dilluns, 25 de novembre de 2013

JANITSCH, Johann Gottlieb (1708-1763) - Darmstädter Symphonien

Francesco de Mura - Allegory of the Arts (c.1747-50)
Obra de Francesco de Mura (1696-1782), pintor italià (1)


- Recordatori de Johann Gottlieb Janitsch -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco de Mura (Nàpols, 1696 - 1782), va ser un pintor italià de l'últim barroc. Es va formar inicialment al taller de Domenico Viola, i a partir del 1708 va entrar a formar part del taller-estudi de Francesco Solimena, on hi va romandre fins el 1730. La influència de Solimena i de la seva tècnica pictòrica es pot apreciar especialment en obres com el Crist mort a la creu amb sant Joan, pintat el 1713 per a l'església de Sant Girolamo alle Monache i les realitzades al començament de la dècada de 1720. A partir de 1728, amb les obres executades per a l'església de Santa Maria Donnaromita, es poden apreciar unes formes més personals tot i que sempre sota influència de la temàtica dels acadèmics de l'Arcàdia, de moda a Nàpols en el seu temps. Entre els anys 1741 i 1743, va romandre a Torí on va conèixer a l'arquitecte Benedetto Alfieri i al pintor Corrado Giaquinto. Al seu retorn a Nàpols, va mantenir el contacte amb pintors actius a Roma, especialment amb el francès Pierre Subleyras. Va ser la seva millor etapa ja que va gaudir de tanta fama que va ser reclamat a Madrid per treballar al servei de la cort espanyola. A Madrid va pintar el gran llenç de la Visitació a l'església del convent de les Salesas Reals i el de Sant Francesc Xavier amb Santa Bàrbara d'un dels altars col·laterals, ambdós in situ. Amb la seva tècnica cromàtica i els continguts realistes, propis del classicisme rococó, va influir àmpliament en els ambients artístics del Settecento napolità. L'escola barroca, en particular sota influència de Francesco Solimena i Luca Giordano, és evident tant en les seves obres de caràcter profà com en els frescos pintats per als palaus reials de Torí i Nàpols, així com en les obres pintades per a l'església com la Epifania de l'església de la Nunziatella a Nàpols, la Multiplicació dels pans de la Catedral de Foggia i la tela de Sant Plácido a l'església de Poggio Imperiale. Tant bon punt va morir, totes les obres i esbossos que conservava personalment les va deixar a nom de la institució de caritat de Pio Monte della Misericordia de Nàpols.

Font: En català: No disponible En castellano: Francesco de Mura (1696-1782) In english: Francesco de Mura (1696-1782) - Altres: Francesco de Mura (1696-1782)



Parlem de Música...

Johann Gottlieb Janitsch (19 de juny de 1708, Schweidnitz - 1763, Berlin) va ser un compositor alemany. Va néixer a Schweidnitz a Silèsia (ara Swidnica a Polònia) i va estudiar viola da gamba. Les seves primeres activitats com a compositor daten de la seva estada a Frankfurt an der Oder on es va matricular a la seva Universitat com a estudiant de Dret el 1729. Va ser un actiu important per la vida musical de la ciutat i va rebre diversos encàrrecs per compondre música per a ocasions especials. El 1736 es va incorporar a la capella del príncep hereu Frederic de Prússia a Ruppin i després a Rheinsberg. Va ser aquí on va començar la seva carrera com a intèrpret amb una sèrie de concerts públics, sota el nom dels "Divendres Acadèmics" que van ser un gran èxit de públic i de crítica. En la coronació reial de Frederic el Gran, es va traslladar a Berlín. Allà va continuar amb la seva bona acollida i va seguir celebrant concerts en què hi participaven membres de l'orquestra de la cort i molts altres músics, tant aficionats com professionals.

Matthäus Merian - View of Swidnica (c.1650)
Vista de Schweidnitz, obra de Matthäus Merian (1593-1650), gravador suís (2)

Si bé als nostres dies el seu nom malviu sense pena ni glòria, el cert és que al seu temps la fama i reputació el precedien i era sovint sol·licitat arreu. Entre les seves grans obres hi destaquen els seus quartets, especialment famosos. En paraules del seu col·lega Johann Wilhelm Hertel aquests quartets eren "els millors exemplars del seu gènere". Avui dia la seva música de cambra és la que millor representa el seu art i la que més fàcilment trobarem editada. No obstant, també va escriure un recull de simfonies, concerts, obra de cambra i música religiosa en la que hi destaca un Te Deum. Els seus últims anys de vida els va passar a Berlin, ciutat on va morir el 1763.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Gottlieb Janitsch (1708-1763) - Altres: Johann Gottlieb Janitsch (1708-1763) 



Parlem amb veu pròpia...

Janitsch, de qui en commemorem el 250è aniversari de decés, va ser un dels primers compositors de l'Escola de Berlín en escriure simfonies entenent-les, terminològicament, en el sentit clàssic de la paraula. Aquestes, deriven de la forma obertura de l'òpera italiana, amb la seva característica estructura en tres moviments: ràpid-lent-ràpid. Les primeres simfonies clàssiques van ser anotades, principalment, per a cordes i baix continu. L'addició d'instruments de vent era poc freqüent en les primeres simfonies alemanyes ja que no serà fins la dècada de 1740 aproximadament, que aquests instruments entrarien a formar part, amb regularitat, a la orquestra del "Gran" Frederic. El cert és que en els darrers anys, s'han incrementat els estudis i les cerques relatives a la rica i exuberant vida musical a la cort del príncep hereu i més tard rei Frederic el Gran de Prússia. Exemples en tenim per avorrir en nom d'autors com els germans Benda, Quantz, CPE Bach o els germans Graun, per citar-ne alguns. Tot i l'abundància d'edicions, són molts els noms d'autors més o menys importants que encara resten per descobrir. Nichelmann, Christian Friedrich Schale i Georg Czarth són alguns d'ells, però també ho és el cas que ens ocupa perquè Janitsch també figura entre els mestres que van treballar a la cort reial de Frederic. En nom seu, recuperarem la única edició existent d'algunes de les seves simfonies escrites, deduïm, en la seva estada a Darmstadt ciutat amb un mestre de capella internacional a les seves files, l'alemany Christoph Graupner. En total són sis simfonies recuperades sota el títol georeferenciat de Darmstädter Symphonien. D'aquestes sis n'he seleccionat, concretament, tres. La Simfonia en Mi major, la Simfonia en Sol major i la Simfonia en Si major. Totes elles, de tres moviments, tenen la peculiaritat d'incloure instruments de vent a les seves notacions. L'expressivitat és més evident en el moviment lent central, el més llarg i desenvolupat de les simfonies. El llenguatge és galant i la importància radica en la subtilesa de la melodia la qual, en general, és efectiva i molt ben resolta per part del compositor. En definitiva, és un bon treball, ben executat i històricament fidel a la obra de Janitsch a qui avui tenim el plaer d'escoltar en un dia en què el seu record, encara que sigui de passada, estarà amb nosaltres fugaçment. Que aquest instant , amb bona música i amb un somriure, ens faci gaudir del seu art clàssic!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias, Pau, por abrirme los ojos (mejor dicho: los oídos) a la música de comienzos del clasicismo, una etapa de transición q me parece apasionante (como dices en tu comentario, los Graun, CPE, Quantz, etc.). A este músico no lo conocía, claro, por eso genial para ampliar horizontes de ese periodo musical q tanto me interesa.
    P.S.: yo creía q no entendía nada de catalán, y resulta q tus comentarios son fáciles de comprender, más o menos. Grata sorpresa, no necesito el traductor de gugel.
    Un saludo, Daniel, desde Madrid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel!

      Perdona no responder antes, pero he tenido un encuento con la gripe no muy agradable... poco a poco sus efectos se diluyen... por fin!
      Me alegra dar a conocer nuevos nombres y que podamos disfrutarlos entre todos. La música siempre nos da sorpresas. Y por lo del catalán, no me sorprende, al fin y al cabo catalán y castellano son lenguas hermanas y espero que así lo sean para siempre!!

      Saludos!

      PD: El miércoles estuve por Madrid, te recomiendo una exposición en la Fundación Mapfre relativa al Realismo impresionista italiano. Es gratuita, vale la pena!
      Por lo demás, creo que el frío de tu ciudad fue el culpable de mi caótica reacción biológica de ayer! jejeje

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina