dissabte, 19 d’octubre de 2013

DRAGONETTI, Domenico (1763-1846) - Double Bass Concerto

Antonio Joli - Der Auszug des Nuntius Stoppani aus dem Dogenpalast nach seiner Audienz (18th April 1741)
Obra d'Antonio Joli (1700-1777), pintor italià (1)


- Recordatori de Domenico Dragonetti -
En el marc de la commemoració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antonio Joli (Mòdena, 1700 - Nàpols, 29 d'abril de 1777) va ser un pintor italià de veduta. Va ser deixeble de Raffaello Rinaldi i el 1720 va treballar a Roma amb Panini i en l'estudi d'un membre de la família Galli-Bibiena. Va arribar a ser un pintor d'escenografies teatrals a Mòdena i Perusa. El 1735 es trasllada a Venècia, on entra en contacte amb Canaletto i Bellotto i a on hi romandrà fins al 1746 en què decideix viatjar a Alemanya, Londres (1744-1748) i Madrid (1750-1754). A Londres va decorar la mansió del director del Teatre del Rei, John James Heidegger, a Haymarket. A Madrid va ser cridat pel castrato Farinelli perquè realitzés les tramoies de les representacions musicals que es realitzaven principalment als coliseus del Bon Retir i Aranjuez. Va tornar a Venècia el 1754 on va ser membre fundador de l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. Va viatjar a Nàpols el 1762 on va romandre-hi fins a la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: Antonio Joli (1700-1777) In english: Antonio Joli (1700-1777) - Altres: Antonio Joli (1700-1777)



Parlem de Música...

Domenico Dragonetti (Venècia, 9 d'Abril de 1763 - Londres, 16 d'abril de 1846), va ser un compositor i un contrabaixista italià. Va començar a tocar la guitarra, el violí i el contrabaix des de molt petit. Als 13 anys va començar a estudiar amb el mestre Michele Berini i l'any següent ja era el primer contrabaixista de l'Opera bufa de Venècia. Als 14 anys entra a la Gran Opera de Vicenzay a continuació substitueix a Berini a la capella de Sant Marc de Venècia. A aquesta mateixa ciutat va tenir amistat amb el violinista Nicola Mestrino amb qui va realitzar nombrosos experiments sobre l'acústica dels dos instruments, creant capritxos i altres composicions breus. El 16 de setembre de 1794 es va traslladar a Londres, on hi va restar cinquanta anys, després del seu debut al King’s Theatre. El 1798 va viatjar a Viena per conèixer personalment a Joseph Haydn. A aquesta mateixa ciutat hi va conèixer el 1808 a Beethoven i a Sechter. A Londres toca al Acien Concerts i a la Philarmonic Society. A partir del 1804 participa de manera regular en tots els festivals musicals anglesos, el que li crea fama a tota Europa gràcies al seu treball conjunt amb el violoncel·lista Robert Lindley. Se'l considera un virtuós de l'instrument, ja que tenia una tècnica extraordinària amb l'arc. Gràcies aquesta tècnica va desenvolupar un staccato percussivo que fins aleshores era desconegut. Va col·laborar entre d'altres com Mendelssohn, Liszt, Rossini i Paganini. La fama també li va proporcionar riquesa, ja que se li pagava el doble o inclús el triple que a molts altres músics. Col·leccionava instruments musicals, pintures i antiguitats. Entre les seves composicions hem de senyalar vuit concerts, més de trenta quintets per cordes i contrabaix, nombroses composicions per contrabaix solista o amb acompanyament d'orquestra o piano. Va morir a Londres l'abril de 1846.




Parlem amb veu pròpia...

Poques són les oportunitats en què el contrabaix parteix com a instrument protagonista en el nostre espai. Tot i l'escàs repertori en aquest sentit, avui centrarem les nostres emocions en el solemne instrument de corda i el de tonalitat més greu de la seva família. Dragonetti, al seu temps, fou un expert instrumentista i compositor d'èxit i de fama internacional. Al nostre temps el seu nom s'ha diluït en sintonia amb la relegació a un segon pla del contrabaix. No obstant, si fem una mirada històrica observarem que, amb tenacitat, paciència i voluntat, el contrabaix va assolir quotes elevades de protagonisme i aplaudiments. Dragonetti és probablement i juntament amb Sperger, Vanhal i Dittersdorf, de qui en parlarem ben aviat, un dels més dignes representants del contrabaix clàssic. En coherència amb aquesta afirmació, hi posarem música per a ratificar-la. D'entrada, escoltarem el Concert en Sol major D290 per a contrabaix i orquestra. Una de les peculiaritats de la composició de Dragonetti va ser que sovint ell només escrivia les partitures del seu instrument per la qual cosa per completar la orquestració de, per exemple, el concert d'avui, sol·licitava el suport d'altres músics com va ser el cas, en diverses ocasions, de Simon Sechter, un dels compositors més prolífics de la història de la música.

Alhora, hem de tenir en compte que Dragonetti no va rebre estudis de composició ja que va ser autodidacta. Lluny de ser negatiu en el seu cas, és testimoni de superació i d'una destresa innata. Tanmateix, aquest llibertinatge compositiu va fer que algunes de les seves obres fossin terriblement complicades d'interpretar pels contrabaixistes. La segona partitura que podrem escoltar serà el Quintet de corda en Sol major D180 per a contrabaix, violí, dos violes i violoncel. De la mateixa forma que el concert, el quintet s'inicia amb un adagio, fet singular en plena era clàssica i més enllà de les primerenques simfonies romàntiques de l'època, segueix amb un allegro non troppo i finalitza amb un simpàtic andante. Al no tenir referències de les dates de composició, i tenint en compte la dilatada vida de Dragonetti, no podem contextualitzar-les amb la precisió que ens agradaria. En qualsevol cas i en un any en què celebrem el seu 250è aniversari de naixement, juntament amb autors com Danzi, Mayr, Gyrowetz i Mehul, serà un plaer parlar-ne encara que sigui breument ja que, per la seva singularitat dins del complex organigrama musical, de ben segur que s'ho mereix!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ubaldo Fioravanti (double-bass); Padova e del Veneto Orchestra; Claudio Martignon
PRESTOCLASSICAL: DRAGONETTI: Double Bass Concerto / Works for Double Bass
CPDL: No disponible















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

12 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Escribo por una nimiedad sin importancia. Es para decirte que en el segundo párrafo de Parlem de Música están cambiados los números del año en que Dragonetti se va a trasladar a Londres. Supongo que fue en 1794 puesto que en 1749 aún no había nacido. Para que veas que te leemos con atención. jejeje
    En definitiva, una tontería que me sirve para aprovechar y así poder agradecer tu magnífico trabajo que siempre me alegra el día.
    Muchas Gracia Pau!!!
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!!

      Tienes toda la razón! Ya lo he corregido, mira que le doy vueltas antes de publicar las entradas aunque a veces algunas obviedades se pasan por alto... jejeje

      Muchas gracias por tu observación, se agradece de verdad!
      Espero que tengas un buen fin de semana, con salud, buen humor y mucha música!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. magnífic, ara mateix comparteixo. Visca el CB!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguda!

      Gràcies! Crec reconèixer qui hi ha al darrere d'aquest simpàtic Kalamar tentacular!
      Ara et poso a la llista de "Espais interessants"

      Salut!
      Pau

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina