dissabte, 11 de gener de 2014

ANDREE, Elfrida (1841-1929) - Organ Symphonies

Jean-Léon Gérôme - After the bath
Obra de Jean-Léon Gérôme (1824-1904), pintor francès (1)


- Recordatori d'Elfrida Andrée -
En el dia de la commemoració del seu 85è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Léon Gérôme (Vesoul, 11 de maig de 1824 - París, 10 de gener de 1904) fou un pintor i escultor francès academicista. Les seves obres són, en general, de tema històric, mitològic i oriental o bé retrats, amb els quals va portar l'academicisme tradicional a un clímax artístic. És considerat un dels màxims exponents de l'orientalisme a França, essent també mestre d'una llarga llista d'artistes. Malgrat ser un dels pintors més cèlebres de la seva època, no ha gaudit d'una bona fortuna crítica. Fill d'un orfebre, va estudiar dibuix al liceu de la seva ciutat natal. El 1839 va marxar a París per estudiar al taller de Paul Delaroche, esdevenint ben aviat el seu deixeble més avançat. Va debutar al Salon de 1847 amb la seva obra Joves grecs fent lluitar uns galls, amb la que va guanyar una medalla de tercera classe, el seu primer premi com a pintor. El seu estil va entusiasmar Théophile Gautier, que anomenà aquests pintors neogrecs o pompeians perquè buscaven els seus referents als vasos grecs i les pintures murals romanes. A l'Exposició Universal hi envià les pintures L'edat d'August i El naixement de Crist, que van tenir un gran èxit. En aquestes obres s'aprecia el seu progressiu abandonament de l'estil neogrec per un hiperrealisme orientalista.

El seu orientalisme s'havia alimentat als seus viatges a Turquia, als Balcans i a la ribera del Danubi el 1854 i a Egipte el 1857. En la seva producció trobem també grans pintures d'història de gust neoclàssic, temes napoleònics i composicions ambientades al segle XVII. Jean-Léon Gérôme va ser nomenat professor de l'École des Beaux-Arts l'any 1864, on va exercir la docència durant trenta-nou anys. Treballà simultàniament al seu taller fins al 1894. Va ser elegit membre de l'Institut de France el 1865 i gran oficial de la Legió d'Honor el 1878. En els seus darrers anys, l'artista va fer una defensa aferrissada de l'academicisme enfront del nou art impressionista, del qual va ser un feroç detractor. Això el va dur a enfrontar-se, principalment, al pintor impressionista Claude Monet. Jean-Léon Gérôme va morir al seu taller el 10 de gener de 1904. El van trobar davant d'un retrat de Rembrandt i a la vora de la seva pintura "La Veritat". A petició pròpia, l'enterrament va ser auster i senzill, sense flors. Però a la missa de rèquiem que figura en les seves memòries hi van participar un expresident de la República, els polítics més prominents i molts pintors, escriptors i artistes. Va ser enterrat al Cementiri de Montmartre, al davant de l'Estàtua del Dolor elaborada pel seu propi fill Jean, mort el 1891.




Parlem de Música...

Elfrida Andrée (Visby, 19 de febrer de 1841 - Gothenburg, 11 de gener de 1929) fou una organista, compositora i directora d'orquestra. Andrée va néixer a Visby. La seva formació va anar a càrrec de Ludvig Norman i Niels Wilhelm Gade. La seva germana va ser la cantant soprano Fredrika Stenhammar. Activista en favor del moviment feminista a  Suècia, va ser una de les primeres dones en ser oficialment nomenada organista en els països escandinaus. Ella va començar a treballar a Estocolm el 1861 i es va convertir en l'organista de la Catedral de Göteborg el 1867. Pels seus serveis, va ser promocionada a la Reial Acadèmia de Música SuecaEl seu repertori és variat i extens amb dues simfonies per a orgue relativament populars, encara, al seu país. Les seves altres composicions inclouen la òpera Fritiofs saga (1899, llibret de Selma Lagerlöf), diverses obres per a orquestra i entre elles dues simfonies, un quartet de piano en La menor (1870) i un quintet de piano en Mi menor (1865), un trio de piano en Sol menor (1887) i un altre publicat pòstumament, un quartet de cordes en re menor (1861) i una altre quartet en La major, peces per a violí (incloent sonates en Mi bemoll i Si bemoll major) i per a piano, dos misses sueques, una balada coral "Snöfrid", i lieders.

Font: En català: Elfrida Andrée (1841-1929) En castellano: No disponible In english: Elfrida Andrée (1841-1929) Altres: Elfrida Andrée (1841-1929)



Parlem amb veu pròpia...

Suècia, que ja era nòrdic i civilitzat en el segle XIX, va ser un dels primers països en reconèixer l'estatus oficial d'organista a una dona. I no a una qualsevol, sinó a una lluitadora feminista que va repartir èxits socials i va assolir grans èxits musicals. Ara bé, fins i tot a Escandinàvia va haver-hi un temps en què l'Església hi tenia un cert poder i molta va ser la insistència i la paciència d'Andrée per tal de poder assolir el reconeixement que mereixia ja que el clergat d'aleshores s'oposava frontalment a la presència d'una dona en un càrrec d'organista que, per més inri, tenia caràcter oficial. Doncs Andrée no tan sols ho va aconseguir sinó que ho va fer amb només 26 anys i, per si no fos poc, a la Catedral de Gothenburg. Un càrrec, per la seva banda, que va mantenir fins a l'últim dels seus dies. Musicalment, el seu estil reflecteix les influències germàniques dominants de l'època però també hi observarem el ressò de la potent escola d'orgue francesa en veu, principalment, d'Alexandre Guilmant, a qui Andrée va escoltar a París.

La seva música d'orgue es caracteritza per una certa calidesa melòdica però en general allò que la defineix és la foscor poètica. Ho podrem comprovar en les dues obres que recuperarem avui. La primera, per a orgue sol, és la Fuga con spirito en Mi bemoll major. D'inspiració alemanya, és una partitura realment commovedora, tant per la tonalitat com pels recursos melòdics. Preludi de la Simfonia No.2 en Mi bemoll major per a orgue i instruments de vent metall. Inclassificable, és una simfonia on els sons es juxtaposen d'una forma singular i on l'orgue n'és l'absolut protagonista. En certa forma, és una simfonia d'orgue amb continuo de metalls. Andrée, tot i ser una de les poques organistes del segle XIX, també va explorar altres gèneres. De fet, el seu extens repertori inclou simfonies, obres de cambra, una òpera i, fins tot, dues misses. Obres, especialment les de cambra i orquestrals, més ortodoxes en relació a la tradició romàntica en la que s'inspiren. En seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ralph Gustafsson (organ); Massingsensemble; Ragnar Bohlin
AMAZON: Andree: 2 Organ Symphonies / Chorale With Variations
IMSLP: Elfrida Andrée (1841-1929)
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina