dimarts, 29 d’octubre de 2013

SINGELÉE, Jean-Baptiste (1812-1875) - Premier quatuor pour saxophones Op. 53

Jean-Léon Gérome - The Black Poet (1888)
Obra de Jean-Léon Gérome (1824-1904), pintor francès.




Parlem de Pintura...

Jean-Léon Gérôme (Vesoul, 11 de maig de 1824 - París, 10 de gener de 1904) fou un pintor i escultor francès academicista. Les seves obres són, en general, de tema històric, mitològic i oriental o bé retrats, amb els quals va portar l'academicisme tradicional a un clímax artístic. És considerat un dels màxims exponents de l'orientalisme a França, essent també mestre d'una llarga llista d'artistes. Malgrat ser un dels pintors més cèlebres de la seva època, no ha gaudit d'una bona fortuna crítica. Fill d'un orfebre, va estudiar dibuix al liceu de la seva ciutat natal. El 1839 va marxar a París per estudiar al taller de Paul Delaroche, esdevenint ben aviat el seu deixeble més avançat. Va debutar al Salon de 1847 amb la seva obra Joves grecs fent lluitar uns galls, amb la que va guanyar una medalla de tercera classe, el seu primer premi com a pintor. El seu estil va entusiasmar Théophile Gautier, que anomenà aquests pintors neogrecs o pompeians perquè buscaven els seus referents als vasos grecs i les pintures murals romanes. A l'Exposició Universal hi envià les pintures L'edat d'August i El naixement de Crist, que van tenir un gran èxit. En aquestes obres s'aprecia el seu progressiu abandonament de l'estil neogrec per un hiperrealisme orientalista.

El seu orientalisme s'havia alimentat als seus viatges a Turquia, als Balcans i a la ribera del Danubi el 1854 i a Egipte el 1857. En la seva producció trobem també grans pintures d'història de gust neoclàssic, temes napoleònics i composicions ambientades al segle XVII. Jean-Léon Gérôme va ser nomenat professor de l'École des Beaux-Arts l'any 1864, on va exercir la docència durant trenta-nou anys. Treballà simultàniament al seu taller fins al 1894. Va ser elegit membre de l'Institut de France el 1865 i gran oficial de la Legió d'Honor el 1878. En els seus darrers anys, l'artista va fer una defensa aferrissada de l'academicisme enfront del nou art impressionista, del qual va ser un feroç detractor. Això el va dur a enfrontar-se, principalment, al pintor impressionista Claude Monet. Jean-Léon Gérôme va morir al seu taller el 10 de gener de 1904. El van trobar davant d'un retrat de Rembrandt i a la vora de la seva pintura "La Veritat". A petició pròpia, se li va donar un enterrament senzill, sense flors. Però a la missa de rèquiem que figura en les seves memòries hi van participar un expresident de la República, els polítics més prominents i molts pintors, escriptors i artistes. Va ser enterrat al Cementiri de Montmartre, al davant de l'Estàtua del Dolor elaborada pel seu propi fill Jean, mort el 1891.




Parlem de Música...

Jean-Baptiste Singelée (25 de setembre de 1812, Brussel·les - 29 de setembre de 1875, Oostende) va ser un compositor de música clàssica belga de l'època romàntica. Va néixer a Brussel·les i va estudiar a la Royal School of Music de Bèlgica. Va ser el violí solista al Teatre Reial de la Monnaie a Brussel·les on també hi va dirigir una orquestra. Singelée va ser un dels primers compositors en utilitzar un nou instrument, el saxòfon, com a instrument clàssic. Ho demostra la composició de més de 30 peces per al concurs per a saxòfon i els seus estudiants en el Conservatori de París. En ser íntim amic d'Adolphe Sax, l'inventor del saxòfon (ells es van conèixer quan eren estudiants a la Reial Escola de Música), va animar Sax a desenvolupar els quatre membres principals de la família del saxofon, i va compondre la que és amb tota probabilitat la primera obra per a quartet de saxòfons, la seva "Premier quatuor, Op 53" conclòs el 1857. A part de les seves obres per a saxo, Singelée va compondre 12 concerts, algunes obres per a violí sol i també per a altres instruments, a més de música per a ballet.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean-Baptiste Singelée (1812-1875)Altres: Jean-Baptiste Singelée (1812-1875)



Parlem amb veu pròpia...

Molt probablement, el nom de Singelée, en fred i amb el cap clar, ens resultarà poc o gens familiar. Tanmateix, no gosaria dubtar que molts dels alumnes privilegiats d'un instrument, el saxòfon o sax, de ben segur que el coneixeran, si més no històricament, ja que ell va ser un dels primers compositors (per no dir el primer) en escriure música per aquest singular instrument inventat per un tal Adolphe Sax... d'aquí el nom. Per tant, una inesperada sorpresa d'un artista francès que vaig descobrir casualment. No tenia ni remota idea, ni per una aproximació causal, que existia el saxòfon més enllà del jazz i del segle XX. Doncs bé, Singelée va ser un dels primeríssims autors decidits a explorar-ne el seu so. El resultat, en una curiosa barreja essencialment clàssica, amb tocs romàntics, és bell i molt agradable. Personalment, em recorda al clarinet, per tant, l'efecte sonor no resulta extravagant ni allunyat dels esquemes clàssics o romàntics de l'època en què Singelée va viure i treballar. En nom seu, i en una edició en què també hi trobarem una partitura del seu contemporani francès i flautista Jules Demersseman, podrem escoltar fantasies, duets, un concert i un quartet amb acompanyament de piano. Aquí no ho escoltarem tot sinó, específicament, el seu Concert opus 57 per a saxòfon tenor i piano, la seva Fantasia pastoral opus 56 per a saxòfon soprano i piano i el seu Quartet opus 53 per a saxòfons tenor, soprano, alto i bariton i piano. L'escriptura és preciosista i tècnicament brillant. L'estructura de les diferents peces es basa en un sòlid coneixement de l'instrument en què en destaquen les característiques instrumentals de les diferents mides del sax. El fet de parlar de Fantasies, Duets o Sols ens intueix el perfil creatiu i improvisador de les obres amb constants intercanvis rítmics i variacions. En general, el piano introdueix el tema el qual serà desenvolupat pel saxòfon. Rítmicament, els episodis segueixen un esquema definit tot i que pateixen constants canvis de tonalitat amb un resultat, en el seu conjunt, efectiu i melòdicament satisfactori. Donem, per primera vegada, la benvinguda a aquest nou instrument de vent fusta. Ara bé, no sabria dir què m'emociona més, si la pròpia música o bé l'extraordinària pintura del mestre de mestres Jean-Léon Gérome!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: The Sax Players; Guy Penson (piano)
AMAZON: Singelée & Demersseman: Les Saxs de Sax
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina