa per artistes i crítics, ja que el consideraven responsable de la decadència de la pintura després dels anys esplendorosos d'Espanya. El nou interès que va suscitar l'època barroca a principis del segle XX, va contribuir decisivament a la revaloració del pintor. Va morir a Nàpols el 1705.

Font: En català: Luca Giordano (1634-1705) En castellano: Luca Giordano (1634-1705) In english: Luca Giordano (1634-1705) - Altres: Luca Giordano (1634-1705)



Parlem de Música...

Baldassare Galuppi (BuranoVèneto, 18 d'octubre de 1706 - Venècia, 3 de gener de 1785) va ser un compositor venecià, famós per les seves òperes i principalment per l'opera buffa. Les seves obres es situen entre el Barroc i el nou Classicisme incipient. Va néixer a l'illa de Burano, en el llac de Venècia, per la qual cosa va arribar a ser conegut per Il Buranello. El seu primer intent d'òpera, La fede nell'incostanze ossia gli amici rivali (1722), va ser un espectacular fracàs, sent durament xiulat pel públic. Posteriorment, va estudiar música amb Antonio Lotti i, després d'un breu període a Florència treballant com clavecinista, va tornar a Venècia per a intentar-ho, de nou, amb la òpera. Aquesta vegada, la seva òpera seria Dorinda (1729) va gaudir de gran èxit i va impulsar la seva carrera artística. El 1740 va ser designat director de música de l'Ospedale dei Mendicanti. El 1741 viatjà a Londres, on estrenà quatre òperes. Va treballar a la basílica de Sant Marc des del 1748, arribant a ser mestre de capella i considerat així com el millor músic local. La major part de la seva vida la va passar a Venècia, encara que des del 1741 fins al 1743 va romandre a Londres i des del 1756 al 1768 va viatjar a Sant Petersburg per a posar-se a la disposició de Caterina II de Rússia. La seva primera òpera buffa va ser L'Arcadia in Brenta (1749). 

Aquesta també va ser la seva primera col·laboració amb el llibretista Carlo Goldoni, amb el qual va produir després una sèrie d'òperes. Aquests treballs van ser molt populars, particularment Il filosofo di campagna (1754). El llibret de Goldoni d'una de les seves òperes, Il mondo della luna, va ser posteriorment usat per un gran nombre d'altres compositors, inclosos Joseph Haydn o PaisielloEl 1765 la fama dugué Galuppi a Sant Petersburg, convidat per la tsarina Caterina II, i esdevingué un dels primers compositors italians que difongueren l'òpera italiana a Rússia. A Sant Petersburg i també a Moscou, va representar-hi diverses òperes. Cal destacar Ifigenia in Tauride, amb llibret de M. Coltellini i estrenada a la cort de Sant Petersburg el 1768. La tsarina el nomenà mestre de capella de la cort i compositor de la companyia italiana d'òpera d'aquesta ciutat russa. El 1768 tornà a Venècia i fou rebut amb tots els honors i recuperà els càrrecs que hi havia ocupat. A partir de llavors la seva producció operística disminuí i s'incrementà l'obra religiosa, sobretot pel que fa als oratoris, i també es dedicà a compondre obres per a teclat. Un dels seus darrers oratoris, i dels més notables, fou Il ritorno di Tobia (1782).




Parlem amb veu pròpia...

Galuppi, Il Buranello, ja forma part de la història consistent d'aquest espai i això que no n'hem parlat en relació amb la seva òpera, el gènere que el va internacionalitzar al seu temps i possiblement en el nostre. L'exemple de la seva fama el localitzàvem a la llunyana Bolívia i Guatemala on en alguns arxius d'esglésies, biblioteques i catedrals s'hi poden trobar algunes de les seves partitures. Tanmateix, Galuppi va convertir en or la major part de la música que va dissenyar. Ho podem dir de la seva música religiosa, escrita en el seu període a Ospedali dei Mendicanti e degli Incurabili i a Sant Marc de Venècia, la qual acostuma a sorprendre'ns per la seva abundant riquesa lírica, pròpia de l'escola napolitana. Ara bé, Galuppi també va deixar un abundant catàleg d'obres instrumentals, des de concerts, obra de cambra i nombroses sonates per a teclat. Aquestes, sovint escrites pel divertiment de nobles il·lustrats d'Itàlia o pels oficis litúrgics que diàriament es celebraven en els centres sagrats que al llarg de la seva dilatada carrera van quedar sota la seva responsabilitat, són un testimoni de la seva carrera instrumental, de gran bellesa. En aquest dia de record, focalitzarem els nostres sentits en la seva música sacra tot i que amb una breu introspectiva a la seva obra de teclat. Recordem que Galuppi era un expert clavecinista, instrument que dominava virtuosament tan a l'hora de tocar-lo com a l'hora de compondre. És d'aquesta manera que introduirem el menú musical del dia amb la seva Sonata en Do major en una interpretació amb pianoforte. A destacar el preciós andante inicial, extens i gustosament melancòlic. La demostració de tècnica, elegància i cromatisme de Galuppi amb el teclat és sorprenent (veure Passatempo al Cembalo) i l'ha de situar a les altes esferes de la música per a teclat del segle XVIII. Introducció d'una meravella vocal, el Laudate Pueri per a veus solistes, cor i orquestra. De 1769, és a dir en la seva estada a Venècia, és el salm 112 de la Bíblia que normalment s'utilitza en la celebració de les vespres. Com deia, el recorregut líric de la obra és abundant, contrastat i operístic propi i coherent, per altra banda, amb l'essència musical de Galuppi. El seu testimoni, sense pressa ni remor, és habitual en el nostre repertori del segle il·lustrat. I ho és per mèrits propis perquè ja avanço, amb alegria, que n'hauré de seguir parlant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mónika González (soprano); Lúcia Megyesi-Schwartz (soprano); Krisztina Jónás (soprano); Judit Németh (contralto); Angelica Girls' Choir; Savaria Baroque Orchestra (on period instruments); Pál Németh (conductor); Fabio Pirona (conductor)
INTÈRPRETS: Luca Guglielmi (pianoforte)
RECICLASSICAT: GALUPPI, Baldassarre (1706-1785)
ALLMUSIC: Galuppi: Musica Sacra
LAQUINTADEMAHLER: Baldassarre Galuppi - Sonatas para instrumentos de tecla

1 comentari: