dimarts, 12 de novembre de 2013

BORODIN, Alexander (1833-1887) - Symphony No.1 (c.1865)

Andrei Ryabushkin - Seventeenth Century Moscow Street on a Public Holiday (c.1912)


- Recordatori d'Alexander Borodin -
En el dia de la celebració del seu 180è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Andrey Petrovich Ryabushkin va néixer al poble Stanichnaya sloboda, Borisoglebskiy Uezd, Tambov gubernia el 1861. El seu pare i el seu germà eren pintors d'icones i els va començar a ajudar des de la primera infància. Als 14 anys, al quedar orfe, va passar a estudiar a l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou amb el professor A. Kh. Preobrazhensky. Ryabushkin va ser un dels estudiants més joves de l'escola en tot moment. Ryabushkin va romandre durant set anys a l'Escola de Moscou, aprenent de Vasily Perov i Illarion Pryanishnikov. La seva primera gran obra, La boda camperola, va ser comprada per Pavel Tretyakov el 1880. Després de la mort de Vasili Perov, Ryabushkin es va traslladar a Sant Petersburg el 1882 i va entrar a l'Acadèmia Imperial de les Arts, on va aprendre de Pavel Chistyakov. Les classes aviat el van decebre i es va decantar pel dibuix lliure o per la cerca de noves influències en altres ambients. Els seus estudis a l'acadèmia van finalitzar el 1892. El seu president, el gran duc Vladimir Konstantinovich, li va concedir una beca per tal de seguir estudiant a l'estranger. En lloc d'anar a Itàlia o París, Ryabushkin decidir fer un recorregut per antigues ciutats russes. Els seus habitants es van convertir en els seus primers models i els seus primers crítics. Va estudiar l'arquitectura antiga, artesania popular, armes antigues, teles, tapissos, brodats, icones, etc. Llegia llibres antics i intentava representar el folklore local.

Va participar en les exposicions Peredvizhniki el 1890, 1892 i 1894 però més tard va trencar amb el moviment. En la dècada de 1890 va viure i va treballar a la finca del seu amic VF Tymenev a la ciutat de Lubvino. El 1901 es va construir un estudi en un poble de Didvino prop de Lubvino en una finca del seu amic I. Belyaev. Les seves pintures eren majoritàriament dedicades al segle XVII. També va treballar en els frescs de la Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod i en mosaics de l'Església de Sant Salvador de la Sang a Sant Petersburg. Hi ha 24 dels seus mosaics a les parets d'aquesta església. A finals del segle XIX, es va interessar per la vida dels camperols russos contemporanis. El profund estudi de la història va fer de les seves pintures una imatge fidel de la realitat tot i que no van provocar la simpatia en els seus contemporanis. A diferència de Vasily Surikov, que utilitza els episodis històrics dramàtics com a motiu de les seves obres, Ryabushkin va pintar la vida quotidiana del segle XVII. Les seves obres no tenen acció, no representen els conflictes socials. D'altra banda, no són tan "belles" per a reflectir els gustos dels conservadors rics. El 1903 Ryabushkin va ser diagnosticat de tuberculosi. Va anar a Suïssa per rebre tractament però ja era massa tard. Va morir al seu estudi de Didvino el 27 d'abril de 1904. Està enterrat a Lyuban i el seu sepulcre està protegit com a monument cultural.

Font: En català: No disponible En castellano: Andrei Petrovich Ryabushkin (1861-1904) In english: Andrei Petrovich Ryabushkin (1861-1904) - Altres: Andrei Petrovich Ryabushkin (1861-1904)



Parlem de Música...

Aleksandr Porfírievitx Borodín (Sant Petersburg, 12 de novembre de 1833 - Sant Petersburg, 27 de febrer 1887) fou un compositor i químic rus, destacat entre els compositors del nacionalisme rus, també conegut com el Grup dels Cinc. Fill il·legítim del príncep georgià Luka Gedevanishvili, qui el va enregistrar com a fill d'un dels seus servents. Va rebre una bona educació incloent-hi classes de piano, no obstant la seua àrea d'especialització va ser la química, per la qual cosa no va rebre classes formals de composició fins a 1863, quan es va convertir en deixeble de Mili Balàkirev. El 1869 Balàkirev va dirigir la primera simfonia de Borodín i en aquest mateix any va començar la composició de la seva segona simfonia. Encara que l'estrena russa d'aquesta última va ser un fracàs, Franz Liszt va aconseguir que fos interpretada en Alemanya el 1880 on va tenir bastant èxit, donant-li fama fora de Rússia. També el 1869 va començar a treballar en la composició de la seva òpera El príncep Ígor, que és considerada per alguns la seva obra més important. Aquesta òpera conté les àmpliament conegudes Danses Polovotsianes, sent aquest un fragment comunament interpretat per si mateix, tant en la seva versió coral com orquestral. A causa de la gran càrrega de treball com a químic, l'òpera va quedar inconclusa al moment de la seva mort, sent completada posteriorment per Nikolai Rimski-Kórsakov i Aleksandr Glazunov. Malgrat ser un compositor reconegut, Borodín sempre es va guanyar la vida com a químic, camp en el qual era molt respectat, particularment pel seu coneixement dels aldehids. Com a resultat sempre es va considerar a si mateix un "compositor diumenger" i no va ser tan prolífic com altres compositors contemporanis. Les seves obres inclouen el poema simfònic En les estepes de l'Àsia central, dos quartets de corda, cançons i peces per a piano, així com les ja esmentades simfonies 1 i 2 més una tercera incompleta al moment de la seua mort (amb 2 moviments completats per Glazunov). Borodín va morir en Sant Petersburg el 27 de febrer de 1887 i va ser soterrat en el cementeri Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski.




Parlem amb veu pròpia...

Novament, i com en el cas de César Franck de fa pocs dies, he de seguir en la tessitura de reconèixer ignorància musical i vital a l'entorn de Borodin. No conec res del seu repertori, per tant, he intentat ser objectiu tot i no tenir la solidesa intel·lectual, en el seu cas, a la que aferrar-me. Partint d'aquesta base, procuraré fer els honors mínims al seu nom tot recordant que avui, 180 anys després, va néixer a la majestuosa ciutat de Sant Petersburg. Pel que sembla, Borodin va dedicar més temps a la Química com a ciència que a la Música com a art tanmateix, si més no en el meu ecosistema existencial, el seu nom em remet exclusivament a la música. Amb la restricció que ha de tenir obligadament en un músic el fet de no dedicar-se íntegrament a aquest art, Borodin va tardar cinc anys en escriure la seva primera gran obra, la Simfonia No 1 en Mi bemoll major. És a dir, des dels anys 1862 al 1867 i es va estrenar el 1868, amb crítiques divergents, sota la direcció del seu mestre Mily Balakirev. Pel que diuen els entesos de la tècnica musical, Borodin atorga al ritme una gran importància conjuntament amb els aspectes melòdics i harmònics. De fet, aquest ritme és el que la fa singular i el que li dóna un caràcter propi. Tot i tenir influències del folklore rus, el cert és que el ressò de la simfonia ve d'Alemanya. No obstant, és un treball sòlid, cromàtic orquestralment parlant i, com dèiem, molt rítmic. Per ser imparcial, hauré de seguir escoltant més partitures d'un Borodin a qui tot just començo a descobrir. De fet, i talment com es diu en la seva biografia, ell formava part del Grup dels Cinc, un grupuscle d'artistes russos amb la intenció de desvincular la seva música de la influència occidental. De ben segur, imagino, que d'una o altra forma ho van aconseguir tot i que, sincerament, no sabria dir-ho ja que la majoria d'actors que en van formar part són autèntics desconeguts per mi, fins i tot, el famós Kórsakov. En fi, quanta feina queda per fer...!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina