dimecres, 4 de desembre de 2013

CAMPRA, André (1660-1744) - Motets

Gerard de Lairesse - Allegorie op de Wetenschappen (c.1675)
Obra de Gérard de Lairesse (1640-1711), pintor holandès (1)


- Recordatori d'André Campra -
En el dia de la celebració del seu 353è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gérard de Lairesse (Lieja, 1640 - Amsterdam, 1711) va ser un pintor holandès, últim mestre rellevant del barroc de l'esmentat país. És més cèlebre actualment pel retrat que li va fer Rembrandt que pel seu propi art, però va gaudir de renom en la seva època, la segona meitat del segle XVII, quan la pintura holandesa donava símptomes de decadència després de la mort de les seves màximes figures. Nascut a Lieja, es va instal·lar a Amsterdam el 1665. Aquell mateix any, Rembrandt va pintar el seu cèlebre retrat (Nova York, Metropolitan Museum of Art), que ens el mostra malaltís, amb el nas deforme i demacrat, a causa d'una sífilis congènita. Malgrat la seva delicada salut, Lairesse va arribar a viure 70 anys. L'art de Lairesse es mou en una línia classicista, lluny de la tradició holandesa i més pròxim a la pujant pintura cortesana francesa. De fet, Lairesse va contribuir a la penetració del gust francès a Holanda. Àlies El Poussin holandès, i fins i tot comparat amb Rafael Sanzio, Lairesse va produir majorment pintures de gran format, de mitologies i al·legories, encara que també va tocar temes de la Bíblia, si bé dins de la mateixa estètica artificiosa i monumental. El seu estil sembla derivar de múltiples artistes italians i francesos d'una generació anterior, com Salvatore Rosa, Giovanni Benedetto Castiglione, Carlo Maratta i el ja esmentat Poussin, i connecta encara més amb contemporanis seus com Charles Le Brun i Sebastiano Ricci. Es poden esmentar obres com ara: Al·legoria dels cinc sentits, de 1668 (Glasgow), Al·legoria de la llibertat del Comerç (la Haia, Palau de la Pau) i Venus presentant les armes a Eneas (Anvers, Museu Mayer Van Der Bergh). Encara que va pintar amb evident solvència, Lairesse no va ser tan hàbil en el color com en el dibuix. Va introduir tons metàl·lics per mitjà d'una pinzellada polida, creant contrasts una mica durs. La seva tasca com a gravador és potser més estimada. El 1690, Lairesse va quedar cec, per la qual cosa a partir de llavors es va dedicar a la teoria artística. Els seus escrits es van recopilar als llibres Fundació del dibuix (1701) i El gran llibre de la pintura (1707). 




Parlem de Música...

André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 - Versalles, 29 de juliol de 1744) fou un compositor francès. Aquest famós compositor florí en el període comprès entre Lully i Rameau. Féu els primers estudis musicals sota la direcció de Guillem Poitevin, beneficiat de l'església metropolitana del Salvador; molt jove encara, fou mestre de capella de la catedral de Toló (1679), més tard de la d'Arle (1681) i finalment de la de Tolosa de Llenguadoc (1683), el 1694 es traslladà a París per desenvolupar idèntiques funcions a l'església dels jesuïtes i poc després a la Catedral de Nôtre-Dame. Com que aquest càrrec l'impedia dedicar-se a la composició i direcció d'òperes renuncià a ell, després d'haver-ne estrenat dues amb gran èxit, emprant el nom del seu germà Josep. El 1722 va obtenir el nomenament de mestre director de la capella reial. En elles destaca principalment com a compositor inspirat en les escenes idíl·liques, ratllant a gran altura en les circumstàncies passionals, que brillen especialment en Idomenée. Amb L'Europe galante presentà un nou gènere de composicions que participava de l'òpera i el ball, i que es va anomenar òpera-ballet. Les seves composicions, fàcils i elegants, són un model de l'art delicat i lleuger del segle XVIII. A més de les òperes citades se li deuen gran nombre de composicions destinades en la seva major part a les festes que celebrava la cort a Versalles, de les quals malgrat que se n'han perdut moltes, es publicaren tres llibres de cantates (1708-28), cinc llibres de motets (1695-1720) i quatre misses (1700). Entre les obres més notables en el gènere teatral hi figuren: Venus (1698); Le Destin du nouveau siècle (1700); Les fêtes de Corinthe (1717); Le Génie de la Bourgogne (1732) i Les noces de Venus (1740). Algunes de les òperes de Campra figuren en la col·lecció dels Chefs d'oeuvre de l'Opera français, de Michaelis.

Font: En català: André Campra (1660-1744) En castellano: André Campra (1660-1744) In english: André Campra (1660-1744) Altres: André Campra (1660-1744)



Parlem amb veu pròpia...

Entre l'abans i el després musical a França, és a dir, entre Lully i Rameau, van existir una sèrie de compositors més o menys il·lustres que van marcar un dels períodes més daurats i fulgents de la música francesa. Gilles, Delalande, Dumont, Dauvergne, els Couperin o el mateix Campra, entre molts altres, en foren alguns dels seus representants més respectats. I tots ells, molt sovint, pensaven i creaven la seva música en nom d'un rei omnipotent, el gran Lluís XIVSi bé el nom de Campra pot resultar desconegut per molts neòfits, el cert és que va ser un músic de gran talent, emmarcat en la tradició musical de Lully i treballador incansable, tant de les més diverses esglésies com d'alguns dels teatres més importants de França. La seva especialitat fou la lírica a una, dues o tres veus. La seva obra, per tant, està focalitzada quasi en exclusiva a la música vocal fos aquesta profana, amb múltiples òperes, o religiosa, amb misses, cantates i motets. D'estil francès, amb versatilitat i encant, la majoria dels Motets de Campra són a una veu tot i que, com podrem comprovar, n'escoltarem també a dos i tres veus. Instrumentalment, alguns són amb continuo i altres demanden més presència de violins i flautes. El resultat, tant per la interpretació com per la pròpia partitura, és molt expressiu, amb detalls vocals i instrumentals exquisits i molt característics de l'escola francesa d'aquell temps. Un regal deliciós i una mostra de l'art refinat i rococó de Campra a qui avui recordarem amb especial il·lusió!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Peter Harvey (Baix), Philippa Hyde (Soprano), Rodrigo del Pozo (Contralt); Canzona Ensemble
RECICLASSICAT: CAMPRA, André (1660-1744)
AMAZON: Andre Campra: Motets
IMSLP: André Campra (1660-1744)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. The link is dead, could you please re-upload? Thanks!

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina