divendres, 13 de desembre de 2013

ESTERHAZY, Pal (1635-1713) - Harmonia Caelestis 1701

Albrecht Dürer - Adoration of the Trinity (Landauer Altar) (c.1511)
Obra d'Albrecht Dürer (1471-1528), pintor alemany (1


- Recordatori de Pal Esterhazy -
En el marc de la commemoració del seu 300è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Albrecht Dürer (21 de maig de 1471 - 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI del seu propi país i dels Països Baixos. Es conserva una gran quantitat d'informació personal a partir de cartes, escrits i dibuixos que anaven acompanyats amb anotacions minucioses, fet que ha permès una gran comprensió de la seva obra. El seu mestratge com a pintor va ser el resultat d'un intens treball, i en el camp de les arts gràfiques no va tenir rival. Va aconseguir que l'emperador Maximilià I s'interessés per la seva obra i li fes nombrosos encàrrecs. En els seus últims anys va estar ocupat principalment en la realització de tractats sobre la mida i proporció humana. En aquestes obres, publicades després de la seva mort, tractava d'estudiar i raonar la seva forma d'enfocar l'art, basant-se en els estudis italians sobre la teoria de l'art que l'havien precedit. En un context més ampli, el seu interès per la geometria i les proporcions matemàtiques, el seu profund sentit de la història, les seves observacions de la naturalesa i la consciència que tenia del seu propi potencial creatiu són una demostració d'un esperit propi de constant curiositat intel·lectual i per extensió de la riquesa creativa i cultural del renaixement. La principal feina que Dürer es va plantejar va ser la de proveir als seus compatriotes d'un model amb el qual poguessin combinar l'interès empíric pels detalls naturalistes amb els aspectes més teòrics de l'art italià. En la seva abundant correspondència, especialment en les cartes a l'humanista Willibald Pirckheimer, amic seu de tota la vida, i en diverses publicacions, Dürer posava l'accent en què la geometria i les mesures eren la clau per a l'enteniment de l'art renaixentista italià i, a través d'ell, de l'art clàssic. 

Des d'aproximadament el 1507 fins a la seva mort, va prendre notes i va realitzar dibuixos per el seu tractat més conegut, els quatre llibres que formen el Tractat de les proporcions del cos humà (publicat pòstumament el 1528). No obstant això, altres artistes contemporanis seus, amb una orientació de tipus més visual que literària, posaven més atenció en els gravats en planxes de coure i fusta de Dürer, que en els seus escrits dirigits a orientar-los en la modernització del seu art amb idees de tall clàssic i temes idealitzats, propis del renaixement italià. Després d'estudiar amb el seu pare, Dürer va entrar amb 15 anys com a aprenent del pintor i gravador Michael Wolgemut. Entre els anys 1488 i 1493, el taller de Wolgemut es va dedicar a la considerable tasca de realitzar nombroses xilografies per il·lustrar la Crònica de Nuremberg (1493) d'Hartmann Schedel, i és probable que Dürer rebés una instrucció exhaustiva de com fer els dibuixos per a les planxes de fusta. Durant tota l'època renaixentista, el sud d'Alemanya va ser el centre de moltes publicacions i era comú que els pintors d'aquest període estiguessin també qualificats per realitzar xilografies i gravats per a elles. Com era costum entre els joves que havien acabat el seu període d'aprenentatge, Dürer va emprendre un viatge d'estudis el 1490. El 1492 va arribar a Colmar, on va intentar entrar al taller del pintor i gravador alemany Martin Schongauer que, cosa que no sabia Dürer, havia mort el 1491. Els germans de Schongauer li van aconsellar que es dirigís al centre de publicacions de Basilea, a Suïssa, per buscar feina. A Basilea i després a Estrasburg, Dürer va realitzar il·lustracions per a diverses publicacions, entre les quals es troba Das Narrenschiff de Sebastian Brant el 1494 (traduïda el 1507 com La nau dels bojos). Durant aquesta primera etapa de la seva vida, compresa entre el seu aprenentatge i el seu retorn a Nuremberg el 1494, el seu art reflecteix una enorme facilitat en el traçat del dibuix i una minuciosa observació del detall. 

Aquestes qualitats són especialment evidents en una sèrie d'autoretrats, entre els quals es troba un dels seus dibuixos més antics (1484, Albertina, Viena) que va fer a l'edat de 13 anys, un retrat d'expressió seriosa dibuixat el 1491 (Col·leccions de la Universitat, Erlangen, Alemanya), i un altre retrat en el qual apareix com un jove segur de si mateix (1493, Louvre, París). Després de casar-se amb Agnes Frey a Nuremberg el 1494, Dürer va viatjar a Itàlia. Allà va realitzar aquarel·les de paisatges amb detalls de gran minuciositat, probablement durant el seu viatge de tornada, com ara una vista del castell de Trento (National Gallery, Londres). Durant els deu anys següents a Nuremberg, des del 1495 al 1505, va produir un gran nombre d'obres que el van ajudar a consolidar la seva fama. Entre elles destaca la sèrie d'il·lustracions gravades en fusta de L'Apocalipsi (1498), els gravats de La gran fortuna (1501-1502) i La caiguda de l'home (1504). Aquestes i altres obres d'aquest període mostren, en conjunt, un mestratge tècnic cada vegada major en l'art de la xilografia i el gravat, un maneig de les proporcions humanes basat en els textos de l'escriptor romà Vitruvi i una brillant capacitat per incorporar detalls de la naturalesa en obres que reflecteixen la realitat amb gran naturalitat. Mitjançant la tècnica de línies Dürer va aconseguir crear en els seus gravats diferents variacions d'ombres amb què va aconseguir plasmar formes tridimensionals. El 1520, Dürer es va assabentar que Carles I, successor de Maximilià I, anava a viatjar des d'Espanya a Aquisgrà per ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà. Dürer havia rebut una pensió anual per part de Maximilià i tenia la intenció que Carles I mantingués aquesta assignació. Va emprendre el viatge a Aquisgrà, que va finançar venent gravats i altres obres durant el trajecte, i des d'allà va passar als Països Baixos entre el 1520 i el 1521. El seu diari ens proporciona un fascinant relat d'aquests viatges, de les audiències dels monarques i de les rebudes que li van brindar els seus companys artistes, especialment a Anvers. La seva audiència amb Carles I va resultar satisfactòria. Va tornar a Nuremberg, on hi va romandre fins a la seva mort, el 6 d'abril de 1528.

Font: En català: Albrecht Dürer (1471-1528) En castellano: Albrecht Dürer (1471-1528) In english: Albrecht Dürer (1471-1528) - Altres: Albrecht Dürer (1471-1528)



Parlem de Música...

Paul I, el príncep Esterházy de Galantha (8 de setembre de 1635 - 26 de març de 1713) va ser el primer príncep Esterházy de Galantha (1687-1713), Palatine del Regne d'Hongria (1681-1713) i mariscal imperial. Paul va ser també un poeta, clavecinista i compositor. Va participar activament en diverses batalles contra els turcs-otomans durant la quarta guerra austro-turca (1663-1664) i la Gran Guerra turca (1662-1669). A Paul se li atribueix l'establiment de la riquesa, el poder i la influència de la Casa Reial d'Esterházy. Nascut a Kismarton (Eisenstadt), Regne d'Hongria, Paul va ser el tercer fill de Nicholas, el comte d'Esterházy Galantha i la seva segona esposa la baronessa Krisztina Nyary de Bedegh. Paul es va criar en un ambient profundament religiós i va estudiar en institucions jesuïtes a Graz i Nagyszombat. Des de ben petit, va exhibir un gran talent literari. El 16 d'agost de 1652, el germà gran de Paul, Ladislaus, va morir en una batalla contra els turcs a Vezekény (Vezekey). Paul, amb 17 anys, va succeir-lo com a Comte d'Esterházy de Galantha i va heretar grans riqueses i gran quantitat de terres de la família. Paul era molt aficionat a la música, tocava prou bé el clavecí i altres instruments, va destacar com a compositor i va ser un dels promotors del mecenatge artístic. Va compondre nombroses cantates, les més notables de les quals estan recollides en el seu volum Harmonia Caelestis de 1701. Aquest és un cicle de 55 cantates sacres compostes en un estil barroc depurat, publicades a Viena el 1711. Paul va ser un dels principals redactors de la Trophaeum Domus Inclytae Estorationae. Paul sovint va gastar enormes quantitats de diners en el mecenatge liberal de l'art i la literatura. Va fundar la capella privada Esterházy, famosa pels seus cantants solistes, el seu cor i la seva orquestra.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Paul I, Prince Esterházy of Galántha (1635-1713) Altres: Paul I, Prince Esterházy of Galántha (1635-1713)



Parlem amb veu pròpia...

El nom Esterhazy, pels que portem uns anys escoltant música, ens resulta agradablement familiar. Haydn i Beethoven són dues de les figures universals que relacionem amb l'aristocràcia hongaresa. Tanmateix, en la seva històrica tradició musical i cultural hi apareixen desenes de músics que, d'una o altra forma, hi van treballar. El que pocs sabíem o podíem imaginar era que un dels seus membres aristocràtics, militar d'elevat rang i participant actiu en diverses guerres de l'època, fos compositor. Pal (Paul) Esterhazy és el seu nom i avui, en el marc del recordatori i homenatge del seu 300è aniversari de decés, el recuperarem per gaudir i sorprendre'ns amb la seva música. Possiblement, de totes les famílies de l'aristocràcia hongaresa, els Esterházy van resultar els patrons i mecenes més importants del segle XVIII. Fins i tot el fundador de la línia, Nicolás Esterházy (1582-1645) havia emprat músics, encara que principalment per a la interpretació de música militar. Conforme passava el temps, l'orquestra de la família va créixer en nombre i en qualitat. Ara bé, l'impuls definitiu el va marcar Pal Esterhazy quan va consolidar la permanència musical a la seva capella amb organistes i compositors qualificats. Pal Esterhazy, a banda de la seva sensibilitat musical, també va cultivar la poesia i la literatura.

Alhora, va impulsar el protectorat sistemàtic de músics i compositors. Ell mateix va escriure música, sovint ajudat pels múltiples compositors que rondaven la seva Cort, i va deixar mostres d'unes habilitats prou decents i consistents com per considerar-lo un artista integral. I si bé avui ens farem ressò del seu tractat musical de partitures més famós, l'Harmonia Caelestis de 1701 i publicat el 1711, el cert és que també va ser un consumat autor de cançons populars hongareses. Els dos principals estrats estilístics d'Harmonia Caelestis consisteixen, per una part, en els arranjaments d'himnes populars d'Hongria (d'origen hongarès, alemany i bohemi) i dels seus pobles veïns (txecs i alemanys) i per un altre, en el de peces més "clàssiques" en el sentit acadèmic vienès, sota influència italiana en aquell temps. Per tant, en la nostra selecció hi podrem escoltar himnes, cantates i motets amb veus solistes i acompanyament instrumental simple, amb veus solistes, cor, cordes i orgue i amb veus solistes, cor i orquestra de cordes, vents i timbales. Gran varietat de registres, de dominis vocals, de ritmes i melodies que converteixen aquesta edició en una sorprenent meravella sonora, enfocada temàticament en la religió i el seu ofici, i que donen fe de l'esplèndid art d'aquest príncep hongarès en un temps en què aquests, entre les més diverses ocupacions, també imaginaven, escrivien i creaven cultura... sens dubte, eren altres temps. 300 anys després de la seva mort el seu nom, si més no al nostre espai, quedarà immortalitzat per la seva música i el seu record quedarà per sempre amb nosaltres!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Maria Zadori (soprano); Marta Fers (soprano); Katalin Gemes (mezzosoprano); Katalin Karolyi (mezzosoprano); Gabor Kallay (tenor); Jozsef Moldvay (baix); Savaria Vocal Ensemble; Capella Savaria (Orchestra); Pal Nemeth (Conductor)
AMAZON: Esterhazy: Harmonia Caelestis / Nemeth
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina