diumenge, 12 de gener de 2014

CARISSIMI, Giacomo (1605-1674) - Missa "Sciolto havean dall'alte sponde"

Josep de Ribera - Martyrdom of Saint Andrew (c.1628)
Obra de Josep de Ribera (1591-1652), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Giacomo Carissimi -
En el dia de la commemoració del seu 340è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 3 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto (« el petit espanyol ») a causa de la seva petita talla i per la seva signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també pel seu nom italià, Giuseppe Ribera, o castellanitzat, Jusepe de Ribera. És un dels representants més fidels del tenebrisme. Va realitzar la part essencial de la seva obra a la ciutat de Nàpols, que aleshores estava sota jurisdicció espanyola. Ribera és una de les figures cabdals de la pintura europea del segle XVII i, certament una de les més influents ja que les seves formes i models s'estenen per tot Itàlia, centre d'Europa i a l'Holanda de Rembrandt, així com per Espanya. Però l'especial circumstància de ser un estranger a Itàlia ha fet que sigui vist com a una persona aliena a la seva tradició i als seus gustos. Tanmateix, tot i ser valencià per naixença, Ribera ha de ser considerat com un pintor italià, podent inserir perfectament la seva obra en els corrents italians del seu temps. A la seva arribada a Itàlia, la novetat era Caravaggio, en tensió amb la renovació romano-bolonyesa que revivia el classicisme. 

Ribera va adoptar el tenebrisme dels flamencs i holandesos presents a Roma, però no va deixar de veure i assimilar les aportacions del món classicista. Va completar la seva formació enriquint-se amb altres fets de cultura italiana que aviat li serien familiars. Abans que res, l'estudi de la gran pintura del renaixement. En l'educació de Ribera hi ha un altre element que el distancia dels artistes espanyols, és l'estudi de l'antiguitat clàssica (fonamentada pel barroc europeu). Al llarg de les seves obres, s'hi pot veure que Ribera no serà un pintor amb un únic registre, superant el tenebrisme inicial, tornarà als intensos contrasts de llum i d'ombra quan l'assumpte ho exigia o quan la iconografia ho reclamava. Va posseir la capacitat de crear imatges palpitants de passió veritable al servei d'una exaltació religiosa, que no és només espanyola, sinó de tota la Contrareforma catòlica i mediterrània; la seva mestria colorista, que recull tota l'opulència sensual de Venècia i de Flandes, alhora que és capaç d'acordar les més refinades gammes impregnades del més contingut lirisme; i la seva inesgotable capacitat inventiva de tipus humanístics que presten la seva severa realitat a sants i filòsofs antics amb idèntica gravetat, fan d'ell un dels cims del seu segle.

Font: En català: Josep de Ribera (1591-1652) En castellano: Josep de Ribera (1591-1652) - In english: Josep de Ribera (1591-1652) - Altres: Josep de Ribera (1591-1652)



Parlem de Música...

Giacomo Carissimi (Marino, 18 d'abril de 1605 - Roma, 12 de gener de 1674) va ser un compositor italià, dels més eminents dels començaments del Barroc i un dels principals representants de l'Escola Romana de música. A més a més de ser un dels compositors més prolífics de motets i cantates, se li atribueix haver fixat les característiques conceptuals de l'oratori llatí. No se sap amb certesa els estudis que va seguir, però als vint anys va aconseguir el càrrec de mestre de capella a Assís, càrrec que va ocupar durant tres anys. El 1628, va promocionar a l'església jesuïta de Sant Apolinar del Col·legi Germanicum a Roma, on hi va romandre fins a la seva mort. Va rebre diverses ofertes per treballar en llocs importants de Venècia i Viena, incloent una oferta per assumir la substitució de Claudio Monteverdi a Venècia, no obstant, va preferir quedar-se a Roma on, a banda de compondre, va tenir nombrosos alumnes, entre ells, Marc-Antoine Charpentier, Alessandro Scarlatti o Johann Caspar Kerll. El 1637 va ser ordenat sacerdot jesuïta. Elegit el 1649 mestre de capella pontifical, va introduir a les esglésies l'acompanyament de la música instrumental i va ser el primer que va fer servir la cantata per a temes religiosos. El 1656 va compondre l'Oratori Jephte, segons Anna Cazurra en el seu llibre Introducció a la música: de l'antiguitat als nostres dies, el primer on apareix una sexta napolitana. El mateix any va conèixer la reina Cristina de Suècia, que es trobava a l'exili, i va compondre nombroses obres profanes en honor seu. La majoria de les seves obres es coneixen per còpies ja que els manuscrits originals es van perdre o van ser destruïts després de la dissolució de l'ordre dels jesuïtes el 1773. La fama de Carissimi està lligada principalment a les cantates i oratoris. De fet, va ser un dels primers compositors en compondre oratoris en llatí. També va escriure abundant música religiosa, amb misses, salms, himnes, motets, i nombrosa música profana, principalment cantates.



Parlem amb veu pròpia...

Carissimi pot semblar un actor secundari de la història de la música, tanmateix, aquest argument perd consistència per dues raons. La primera per la component teòrica de la seva obra ja que va desenvolupar i consolidar un nou gènere religiós, el de l'oratori en llatí. L'Oratori Jepthe, que explica la història de Jeftè del Llibre dels Jutjes, es pot considerar el precursor del gènere. La segona raó, per la solidesa, la bellesa i el refinament de la seva música, indubtablement meravellosa. No en va, la música religiosa de Carissimi és un reflex del profund espiritualisme teològic i de la filosofia contemplativa del Barroc. I si bé avui no escoltarem la relíquia història de Jepthe, si que ens acomodarem amb una de les diverses misses que Carissimi va escriure en la seva estada a Roma. La Missa "Sciolto havean dall'alte sponde", que rep aquest nom de la cantata homònima del mateix compositor, és una obra coral, solista i instrumental que se'ns introdueix amb una tocata d'orgue, a l'estil Frescobaldi, i que s'estructura en els característics moviments de la missa catòlica. Amb veus corals homofòniques i esporàdiques incursions polifòniques, la missa es mou en un joc deliciós d'equilibris vocals i instrumentals. Uns instruments, per la seva banda, en absolut secundaris ja que dialoguen amb les veus extraordinàriament bé. En general, cal remarcar-ho, la interpretació és superba fent d'aquesta obra, i del conjunt de l'edició, un regal pels sentits. En motiu del 340è aniversari de decés de Carissimi, aquests darrers dies he dedicat un bon temps a la seva música la qual coneixia ben poc. Les sensacions resultants són clares, Carissimi va ser un compositor esplèndid. La quantitat d'edicions al seu nom així ho demostren i ho fan, especialment, d'una forma avassalladorament bona. La totalitat dels seus oratoris, les seves misses, els salms, els motets, les cantates... tot plegat conflueix en una direcció possible, la del camí a les portes del Cel!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Et recordo que avui, 13 de gener, és l'aniversari del naixement (en 1698) de Pietro Metastasio, el gran llibretista d'òpera del segle XVIII. En el meu compte de Facebook vaig pujar un vídeo amb un nombre de "Il re pastore" de Mozart, per exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segons la seva biografia va néixer el dia 3 de gener. Com hauràs pogut comprovar, no acostumo a parlar d'òpera, i no perquè no m'agradi, sinó per manca de temps i de coneixement. Curiosament, avui parlo de Sorkocevic, un compositor croat, que va tenir un breu contacte, molt satisfactori per cert, amb Metastasio. I ja que et fas dir "Wolfgang" et recomanaré Le Sposo Deluso. No és de Metastasio però crec que et divertiràs!

      En qualsevol cas, moltes gràcies!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Gràcies, Paul, conec molt bé tota l'obra de Mozart des de fa anys. "Lo sposo deluso" és un bonic fragment, llàstima que Mozart no va arribar a completar-lo.
    L'error es deve que vaig buscar en Wikipedia (en Anglès) les efemèrides musicals del dia d'avui i em va assenyalar el naixement de Metastasio. Ara m'adono que en l'article el dia de naixement està indicat com 3 de gener. La intenció va ser bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les intencions si són bones són sempre benvingudes! :-)

      Moltes gràcies!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  4. Please, the link is dead, could you re-upload?
    Thanks!

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina