dimecres, 16 d’octubre de 2013

ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Magnificat

Sebastiano Ricci - The Resurrection (c.1715)
Obra de Sebastiano Ricci (1659-1734), pintor italià (1)


- Recordatori de Jan Dismas Zelenka -
En el dia de la celebració del seu 334è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Sebastiano Ricci (Belluno, 1 d'agost de 1659 - Venècia, 15 de maig de 1734) va ser un pintor italià. Fill de Livio i Andreana, va ser batejat a Belluno l'1 d'agost de 1659. El 1671 va entrar com a aprenent a Venècia del pintor Federico Cervelli. Més tard serà deixeble de Sebastiano Mazzoni. Ricci, que treballava el 1678 en un taller de Rialto (Venècia), va deixar embarassada una noia, i per evitar el matrimoni va intentar, sense èxit, enverinar-la. Empresonat, va ser alliberat gràcies a una noble persona, probablement de la potent família Pisani, i es va traslladar a Bolonya. Aquí va rebre, el 1682, un encàrrec de la Confraternità di San Giovanni de' Fiorentini per pintar una una Degollació de Sant Joan Baptista, per al seu Oratori. El 1685 obté un contracte amb el comte de San Secondo, a la vora de Parma, per a la decoració de l'Oratori della Beata Vergine del Serraglio, que completa amb la col·laboració de Ferdinando Bibiena el 1687. L’any 1686 pinta una Pietat, encarregada pel duc Ranuccio II de Parma, per al convent de les Caputxines Noves de Parma. Mentrestant es casa, amb la mediació del cardenal Antonio Pignatelli, amb la noia veneciana que havia seduït i que li havia donat una filla. Entre els anys 1687 i 1688, va decorar els apartaments de la duquessa Maria de Este. Ricci abandona a Bolonya l’any 1688, a la seva dona i a la seva filla, per fugir a Torí amb Maddalena, filla del pintor Giovanni Francesco Peruzzini; denunciat, és arrestat i condemnat a mort, però finalment indultat per intervenció del duc de Parma, el seu gran benefactor, el qual li atorga una carta de recomanació i li assigna una pensió mensual de 25 corones. Amb aquests medis, el 1691 es trasllada a Roma, on s'allotja al Palau Farnese.

A Roma rep l'encàrrec, el 1692, de copiar la Coronació de Carlemany de Rafael Sanzio al Vaticà, pel compte de Lluís XIV de França, acabada el 1694 per la dificultat de reproduir el disseny de Rafael. A la mort del seu protector Ranuccio Farnese el 1694, Ricci deixa Roma per instal·lar-se a Milà, on rep l'encàrrec per executar uns frescs per a la capella de l'església de San Bernardino alle Ossa, obra acabada l’any 1695. El 1698 Ricci es troba a Venècia, però treballa a Pàdua, on el 1700 inaugura el seu Retaule de San Gregorio a l'església de Santa Giustina, i inicia els frescs de la capella del Santíssim Sagrament. El 1701 rep, del cartògraf venecià Vincenzo Maria Coronelli, l'encàrrec de l'Ascensió, per a la sagristia de la Basílica dels Sants Apòstols a Roma. L'any següent viatja a Viena, on pinta els frescs del Saló Blau del Palau de Schönbrunn amb l'Al·legoria de les Virtuts principesques, que il·lustra l'educació del futur emperador Josep I, representant una figura al·legòrica, l'Amor de la Virtut, que aparta al príncep dels plaers de Venus guiant-lo al tron on l'esperen la Glòria i l'Eternitat. A Viena rep també l'encàrrec d'una Ascensió per a l'elector de Saxònia Frederic August, convertit al catolicisme per garantir-se la successió a la corona polonesa. El 1704 executa els Sants Proclo, Firmo i Rústic a la Catedral de Bèrgam, i la Crucifixió per a l'església florentina de San Francesco de'Macci, actualment als Uffizi.




Parlem de Música...

Jan Dismas Zelenka (Louňovice, Bohèmia, Sacre Imperi, 16 d'octubre de 1679 - Dresden, Saxònia, Sacre Imperi, 22 de desembre de 1745) fou un compositor txec del barroc. Tot i no tenir gaires referències de la seva infància i joventut, probablement va ser el seu pare, professor i organista d'aquesta ciutat, qui el va introduir en el món de la música. Es pensa que podria haver rebut una educació musical en el col·legi jesuïta de Praga, anomenat Clementinum. El 1709 va ser contrabaix de la capella del comte J.L. Von Hartig a Praga i el 1710 de la Capella Reial Saxona de Dresden. Des del 1715 al 1719, va estudiar amb Johann Joseph Fux a Viena i amb Antonio Lotti i Alessandro Scarlatti a Itàlia. El 1719 va fixar la seva residència definitiva a Dresden, on va ser nomenat, el 1721, vicemestre de capella i, el 1729, director de música de l'Església. Va romandre en aquesta ciutat fins a la seva mort, el 1745.


Matthäus Merian - Dresden (c.1650)
Vista de Dresden, obra de Matthäus Merian (1593-1650), gravador suís (2)

Jan Dismas Zelenka va compondre música instrumental i vocal, encara que la major part de la seva obra està dedicada a la música religiosa. La seva música és poc convencional i de gran originalitat. Tot i això, i pel fet que Zelenka era considerat un compositor massa conservador en el seu temps (igual que Johann Sebastian Bach), la major part de la seva obra va quedar en l'oblit després de la seva mort, i no va ser fins a finals del segle XX que algunes de les seves obres van tornar a interpretar-se. La majoria de la seva obra religiosa va ser escrita per a la cort de Dresden, que s'havia convertit al catolicisme per qüestions polítiques. Zelenka hi uneix les tècniques de composició arcaiques, basades sobretot en un contrapunt molt estricte, amb els elements més moderns dels seu temps, aconseguint així composicions de gran expressivitat. Del seu repertori conegut en destaquen: unes 20 misses, fragments de misses, responsoris, 2 Magnificats, un d'ells en Re major, que Johann Sebastian Bach va fer copiar per al seu fill Wilhelm Friedemann, nombrosos salms, responsoris a capella, elogiats per Telemann, i 3 oratoris: Gesù al Calvari, Il Serpente de bronzo e I penitente al Sepolcro. Alhora, va escriure gran quantitat de música instrumental. Zelenka es mostra pròxim als grans mestres del barroc tardà. La seva originalitat en la invenció de temes, en les progressions harmòniques, en el seu ús constant de cromatisme i en la cerca de noves sonoritats, igual que en la seva escriptura de gran virtuosisme, són molt apreciades actualment i l'acosten considerablement a Johann Sebastian Bach, qui el considerava un excel·lent compositor. La música de Zelenka es troba registrada i ordenada temàticament en el catàleg Zelenka-Werke-Verzeichnis (ZWV) de Wolfgang Reiche.




Parlem amb veu pròpia...

No hi ha dubte que el nom de Zelenka ha anat progressant acceleradament dins de l'univers de la música des del dia que els musicòlegs es van posar d'acord que la seva música tenia una similitud evident amb la del seu contemporani més conegut Johann Sebastian Bach. Des d'aleshores, el seu nom gaudeix del reconeixement unànime i de la recuperació permanent en múltiples edicions que, essencialment, fan referència a la seva abundant producció religiosa. Abandonat musicalment tant bon punt va desaparèixer d'escena a mitjans del segle XVIII, el seu renaixement ha esdevingut en un període relativament recent de la nostra història. I si bé en la seva apassionant història de vida no hi ha un Mendelssohn salvador, el cert és que, per fortuna, gran part del seu repertori s'ha preservat miraculosament bé. D'aquest repertori, en què hi trobarem un nombre elevat de misses catòliques (vet aquí una de les set diferències amb el seu col·lega Bach), també hi trobarem ofici litúrgic per donar i regalar. Un d'aquest, en nom del Magnificat en Re major ZWV 108 per a soprano, contralt, cor i orquestra de 1725 d'avui, és prou eloqüent, en sí mateix, per entendre la magnitud del ciutadà de qui parlem. Una obra que tradicionalment associem als vespres però que no obstant, en aquesta ocasió, fou concebut independentment. A diferència del magnificat de gran escala de Bach, aquest és més simple i formal en la concepció ja que s'emmarca, de ple, en la tradició barroca més pura. Representant per primera vegada el 1729 a l'església de Sant Tomàs de Leipzig, sota la direcció de Johann Sebastian Bach, és una partitura fidel i representativa del geni creatiu de Zelenka. Ja que el Magnificat, tot i la seva solemnitat, és de caràcter breu, l'acompanyarà una de les seves Obertures en Fa major per a diversos instruments de corda i de vent. Zelenka és un dels bohemis més estimats de la història de la música barroca. El seu estil, tot i ser catalogat de conservador al seu temps, il·lustra a la perfecció la projecció europea d'una ciutat, Dresden, i de l'art que va exportar durant més de 100 anys i que avui, en nom seu, així celebrem! 

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Dear Pau,

    Zelenka, one of my favourite composers was a man who created uplifting music, often cheerfull, alway sincere.
    He must have been a devote person. Luckily I have sung this and another Magnificat by him. As a (choir)singer, one is pulled into the music, its a feast for any singer, sometimes very difficult, but Always rewarding.
    The painting portraits excactly the atmosphere of the music, my compliments!!!!!!!

    Pau, take care!

    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you Peter!

      I really love Zelenka! Principally his masses! Beautiful!
      I think you have sung all composers I have posted in my blog jejeje...

      Greetings!
      Pau

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Hola Pau pudes resubir el link por favor,Gracias

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina