diumenge, 29 de desembre de 2013

REIMANN, Ignaz (1820-1885) - Pastoralmesse in C "Christkindlsmesse"

David Roberts - Interior of St Paul's Antwerp (c.1859)
Obra de David Roberts (1796-1864), pintor escocès (1)


- Recordatori d'Ignaz Reimann -
En el dia de la celebració del seu 193è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

David Roberts (Stockbridge, Edimburg, 24 d'octubre de 1796 - Londres, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor romàntic escocès conegut per les seves aquarel·les i gravats representant els monuments egipcis i espanyols. Va néixer en un suburbi d'Edimburg i els seus inicis com a artista van ser modestos: pintor de parets i escenògraf. No obstant això, la tasca de crear telons amb paisatges i arquitectures li va permetre dominar la perspectiva. El 1832-33, Roberts va travessar Espanya i va arribar fins a Tànger, prenent múltiples apunts que de tornada a Londres serien plasmats en litografies per altres artistes. Roberts realçava els racons que veia, mitjançant alteracions d'escala i sumant vegetació i altres elements que aportaven un toc romàntic i pintoresc a llocs ja de per si evocadors. Les imatges d'Espanya difoses per Roberts van aconseguir gran èxit i van imposar una imatge novel·lesca i exòtica d'Andalusia, igual que va fer la novel·la Carmen de Prosper Merimée. El pintor espanyol Jenaro Pérez Villaamil va acusar una clara influència de Roberts, i anys després, Gustave Doré recorreria Espanya emulant el seu precedent. Però el major èxit de David Roberts es deu al seu viatge a Egipte i terres limítrofes, on va dibuixar múltiples temples i racons que després es plasmarien en aquarel·les, quadres i gravats. El mateix Roberts ha afirmat que aquest viatge li va assegurar el suport per a la resta de la seva vida ja que li va donar inspiració per a produir obres en gran quantitat. Les seves litografies sobre Egipte, executades per ajudants seguint els seus dissenys, idealitzaven les ruïnes d'Abu Simbel i altres monuments mitjançant l'ús del color i de textures borroses. Roberts no dubtava a afegir esfinxs, relleus i altres ornaments en les ruïnes que veia, i els donava una escala gegant per contrast amb les figures de vilatans que incloïa a escala diminuta. El conjunt de les seves 248 litografies s'ordena en sis volums, dedicats els tres primers a Egipte i Núbia. Com a reflex del seu èxit, Roberts va ser promocionat a la Royal Academy de Londres el 1841. Després de l'auge d'estimació que va experimentar en vida, David Roberts va ser subestimat posteriorment i les seves obres van passar de moda. Va morir a Londres el novembre de 1864.

Font: En català: No disponible En castellano: David Roberts (1796-1864) In english: David Roberts (1796-1864) - Altres: David Roberts (1796-1864)



Parlem de Música...

Ignaz Reimann (Albendorf, Sudets, 27 de desembre de 1820 - Regensdorf, 17 de juliol de 1885) fou un compositor alemany. Pare del compositor Henry Reimann (1850-1906), fou professor i director de cors i deixà un gran nombre de composicions religioses. Va escriure prop de 400 obres, la majoria d'elles per al seu propi ús. Treballs senzills, però agradables, pensats per als cors i orquestres d'amateurs que no estaven preparats ni formats per executar i realitzar treballs difícils. Aquest fet va ajudar a difondre les obres de Reimann fent-les molt populars, tan per cantants com per joves orquestres. El seu repertori va incloure 74 misses, 24 rèquiems, ofertoris, graduals, himnes i obres menors, la majoria d'elles, de caràcter religiós tot i que, probablement, també va escriure alguna partitura instrumental. Va morir a Regensdorf el juliol de 1885.

Font: En català: Ignaz Reimann (1820-1885) En castellano: No disponible In english: Ignaz Reimann (1820-1885) - Altres: Ignaz Reimann (1820-1885) 



Parlem amb veu pròpia...

De tornada d'uns dies de descans, de festes i de tradició, finalitzarem la setmana de Nadal amb, novament, un partitura pastoral. A pocs dies de tancar el 2013, ens fixarem en un compositor alemany desconegut a casa nostra però de qui encara se'n parla, especialment, a Alemanya i a la República Txeca. En ambdós països, tot i el caràcter "fàcil" de la seva obra, se l'interpreta amb regularitat ja que, fins i tot, existeix un Festival al seu nom. Personalment, Reimann em recorda, litúrgicament parlant, a Anton Diabelli i a Karl Kempter, ambdós compositors de parla alemanya i amb misses pastorals en el seu repertori. Com quasi bé sempre, el descobriment de Reimann va ser casual i ràpidament se'm va despertar la curiositat, tenint en compte el seu context musical. La cerca discogràfica a l'entorn del seu nom és realment difícil ja que en prou feines existeixen un parell d'edicions les quals, actualment, estan descatalogades. Tot i la desesperació inicial, vaig decidir ampliar la recerca fins que em vaig topar amb la web del seu festival on, sorprenentment, existeix un apartat de descàrrega gratuita d'algunes de les seves obres, entre elles, tres misses i una cantata. Sense pensar-ho, les vaig escoltar i em van resultar prou atractives, tenint en compte la seva raresa, com per compartir-les en aquest espai. Avui, per tant, escoltarem la seva obra més coneguda, la Missa Pastoral "Christkindlsmesse" en Do major per a solistes, cor i orquestra. De caràcter breu, de tonalitat equilibrada i de perfil clàssic o romàntic segons el moment, és una missa de melodies agradables. Amb els cincs moviments característics de la missa, la interpretació és sòbria i correcte, tan la dels cantants com la de la orquestra. Tot i el caràcter breu, la tonalitat de Do major atorga a la partitura d'una marcada solemnitat. Amb Reimann i la seva missa pastoral, posem punt i final, per fi, al Nadal!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: No disponible
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: No disponible

IGNAZ REIMANN, LEBEN UND WERK
http://www.albendorf.de/Buch/Buch_Reimann.html






















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: