dimarts, 26 de novembre de 2013

BENOIT, Peter (1834-1901) - Flute Concerto "Symphonic Tale"

Félicien Rops - La Dame au pantin et à l'éventail (c.1873)
Obra de Félicien Rops (1833-1898), pintor belga (1)




Parlem de Pintura...

Félicien-Joseph-Victor Rops (Namur, 7 de juliol de 1833 - 23 d'agost de 1898), fou un pintor i gravador belga, dedicat especialment al gravat a l'aiguafort i a l'aiguatinta. Rops va néixer a Namur el 1833, i es va formar a la Universitat de Brussel·les. En els seus inicis va destacar pels seus dibuixos més que per les seves pintures a l'oli, assolint certa notorietat com a caricaturista. El 1864 va conèixer en Charles Baudelaire, ja en les acaballes de la vida de l'escriptor, i establiren una relació que el marcà profundament fins a la fi dels seus dies. Rops va dissenyar el frontispici de l'obra Les Épaves de Baudelaire, amb poemes escollits de Les fleurs du mal, llibre que havia estat censurat a França i que va haver de ser publicat a Bèlgica. La seva fecunda col·laboració amb Baudelaire va despertar l'admiració de molts altres escriptors, com Théophile Gautier, Alfred de Musset, Stéphane Mallarmé, Jules Barbey d'Aurevilly i Josephine Peladan i va estar estretament lligat a corrents literaris com el simbolisme i el decadentisme. Fidel als textos literaris que es va encarregar d'il·lustrar, els temes de la seva obra pictòrica giren al voltant del sexe, la mort i les imatges satàniques. Félicien Rops va ser a més un dels fundadors del grup Les XX. Cap al 1892 li va començar a fallar la vista, circumstància que no li va impedir de mantenir la seva tasca artística fins a la seva mort. Félicien Rops fou francmaçó i membre del Grand Orient de Belgique.

Font: En català: Félicien Rops (1833-1898) En castellano: Félicien Rops (1833-1898) In english: Félicien Rops (1833-1898) - Altres: Félicien Rops (1833-1898)



Parlem de Música...

Peter Leonard Leopold Benoit dit Peter Benoit (Harelbeke, 17 d'agost 1834 - Anvers, 8 de març 1901) va ser un compositor flamenc. El seu pare, organista d'Harelbeke, va donar-li la base essencial de la seva educació musical. El 1851 va començar a estudiar composició al Conservatori de Brussel·les amb François-Joseph Fétis. El 1854 va obtenir un primer premi de composició i d'harmonia. Al 1957 va obtenir el primer premi del Prix de Rome (Bèlgica) per a la seva cantata Le meurtre d'Abel, un fet que li va permetre l'any següent fer un viatge a Alemanya durant el qual va visitar Colònia, Bonn, Leipzig, Dresden, Berlín i Munic. En aquest període va compondre moltes obres i també va escriure un assaig, L'École de musique flamande et son avenir (trad.: L'avenir de l'escola de música flamenca) en una època en la qual l'ensenyament en neerlandès estava prohibit. El 1867 va ser nomenat director de l'orquestra del teatre les Bouffes-Parisiens on Jacques Offenbach n'era l'aleshores director. En tornar a Bèlgica, va ser nomenat director de l'Escola Flamenca de Música d'Anvers on va tenir, entre altres alumnes, a Emile Wambach. Va morir el 1901 a Anvers. En honor i en memòria de Benoit, l'escola de música de la seva ciutat natal va batejar-se amb el nom de Stedelijke Muziekschool Peter Benoit.

D'acord amb l'esperit romàntic, propagat pel seu admirat Richard Wagner, volia crear una música que representés l'esperit i la natura del poble flamenc. Va esdevenir així un exponent del moviment europeu del nacionalisme musical belga, tal com Wagner ho era a Alemanya, Sibelius a Finlàndia, Smetana a Txèquia, el Grup dels Cinc a Rússia i molts altres. A banda de músic, va ser escriptor amb nombroses publicacions al seu nom, sovint polèmiques i marcadament nacionalistes. Durant tota la seva vida, va obrar en favor de l'ensenyament en neerlandès, per una música religiosa en la seva llengua vernacular, per a una òpera flamenca, per a teatres musicals populars a les petites ciutats, per a un festival i per a la col·laboració cultural amb els Països Baixos. Aquestes idees no van agradar al govern d'aleshores ja que odiaven l'estat veí del qual acabaven de escindir-se només quatre anys abans el naixement de Benoit (1830). El seu llenguatge musical, proper al simbolisme, anhelava una música identitària, diferent de la francesa o alemanya, un somni que no va realitzar, car les seves obres millors no són gaire més flamenques que franceses o alemanyes. El seus oratoris més importants són De Schelde (l'Escalda) i Lucifer, aquest darrer va ser una desfeta total quan es va produir a Londres al 1888.

Font: En català: Peter Benoit (1834-1901) En castellano: Peter Benoit (1834-1901) In english: Peter Benoit (1834-1901) Altres: Peter Benoit (1834-1901)



Parlem amb veu pròpia...

Amb Benoit explorarem un moviment artístic característic del segle XIX, el simbolisme. La seva música explora el terreny de la imaginació i de la literatura fantàstica. El seu món oníric porta per nom Symphonic Tale o Conte simfònic per a flauta i orquestra. Datada del 1865, és una història musical certament original on la flauta, instrument relegat a un protagonisme escàs durant la segona etapa del romanticisme, es desdibuixa i construeix un espai singular en sí mateixa. Els comentaris en el llibret de la edició on trobarem aquesta peculiar obra expliquen el següent:
"El moviment d'obertura, Will-o'-the -Wisps, se'l va descriure, en el seu moment, com a una contínua successió de cadències fetes a mida. Basada en dos temes principals, el primer un motiu scherzo nerviós i fogós introduït per l'orquestra i després assumit i ampliat per l'instrument solista en la seva primera aparició. La segona és una melodia més cadenciosa en Sol major. El moviment central lent, Melancholie, comença amb un tema en solitari per a trompa, que varia amb l'entrada de la flauta. El final, Will-o'-the-Wisps és una dansa semblant al moviment d'obertura en una dualitat temàtica que transcorre de Mi menor a Mi major." 
L'obra en el seu conjunt , tot i que mai gaudir de gran popularitat, és una contribució molt original a la rara i exclusiva literatura romàntica per a flauta. Es va estrenar, conjuntament amb el seu concert de piano, el 16 de febrer de 1866 en un acte organitzat pel mateix Benoit a la Reial Associació d'Art d'Anvers. Els solistes van ser la pianista Sophie Dumont i el flautista Jan van Dumon, professor del Conservatori de Brussel·les. Introduirem el concert amb la Obertura Le roi des AlIlnes, una de les seves òperes còmiques que va estrenar el 1859. Majestuosa, és una melodia alegre i basada en dos temes i té un marcat accent juvenil que, en el seu cas, coincideix amb l'edat de composició la va escriure quan només tenia 25 anys. Introduïm-nos per un dia en la màgia del simbolisme i explorem-ne un dels seus arguments artístics, el de la música de Peter Benoit!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hol amigo, podrias subir el disco completo junto con el concierto para piano ??? de ante mano gracias.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. muchisimas gracias me hichistes el dia este concierto para piano de Benoit es uno de los mas hermosos que he escuchado junto con el no.2 de Brull :)

    ResponElimina