dissabte, 9 de novembre de 2013

STAMITZ, Carl (1745-1801) - Flute Concerto in G major

Karl Kuntz (1770-1830) - Stephanienpromenade Mannheim, 1812
Obra de Carl Kuntz (1770-1830), pintor alemany (1)


- Recordatori de Carl Stamitz -
En el dia de la commemoració del seu 212è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carl Kuntz (29 de juliol de 1770, Mannheim - 8 de setembre de 1830, Karlsruhe) va ser un pintor i gravador alemany. Estudiant de Jacob Renger i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Karlsruhe, Kuntz va rebre, el 1805, el títol de pintor de la cort de Baden i va ser director del Museu d'Art de Karlsruhe. Es va dedicar a pintar paisatges i animals seguint l'esperit del gran pintor holandès Paulus Potter. Vaques, bous, ovelles, cabres... eren motiu recurrent en els seus quadres. Les vistes dels seus paisatges, tot i ser fidels a un estil més conservador i envellit per l'època en què va viure, són acadèmicament interessants, amb una coloració brillant i efectiva i amb un realisme paisatgístic evident. Kuntz va treballar com a gravador en aiguatinta. De fet, aquest va ser el seu principal treball. Dels seus gravats més famosos es conserven: "La família del pastor", una sèrie amb pintures de Claude Lorrain, "Paisatge" d'una pintura d'Adriaen van de Velde i obres del seu referent Paulus Potter. Molts d'ells actualment es conserven a l'Hermitage. Els seus fills Rudolf i Ludwig també van ser destacats pintors del segle XIX tot i que no van assolir la fama del seu predecessor.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Carl Kuntz (1770-1830)



Parlem de Música...

Carl Stamitz (Mannheim, 1745 - Jena, 8 de novembre de 1801) va ser un compositor txec que es troba entre els més representatius de la segona generació d'aquells que van treballar a la cort de Carles IV del Palatinat, a Mannheim, durant la segona meitat del Segle XVIII. El seu nom, en txec, era Karel Stamic, però va ser conegut per Carl Stamitz, forma alemanya del seu nom que ell mateix va adoptar. El seu pare, Johann Stamitz, director d'orquestra, va formar musicalment el seu fill, abans que altres mestres, com ara Christian Cannabich, Ignaz Holzbauer i Franz Xavier Richter, en prengueren el relleu. Després d'haver estat durant algun temps segon violí de l'orquestra de la Cort, va deixar Mannheim l'any 1770, amb 25 anys, i va marxar a París, per a treballar com a compositor a la cort del duc Louis de Noailles. A Versalles, dos anys després, va compondre La Promenade royale, la primera d'una sèrie de simfonies. Malgrat alguna ombra en la seva biografia, sabem que va visitar Augsburg, Viena, Estrasburg i Londres.

Matthäus Seutter - Prospect der Chur Fürst Haupt und Residenz Statt Manheim (c.1732-1740)
Mapa i gravat de Mannheim, obra de Georg Matthäus Seutter (1647-1756), cartògraf alemany (2)

El tornem a retrobar l'any 1779 a La Haia, a la cort de Guillem V d'Orange-Nassau on, el 23 de novembre de 1783, va tocar amb Beethoven, llavors amb 12 anys d'edat. Els següents anys van ser d'una gran inestabilitat, potser fins i tot des del punt de vista econòmic, i sense deixar de compondre va ocupar diversos càrrecs. A la seva mort, el 8 de novembre de 1801, i pocs mesos després de la mort de la seva esposa, les seves possessions van ser venudes per pagar alguns dels seus deutes. Com els altres membres de l'Escola de Mannheim, Carl Stamitz va conrear especialment la simfonia concertant. Va deixar nombrosos concerts per a instruments de fusta, així com música de cambra. Va contribuir a la creació de l'estil galant. L'any 1810 va ser editat un catàleg de les seves obres, posteriorment perdut. És el germà del també compositor Anton Stamitz (1750 - c.1800)

Font: En català: Carl Stamitz (1745-1801) En castellano: Carl Stamitz (1745-1801) In english: Carl Stamitz (1745-1801) Altres: Carl Stamitz (1745-1801)



Parlem amb veu pròpia...

Carl Stamitz, per història i per ser un dels representants més purs del classicisme, és un dels meus autors clàssics preferits. El seu estil, immaculat i perfectament recognoscible, és hereu i seguidor del fundador de l'escola de Mannheim de la qual tantes referències n'hem fet, i en farem, en aquest espai. Alhora, si tenim en compte que el fundador d'una de les orquestres més famoses va ser el seu pare Johann Stamitz, ens resultarà encara més fàcil entendre'n l'entrellat de tot plegat. Com altres vegades ja he fet en nom del Stamitz d'avui, ens haurem de centrar en la seva música instrumental ja que si bé, i pel que sembla, va escriure dues òperes les quals s'han perdut per sempre, no tenim notícia de més música vocal al seu nom. Per tant, explorant el seu interessant ecosistema, focalitzaré els sentits en un dels seus tantíssims concerts. Concretament, el Concert en Sol major per a flauta i orquestra escrit en la seva etapa més productiva tot i ser d'una data indeterminada. Emmarcat en la tradició formal de Mannheim, és un concert de tres moviments característics, on l'harmonia és neta i lluent, el llenguatge de la flauta és esplèndid i on la orquestra complementa perfectament a l'instrument solista. L'estil de Carl Stamitz com deia és singular, fet important i admirable tenint en compte la "ferotge" competència musical durant el segle XVIII. Per tant, recordar-lo avui no entra en el món estadístic de les possibilitats sinó que és una total i necessària obligació cultural!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mikael Helasvuo (flute); Helsinki Chamber Orchestra; Jukka-Pekka Saraste (conductor)
AMAZON: STAMITZ, C. / BENDA, F.: Flute Concertos
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina