dissabte, 16 de novembre de 2013

ABOS, Girolamo (1715-1760) - Stabat Mater

Amedeo Preziosi - Manastirea Surpatele (c.1869)
Obra d'Amadeo Preziosi (1816-1882), pintor maltès (1)


- Recordatori de Girolamo Abos -
En el dia de la celebració del seu 298è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Amedeo Preziosi (Malta, 2 de desembre de 1816 - 27 de setembre de 1882) va ser un pintor maltès conegut per les seves aquarel·les i gravats dels Balcans, l'Imperi Otomà i Romania. Amedeo Preziosi va néixer el 1816 en una família noble a Malta. El seu pare, Giovanni Francesco Preziosi treballava a l'administració local i representava al poble maltès en les negociacions del Tractat d'Amiens el 1802, mentre que la seva mare, Margarita née Reynaud era d'origen francès. Amedeo va tenir inquietuds artístiques des de ben petit per la qual cosa va començar a rebre classes de Giuseppe Hyzler, un pintor molt apreciat a Malta. Si bé el seu pare volia que estudiés Dret, enviant-lo a estudiar a la Facultat de Dret de Sorbona, Amedeo va mostrar més interès per la pintura i va continuar els seus estudis d'art a l'Ecole des Beaux-Arts. A Malta no va trobar el suport incondicional a la seva carrera pictòrica per la qual cosa va fer les maletes i va fer escala a Turquia, aproximadament pels vols de 1840. Els primers dibuixos d'Istanbul daten de novembre de 1842. Dos anys més tard, el 1844, Preziosi va rebre un encàrrec de Robert Curzon, el secretari privat de l'ambaixador britànic a Istanbul, Lord Stratford Canning, de crear un àlbum anomenat Vestits de Constantinoble, que ara es troba a les col·leccions del Museu Britànic. 

Preziosi oferia als turistes europeus i als visitants d'Istanbul els seus dibuixos de la ciutat i dels seus voltants. El 1858, va publicar les seves obres més populars en una sèrie de litografies al taller Lemercier de París. Potseriorment, Preziosi va fer escala a Romania el juny de 1868 i va començar a dibuixar escenes de Bucarest, així com de diverses localitats de tot el país, incloent alguns dibuixos que representen el príncep Carles I de Romania. Els esbossos dels seus dibuixos més tard es van convertir en aquarel·les en el seu taller d'Istanbul. De tornada a Istanbul, el seu rastre es perd. Se suposa que va continuar amb la seva sèrie de dibuixos turístics. No obstant, el naixement de la fotografia va fer perdre valor a les seves aquarel·les. Preziosi va morir accidentalment en una jornada de cacera. Va ser enterrat al cementiri catòlic de Yeşilköy, Istanbul. Després de la seva mort, les seves obres van ser oblidades durant dècades. A Bucarest, algunes de les seves obres es van presentar en públic el 1934 i el 1985 i alguns dels seus treballs van ser exhibits en una exposició al museu Victoria and Albert Museum de Londres. El 2003, el Museu de Bucarest va organitzar un monogràfic al seu nom.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Amadeo Preziosi (1816-1882) - Altres: Amadeo Preziosi (1816-1882)



Parlem de Música...

Girolamo Abos, dit també Avoz i Avossa (La Valletta, Malta, 15 de novembre de 1715 - Nàpols, octubre de 1760), va ser un compositor maltès que va viure i treballar, principalment, a Itàlia. A tots els efectes, Abos l'hauríem de considerar com a un compositor italià. Era molt conegut a Europa, on va viatjar molt. Tanmateix, poc en sabem de la seva vida. Va estudiar a Nàpols sota la direcció de Gaetano Greco i de Francesco Durante. Posteriorment, va desenvolupar els càrrecs de professor del Conservatori de Nàpols i de mestre de capella de la catedral de la mateixa ciutat. També va exercir de professor al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols on va tenir entre els seus estudiants a Giovanni Paisiello i en un temps en què aquesta ciutat italiana era coneguda internacionalment per la seva escola de cant líric.

Gaspar Adriaansz van Wittel - Shipping in Grand Harbour, Valletta, Malta (c.1750)
Vista del port de La Valletta, obra atribuïda a Gaspar Adriaansz van Wittel (1653-1736), pintor holandès (2)

A més del paper de professor a Nàpols, va ser director de diferents cors en diverses esglésies. A Londres va ser director musical del teatre italià durant uns anys. Va compondre diverses òperes, avui dia oblidades, amb diferent grau d'acceptació per la crítica. La seva obra més coneguda és, sens dubte, Tito Manlio, representada per primera vegada en el Teatre Sant Carlo de Nàpols el 1751 i interpretada a Londres el 1756. També va escriure moltes obres religioses en les que sovint imitava al seu mestre Durante. Possiblement, la més coneguda i representada és el seu Stabat Mater.

Font: En català: Girolamo Abos (1715-1760) En castellano: No disponible In english: Girolamo Abos (1715-1760) - Altres: Girolamo Abos (1715-1760)



Parlem amb veu pròpia...

El Stabat Materseqüència gregoriana llatina utilitzada dins l'església catòlica del segle XIII, dedicada a Maria i atribuït a Jacopone da Todi, és un dels texts predilectes dels compositors italians de l'Escola Napolitana. Si bé el d'avui té la singularitat geogràfica d'haver nascut en la petita illa de Malta, el cert és que musicalment l'haurem de situar a Nàpols i estrictament en la seva internacional Escola. Entrant en matèria, i prèvia introducció musical per part de la breu Obertura de la seva Òpera Pelipode, ens haurem de centrar en la ombrívola partitura del seu Stabat Mater per a dos sopranos, contralt, cordes i orgue. Les característiques especials inclouen una construcció geomètrica i un ús de l'ostinato molt efectius que creen uns efectes de llum i de foscor esplèndids i molt del gust del seu creador. És una obra memorable per la seva elegància melòdica, la seva puresa harmònica i el seu disseny innovador. Aquesta, amb dret propi, va ser una de les obres més representatives i populars d'Abos. El fet de trobar-ne set còpies manuscrites existents arreu d'Europa són un testimoni eloqüent de la difusió de la que va gaudir al seu temps. Malauradament, tota matèria té la seva corresponent antimatèria i en el cas del Stabat Mater, tot i l'esplendor en què va viure, cal dir que fins fa relativament pocs anys va malviure abandonat en els arxius en què bonament el custodien i el conserven. Ara bé, tot i l'espera per veure'l renéixer hem de dir en favor d'una edició, en què hi trobarem dos Stabat Mater més, un de Tartini i un altre d'un desconegudíssim Quirino Gasparini (tant extraordinari que ja mereixeria una entrada només al seu nom), que aquesta és una joia majúscula, imprescindible en la discoteca dels enamorats del segle XVIII i que fa justícia, de llarg, a Abos en el dia de celebració del seu aniversari!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Isabelle Poulenard (soprano); Isabelles Desrochers (soprano); Martin Oro (alto); Ensemble Stradivaria; Daniel Cuiller (conductor)
PRESTOCLASSICAL: Abos: Stabat Mater, etc.
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Gracias Rodrigo!

      A mi también me lo ha parecido... un tesoro!

      Salut!

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina