dimarts, 7 de gener de 2014

EBERL, Anton (1765-1807) - Grand Sextetto in E-Flat Major, Op. 47

Sir Thomas Lawrence - Lady Maria Conyngham (c.1824)
Obra de Sir Thomas Lawrence (1769-1830), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Sir Thomas Lawrence (Bristol, 4 de maig de 1769 - Londres, 7 de gener de 1830) és considerat com un dels millors retratistes anglesos de la seva generació. Va néixer a Bristol. Nen prodigi, va ser gairebé íntegrament autodidacte, tot i que va passar algun temps com alumne a la Royal Academy de Londres. Al 1789 Lawrence va obtenir un gran reconeixement pel seu retrat de l'actriu Miss Farren (1789, Metropolitan Museum of Art de Nova York). Va començar a ser molt sol·licitat i l'any 1792 va succeir a Sir Joshua Reynolds com el pintor principal de Jordi III del Regne Unit, que li va concedir el títol de Sir l'any 1815. Nomenat membre de la Royal Academy el 1794, des del 1820 fins a 1830 va ser president d'aquesta institució. Lawrence, artista de gran estil i domini tècnic, es va anticipar a la pintura romàntica amb la vitalitat, el cromatisme i les siluetes dramàtiques de les seves obres. Encara que de qualitat desigual, la seva obra artística, en el seu millor moment, es va caracteritzar per un gust i una elegància que van conferir distinció als retrats dels seus models. Lawrence va ser un dels primers pintors anglesos en assolir èxit en Europa. Junt a Reynolds i Thomas Gainsborough, representa la cimera de la pintura retratista anglesa. Va morir a Londres el gener de 1830.




Parlem de Música...

Anton Eberl (Viena, 13 de juny de 1765 - Viena, 11 de març de 1807) va ser un pianista i compositor austríac. Fill d'un funcionari de certa importància de la cort imperial, la seva família el destinà al Fòrum, però des de ben jove, i amb només 16 anys, ja va mostrar un gran talent per la música. Ben aviat va escriure dues òperes còmiques, les quals van despertar immediatament l'interès del gran mestre Gluck i d'un jove Mozart amb qui compartiria docència i una profunda amistat. Entre les seves obres més importants cal esmentar una Sonata en Do menor, que va ser atribuïda a Mozart per Pleyel; altres nou sonates per a piano a dues i quatre mans, una per a piano i violí publicades separadament i amb diferents títols; Variacions sobre diferents temes, entre elles vers un tema de La flauta màgica, publicada amb el nom de Mozart; la cantata Gloria d'Imeneo; trios i quartets per a piano i instruments de corda; fantasies, poloneses, concerts, serenates i les òperes El comerç de modes, La reina de les Illes negres, La bruixa, Balduí comte de Flandes, i quatre simfonies a gran orquestra. Les seves obres més notables són l'òpera Els bohemis i Píram i Tisbe. La seva amistat amb Mozart era tant forta que quan aquest va morir Eberl es va veure incapaç d'actuar en els escenaris per respecte al seu amic i va dedicar gran part del seu temps a compondre i a viatjar amb Constance, la vídua de Mozart, per diferents ciutats d'influència i parla germànica.

Font: En català: Anton Eberl (1765-1807) En castellano: Anton Eberl (1765-1807) In english: Anton Eberl (1765-1807) Altres: Anton Eberl (1765-1807) 



Parlem amb veu pròpia...

Durant la segona meitat del segle XVIII, les noves fonts d'ingressos potencials van fer possible que els músics, per primera vegada al llarg de la història, es poguessin desentendre de les xarxes, per no dir urpes, dels seus patrons tradicionals. Anton Eberl va ser un dels primers en aquest sentit, juntament amb l'intent de Mozart de no dependre, en excés, de les exigències dels mecenes. Viena va ser un dels primers escenaris on els músics, en base a la seva independència, van assolir una llibertat creativa desconeguda fins aleshores i deslligada de les formalitats clàssiques imperants. Alhora, aquest perfil "freelance" va provocar, per imperatiu categòric, la constant innovació musical fet que ens fa pensar que Eberl, en la seva condició de músic lliure, va ser prematurament un dels pioners, voluntària o involuntàriament, del romanticisme. Eberl és un actor secundari de la història per una casualitat de l'univers. El fet d'haver de compartir existència amb el triangle equilàter format per tres angles com Mozart, Haydn i Beethoven va ser un gran problema, musicalment parlant, per Eberl. Potser ell no en va ser conscient ja que, a efectes pràctics, compartia una gran amistat amb Mozart tanmateix, i musicalment, va determinar la sort (o mala sort) del seu cas ja que al nostre temps Eberl viu més còmode en la foscor que en la llum del protagonisme. Ara bé, de tant en tant, apareixen algunes referències discogràfiques al seu nom que ens desperten l'interès. Una d'elles va ser la dels seus concerts de piano, imprescindibles, però també hem de destacar les que fan referència a les seves simfonies o a la seva música de cambra.

No en va, en el nostre espai ja comptem, amb aquesta, quatre entrades amb l'etiqueta Eberl. Personalment, ho celebro ja que la seva música clàssico-romàntica bé s'ho mereix. I en aquest primer dimarts de 2014, en parlarem en honor a una de les seves obres de cambra, el Gran Sextet en Mi bemoll major opus 47 per a fortepiano, violí, viola, violoncel, clarinet i trompa. De l'any 1800, sembla probable que Eberl va compondre l'obra des d'una visió pianística ja que aquest instrument gaudeix d'un elevat protagonisme. De quatre moviments, el treball comença amb una introducció adagio solemne que ràpidament obra la porta a la secció principal; l'Allegro vivace en què el tema principal ens recordarà vagament el minuet de la Simfonia Jupiter de Mozart. A continuació, un Andante molto melancòlic i trist en un tema i un conjunt de variacions. El tercer moviment és un breu Menuetto-trio. El despertar, enèrgic, ve a càrrec del Rondo-vivace, el colofó ​​del sextet. Eberl, o el despertar del músico olvidado, en homenatge a un dels blocs i pares teòrics d'aquest espai, forma part clarament d'aquesta enorme generació de compositors dels no-llocs, és a dir, dels espais que existeixen però que sovint són transparents i traspuen les nostres emocions. Geogràficament, un no-lloc és una abstracció de l'espai per definir un lloc de trànsit, despersonalitzat i desvinculat d'un sentiment real. Molts compositors, al llarg de la història, han patit aquesta desconnexió entre l'emoció empírica de la seva música i la indiferència de qui la consumeix. Per sort, i amb el temps, no-llocs com els d'Eberl estant canviant i progressivament s'organitzen i es caracteritzen per tal que finalment els puguem identificar com el que són, llocs definits de l'espai-temps on hi sona, evidentment, música irrepetible!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Trio Van Hengel
RECICLASSICAT: EBERL, Anton (1765-1807)
AMAZON: Eberl: Grand Sextetto
CPDL: No disponible



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

10 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estimado Pau:
    Espero q hayas tenido buenas vacaciones/fiestas ! Gracias por Eberl, no le conocía y suena muy bien. Aparte de q me encanta toda la música de cámara de esa época, con sus audaces combinaciones de instrumentos.
    Saludos Daniel, desde Madrid

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimado Daniel,

      Muchas gracias! A mi Eberl me encanta. Todo su repertorio es recomendable, desde sus sonatas de piano, sus conciertos de piano, sus sinfonías y toda su música de cámara! Así que ya tienes excusa para conocerlo! jeje

      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina