dilluns, 30 de desembre de 2013

CORELLI, Arcangelo (1653-1713) - Sonate da Chiesa Op.1 & 3

 Francesco Zuccarelli - Colazione in Campagna
Obra de Francesco Zuccarelli (1702-1788), pintor italià (1)


- Recordatori d'Arcangelo Corelli -
En el marc de la commemoració del seu 300è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Zuccarelli (Pitigliano, Toscana, 15 d'agost de 1702 - Florència, 30 de desembre de 1788) va ser un pintor rococó italià. Format a Roma a les ordres de Paolo Onesi, Giorgio Morandi i Pietro Nelli, es va fer famós com un dels millors pintors paisatgistes del classicisme del segle XVIII. Després d'haver visitat Anglaterra en una ocasió anterior, va tornar-hi de nou convidat el 1752, romanent-hi fins el 1773, any que es va establir a Florència, on va morir el 1788. Zuccarelli, que era un dels membres que van fundar en el Regne Unit la Royal Academy, va gaudir del patrocini de la Corona Britànica i de molts col·leccionistes anglesos adinerats, per a qui va realitzar els seus treballs més importants que sovint representen paisatges i ruïnes clàssiques amb figures menudes en un estil vedutista. També va treballar a Bèrgam, al nord d'Itàlia, i a París. Algunes de les seves pintures es troben actualment al Castell de Windsor. Altres peces importants es troben en el Palau Real de Venècia, a Viena, en el National Gallery de Londres, en el National Gallery de Washington, en el Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg i en el Museu del Louvre en París. El seu treball era molt desigual, però en les seves millors obres rivalitzà amb els pintors paisatgistes més representatius del seu temps. Les seves pintures duen sovint una marca que representa una carabassa, una representació il·lustrada del seu nom, que significa xicoteta carabassa.




Parlem de Música...

Arcangelo Corelli (Fusignano, Emilia-Romagna, 17 de febrer de 1653 - Roma, 8 de gener de 1713) va ser un violinista i compositor italià del Barroc. El seu estil interpretatiu va establir les bases per a la tècnica violinística dels segles XVIII i XIX. També la seva música de cambra va influir d'una manera decisiva en la posterioritat. Va néixer a Fusignano, va estudiar a prop de Bolonya i, a partir del 1675, es va establir a Roma. Allà els seus mecenes van ser la reina Cristina de Suècia i, a partir del 1690, el cardenal Pietro OttoboniDesprés de les de Franz Joseph Haydn, les obres de Corelli van ser les més publicades i reeditades del seu temps. Va ser el primer compositor que va guanyar prestigi internacional només amb la seva música instrumental. Molts elements del seu estil es troben en la música del segle XVIII; les seves obres estan considerades com els primers exemples del nou sistema tonal que s'estava desenvolupant, basat en tonalitats majors i menors. Com a virtuós del seu temps, va ser mestre de diversos compositors i violinistes importants del segle XVIII, entre ells l'italià Francesco Geminiani. La seva música de cambra inclou quatre col·leccions de sonates en trio (opus 1-4), 12 sonates (opus 5) per a violí sol i continu (en aquest cas, violoncel i clavicèmbal, l'última d'elles conté les famoses variacions La Follia) i dotze concerti grossi (opus 6), alguns dels primers exemples que es van publicar del gènere.



Parlem amb veu pròpia...

No m'agradaria finalitzar el present 2013 sense recordar a Corelli, de qui en commemorem el 300 aniversari de decés. Tot i la poca abundància del seu repertori, en prou feines 6 opus amb un total de 72 partitures, el cert és que Corelli és, de llarg, un dels autors més publicats i editats de la història. El seu nom, relacionat probablement amb importants innovacions de caràcter teòric que al seu temps van commocionar positivament el món de la música, té molt a veure amb el violí i amb alguns canvis que va introduir. Per exemple, en la forma de concerto grosso o en la forma sonata, precursora de la sonata clàssica. La seva fama el va acompanyar en vida i posteriorment i va influir decisivament en autors com el mateix Bach o Händel. En el nostre espai posarem especial atenció en la forma de cambra que rep el nom de sonata da chiesa, una forma musical característicament barroca, de quatre moviments lent-ràpid-lent-ràpid i que evitava les referències a la dansa, més pròpies de la suite. Corelli va ser un dels principals exponents de la sonata de chiesa, concretament en els seus Trio Sonatas opus 1-4. Nosaltres recuperarem les Sonate da chiesa opus 1 i 3 de les que escoltarem la Sonata No.3 en La major i la Sonata No.12 en La menor. Al bell mig d'ambdues, hi he entarcalat una preciosa Ciacona del seu opus 2. Llenguatge barroc en l'estil de Corelli, aquell que va marcar a tota una generació de compositors i que, en certa manera, va induir a la posterior (re)evolució clàssica. Corelli en el seu any de record ha romàs absent i en silenci, si més no, al nostre petit país. No obstant i des d'aquí, intentarem preservar, amb especial cura, la flama del seu record!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: London Baroque; Charles Medlam (cello)
INTÈRPRETS: Walter Vestidello (Cello); Gianpietro Rosato (Harpsichord); Giorgio Fava (Violin); Roberto Falcone (Violin)
RECICLASSICAT: CORELLI, Arcangelo (1653-1713)
AMAZON: Follie All Italiana
AMAZON: Corelli: Sonate Da Chiesa, Op. 1 & 3
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pau, ets un crack!
      I per cert...si no entro demà al teu fantastic blog...Feliç Any Nou!!

      Víctor

      Elimina
    2. Gràcies Victor!!!

      Feliç Any Nou per tu també! Salut, amor i música!!!

      Elimina
  2. Gracias Pau por este precioso Corelli. Aprovecho para preguntarte: ¿conoces alguna versión de los 12 Concerti Grossi Op. 8 (completos) de GiuseppeTorelli?. He buscado, pero lo único que he hallado es una versión por músicos franceses dirigidos por Louis Kaufman y George Ales, del año 1954!!!!. Yo creo que ni Torelli ni Italia (con un arte, que fue el faro que iluminó el mundo occidental) no se merecen este olvido por los innumerables grupos de cámara que posee ese país. Feliz año 2014 y gracias por todos tus novedosos, ilustrativos y bellos posteos. (Michael)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miguel,

      De entrada, muchas gracias por tu comentario! Refiriéndote a Torelli, otro maestro italiano sin duda, existen algunas ediciones de sus Op. 8. Una de ellas, del sello Chandos, es realmente buena!

      http://www.chandos.net/details06.asp?CNumber=CHAN%200716

      En esta edición tienes el Op.8 Nos. 2,4,5,6,8,9,11

      http://www.prestoclassical.co.uk/r/Naxos/980218

      En esta otra, del sello Naxos, tienes el Op.8 Nos. 2,3,6,9,12

      Solo quedaría pendiente de encontrar, a parte de la edición de 1954 que comentas, el Op.8 Nos.1, 7 y 10. Por ahora no los he localizado, realmente una lástima.

      En cualquier caso, Feliz Año Nuevo!! Con paz, amor y música!

      Pau

      Elimina
  3. Estimado Pau: El Op. 8 completo de 1954 fue posteado, a mi pedido, por el blog italiano Branle de Champaigne el 4 de diciembre de este año 2013. Ni los mismo italianos conocen una versión nueva (y que por lo tanto, no han grabado aún) de los C. Grossi Op. 8 de Torelli, su celebérrimo artista y connacional (famoso aún 300 años después de haber publicado esos conciertos, en 1709). Grecia también fue una gloria, y mira ahora. Gracias por tus datos. (Michael)

    ResponElimina