divendres, 4 d’octubre de 2013

GUERRERO, Francisco (1528-1599) - Requiem

Prospero Fontana - Deposition (c.1543)
Obra de Prospero Fontana (1512-1597), pintor italià (1)


- Recordatori de Francisco Guerrero -
En el dia de la celebració del seu 485è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Prospero Fontana (Bolonya, 1512-1597) va ser un pintor italià, enquadrat en l'últim Renaixement i en l'Escola Bolonyesa. Va ser un excel·lent retratista, i com a tal va ser presentat per Michelangelo Buonarroti al papa Juli III, convertint-se en un dels pintors preferits del pontífex. La seva filla, Lavinia Fontana, també fou pintora. Va començar com a deixeble d'Innocenci da Imola. Un dels seus primers treballs va ser com ajudant de Perin del Vaga al Palau Doria de Gènova. A partir de 1548 va treballar entre Roma i Bolonya. El 1553 va col·laborar amb Taddeo Zuccari en la decoració de la Vila Giulia de Roma. El 1560 va fer una breu estada a Fontainebleau, on va treballar amb Francesco Primaticcio. Entre 1563 i 1565 va ser un dels col·laboradors de Giorgio Vasari en les decoracions del Palazzo Vecchio de Florència. En aquesta última data va ser admès a l'Accademia del Disegno florentina. A partir de 1570 es va establir definitivament a la seva ciutat natal, on les seves últimes obres es van veure influïdes pel corrent contramanierista. Per aquest motiu es va veure desplaçat del centre de l'escenari artístic bolonyès, que estava dominat per Annibale Carracci i la seva Accademia degli Incamminati.




Parlem de Música...

Francisco Guerrero (Sevilla, 4 d'octubre de 1528 - 8 de novembre de 1599) és, al costat de Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales, un dels grans noms de la música sacra espanyola del Renaixement i amb això, un dels majors compositors espanyols de tots els temps. Va compondre 18 misses i unes 150 peces litúrgiques diverses, incloent salms, motets, a més de cançons sacres i profanes. Va rebre la seva formació musical inicial, com membre del cor de la Catedral de Sevilla, pel seu germà Pedro i per Fernández de Castilleja. També va rebre instrucció de Cristóbal de Morales. Als 17 anys (1546) va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Jaén. Abans de complir els trenta havia consolidat una excepcional reputació i la seva obra es publicava a l'estranger. Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Màlaga, encara que mai va arribar a residir aquesta ciutat, abans de ser emprat pel cor de la catedral de Sevilla. Va viatjar extensament per Espanya i Portugal, al servei de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i va passar després a Itàlia un any (1581-1582).

Anonim - Vista de Sevilla (c.1660)
Vista de Sevilla el 1660, obra d'autor anònim (2)

Anys més tard va decidir visitar Terra Santa, el que va fer l'any 1589. Va ser fet captiu per pirates durant el viatge de retorn i va haver de ser rescatat, com era comú a l'època, pel pagament d'una considerable quantitat. L'aventura va ser narrada per ell a un llibre publicat el 1590 que va tenir un gran èxit popular. L'endeutament subsegüent ho va dur a presó, fins que va ser contractat de nou per al cor de la catedral de Sevilla, on va acabar els seus dies, com a mestre de capella, quan la pesta de 1599 va acabar amb la seva vida. Guerrero va passar més temps a Espanya que Victoria o Morales, residents molt temps a Itàlia, i també va compondre una major proporció d'obres profanes. També es distingeix d'ells per una abundant obra instrumental, a més del cos principal, format per obres vocals sacres. Destaca per la varietat d'emocions que va ser capaç de posar a la seva música, des del recolliment místic a l'exaltació, des de la major alegria a la desesperació. La seva obra, molt popular, va seguir interpretant-se molt temps, especialment a les catedrals americanes. Com els seus contemporanis espanyols, preferia les teixidures homofòniques, amb una veu dominant i les altres subordinades a ella. Va anticipar l'harmonia funcional, el que va donar lloc que un dels seus Magnificat, la partitura anònima dels quals va ser trobada a Lima, fora considerada molt temps una obra del segle XVIII. 




Parlem amb veu pròpia...

Sevilla, en plena efervescència colonitzadora del Nou Món, era una ciutat bulliciosa tan per l'arribada constant d'or i plata com per la presència de ciutadans més o menys il·lustres d'una època cultural molt intensa a Espanya. El Renaixement fou una edat d'or de la música. I ho va ser, també, en nom d'un tal Francisco Guerrero de cognom bel·licista, tot i que el seu art, evidentment, no ho era ja que fluïa en la més profunda de les delicadeses creatives. Guerrero, pel que sembla, era molt perfeccionista i el seu estil és menys intens que el dels seus col·legues més famosos De Victòria i Morales, però amb un lirisme més suau que mostra un excel·lent domini de l'art del contrapunt, fet que el situa entre els més grans polifonistes espanyols de l'època. La seva música, tot i el ressò llunyà, segueix essent molt popular actualment, especialment, en les catedrals d'Amèrica Llatina. El Rèquiem que escoltarem, en cant pla, segueix fidel, en aquesta edició, als principis originals de l'obra on el protagonisme pur i essencial de les veus n'ha de ser l'absolut. El resultat, brutal. Una equilibrada tonalitat continua que desdibuixa el nostre temps i ens remet a les profunditats del renaixement d'una forma immediata i directa tot apaivagant l'eixordador i antipàtic soroll postmodern per tal de fer un viatge en el temps a una Espanya políticament imperialista però culturalment extraordinària. Espiritualitat en estat pur que, amb independència de la nostra condició teològica, ens commourà immediatament i ens recordarà, encara que sigui de passada, que avui, 485 anys després, va néixer Francisco Guerrero que amb esforç, paciència i tenacitat, va esdevenir un gran mestre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Francisco Guerrero: Vespers for All Saints

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias, Pau, por este requiem tan interestante! No lo conocía, y eso q soy fan de Guerrero. Saludos!
    Desde Madrid. Daniel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer Daniel!

      Créeme que para mi Guerrero sigue siendo un desconocido así que seguro que tu sabes mucho más de él que yo!
      Aún así, este Réquiem es una maravilla!

      Gracias!
      Saludos!
      Pau

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina